L’alcaldessa

Parlar de «l’alcaldessa» , a Blanes, no ha estat mai referir-se ni a Ada Colau, l’actual cap del consistori de Barcelona, ni tampoc a Manuela Carmena, que va presidir l’ajuntament de Madrid la legislatura 2015-2019. A totes dues capitals, han hagut de passar més de trenta anys d’ajuntaments democràtics perquè hi «manés» una dona. Almenys, en això, el blanencs vàrem ser pioners, una avançats dels temps actuals on les quotes i la paritat han propiciat que cada vegada més dones ocupin llocs de rellevància social, econòmica i política. També, i per suposat, les seves capacitats i la seva vàlua. Això darrer és el què , i per damunt de tot, hauria de ser més important.

De fet, els pioners no varen ser els blanencs, la pionera va ser ella, Mª Dolors Oms- traspassada fa pocs dies- qui va presidir l’ajuntament de Blanes durant tres legislatures i quin tarannà i quina acció de govern varen deixar un pòsit remarcable. Entregada, entusiasta, treballadora, compromesa... defensava els projectes del «seu Blanes» amb tanta intensitat i vehemència que no deixava indiferent a ningú : ni afins, ni detractors. Als uns i als altres (deixant de banda els rancuniosos) no els costaria, però, posar-se d’acord en reconèixer la repercussió de la seva tasca de govern blasmada en diferents, estratègics i reeixits projectes .

No m’ha calgut bussejar en els arxius ni documentar-me massa perquè me’n vinguessin uns quants al cap. La connexió de Blanes- centre amb la zona dels Pins i s’Abanell a través dels Piteus, la dignificació urbanística (asfaltat, aigua, clavegueram..) d’uns quants barris de la perifèria, com ara Valldoligt, nascuts i desenvolupats en la permissiva anarquia del primers anys del «boom» constructiu i turístic, la creació i/o adequació d’uns quants equipaments esportius ( antics pavellons, camp de futbol...) que havien esdevingut insuficients o precaris, l’aparcament soterrat del Passeig de Mar, les primeres remodelacions d’aquest passeig i la construcció del Passeig de s’Abanell, l’Hospital Comarcal, que no va acabar inaugurant, però del que va portar el pes de la negociació amb el propietari dels terrenys on està ubicat, el sr. Riviere...Quin altre batlle dels set o vuit que l’han anat succeint pot exhibir un full de fites i serveis com el seu? Quins altres grans projectes de les primeres cinc dècades democràtiques recordaran els blanencs, al cap del anys? La forassenyada nova Ciutat Esportiva que paguen i pagaran durant molt temps? El nyap del teatre Municipal?

Mª Dolors Oms,després de deixar la política, va abocar les seves energies i la seva vocació de servei en una altra vessant social : el creixement i la consolidació d’ASPRONIS , l’entitat que ha donat i segueix donant suport, acolliment, assistència ,feina... a centenars de persones discapacitades de La Selva i El Maresme Nord. Això, em dona fil per acabar aquesta mena de panegíric amb una frase seva, una frase en la que «l’alcaldessa de Blanes» resumeix el seu ideari: «la política no és voluntat de poder, és única i exclusivament voluntat de servei”» Una frase que subscriurien sense cap dubte dos batlles coetanis amb els que, malgrat la distància ideològica, va col·laborar i travar complicitats , en Joan Domenech de Lloret i en Telm Zaragoza de Tossa. Eren altres temps, els temps en els que a la política no hi havia recalat l’odi. El temps en els que els polítics no eren enemics sinó adversaris. Els temps en que es posaven al davant, inequívocament, els interessos comunitaris abans que els personals o de partit.