Els metges reclamen més recursos contra el maltractament a la gent gran

El sindicat Metges de Catalunya (MC) demana al Departament de Salut més recursos per enfortir i humanitzar el sistema sanitari i l’atenció sociosanitària pública, amb l’objectiu d’abordar de manera més eficient l’edatisme o la discriminació per raons d’edat contra les persones ancianes, que està considerada la tercera causa de marginació al món després del racisme i el sexisme.

Si bé alguns d’aquests casos es detecten en l’atenció primària, el sindicat reclama un increment de la dotació de professionals i una ampliació de la formació específica en aquest camp per detectar amb més eines aquests tipus de conductes discriminatòries, així com també per corregir possibles actituds no adequades del mateix personal sanitari a l’hora de tractar les persones grans.

Igualment, considera indispensable augmentar les places sociosanitàries, sota el paraigua del sistema públic de salut i en coordinació amb els serveis d’atenció primària, i millorar l’accessibilitat a la xarxa sanitària per eliminar les traves tecnològiques a les quals ha de fer front el col·lectiu, ja que aquestes barreres d’accés també es comporten com a verdaders factors de discriminació.  

Segons el darrer informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l’edatisme, una de cada dues persones en el món té actituds discriminatòries cap a les persones en funció de la seva edat. A Catalunya, l’Associació per a la Investigació del Maltractament a les Persones Grans (EIMA) estima que hi ha 200.000 persones grans que estan patint, de forma flagrant o més subtil, algun tipus de violència, però només un de cada 24 casos acaba en una denúncia formal. En el cas de Girona, la xifra podria superar els 200.000 casos. 

Arrenca l’atenció integrada social i sanitària a Girona

D'altra banda, ahir Salut va anunciar que set àmbits territorials començaran a desplegar l’atenció integrada social i sanitària per a millorar la coordinació de serveis en l’atenció als pacients, després que el Govern hagi aprovat el seu desplegament territorial. Les zones escollides són Amposta, el Prat de Llobregat, Barcelona, Manresa, Osona, Garrotxa/Ripollès i Gironès.

El Govern considera que cal evolucionar els sistemes sanitari i de serveis socials, que en el moment actual tendeixen a oferir una resposta fragmentada a les necessitats d’aquestes persones, una realitat que acaba condicionant els resultats tant per a les persones com per als dos sistemes públics. En un context, a més, d’envelliment de la població.

El desplegament s’adaptarà a les necessitats i dinàmiques dels diferents territoris, de manera que els que tenen experiència prèvia avançada d’atenció integrada es dotaran d’eines que permetin reforçar i consolidar les intervencions desenvolupades, i en aquells territoris amb experiències amb menor grau de maduresa es treballarà per crear les condicions necessàries per avançar en el desplegament de projectes integrats en aquest àmbit.

En aquest sentit, s’han detectat un centenar d’iniciatives d’atenció integrada a tot Catalunya, entre les quals s’han triat les set que s’han considerat més madures per poder-les consolidar i que serveixin d’exemple.

Amb l’atenció integral social i sanitària, l’objectiu és oferir una atenció més centrada amb un sistema de valoració i un pla d’atenció únic. Això implica que aquesta persona no haurà d’explicar diferents vegades a diferents interlocutors quina és la seva situació.

A més, es fomentarà el model de gestió de cas, que implica que cada persona disposi d’interlocutors concrets que seran els que es coordinaran entre ells i els qui organitzaran la resposta entre els diferents dispositius i professionals. Aquests gestors de cas es coordinaran amb els equips d’atenció primària de salut i de serveis socials, així com amb la resta de professionals. El gestor poden cuidar-se també de la gestió tant de l’ingrés com de l’alta en els diferents centres hospitalaris.