El Cas Manga segueix aturat als jutjats una dècada després

Parlar del Cas Manga és fer referència a un presumpte cas de suborns entre polítics i empresaris i tràfic d’influències per l’adjudicació de serveis públics destapat fa una dècada amb epicentre al Consell Comarcal de la Selva i altres institucions gironines. Aquesta causa, que ja de per si és llarga i complexa, és una ramificació d’una macrocausa anomenada Pokémon, amb investigats a tot l’Estat. 

Però parlar d’aquesta causa també és parlar d’incertesa i de paràlisi, i és que enguany ha fet una dècada que es va destapar el cas. El Servei de Vigilància Duanera va detenir el 14 de febrer de 2013 de quatre persones a Catalunya, entre les quals l’aleshores president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Sant Hilari Sacalm, Robert Fauria. La causa va créixer fins a aplegar més de 50 investigats per diversos delictes, entre els quals suborn, tràfic d’influències, malversació de cavals públics i falsedat documental. 

La polèmica jutgessa que va començar la instrucció des de Lugo, Pilar de Lara, va trossejar-la el 2015 i va enviar una peça a l’Audiència Nacional i una altra, que comprenia teòricament la part més local de la causa, al jutjat d’Instrucció i Primera Instància 3 de Santa Coloma. Amb tot, l’òrgan selvatà ha retornat en diverses ocasions la causa a la jutgessa, al·legant que no és competent per instruir-la. I això ha fet que la causa hagi viatjat de Santa Coloma fins a Lugo i també fins al Tribunal Suprem, sense trobar un lloc on quedar-se. 

Càrrega de feina

En tot cas, cal tenir en compte que si finalment són els jutjats de Santa Coloma els que hauran de decidir el futur de la causa, encara es podria allargar molt més: aquests òrgans pateixen canvis de jutges constants i acumulen una càrrega de feina molt elevada: entre juliol i setembre de l’any passat van ingressar 2.314 assumptes i en van resoldre 1.968, amb prop de 6.000 procediments pendents de tramitar, en part per culpa de la paràlisi viscuda durant la pandèmia. I ara, amb la vaga de lletrats de justícia, la situació pot empitjorar encara més.

Per ara, continua paralitzada, segons explica l’advocat Carles Monguilod, que representa diversos dels imputats de la trama. El lletrat assegura que fins ara «ningú» ha citat a declarar al jutjat cap dels seus clients, i que si arribés a rebre alguna citació judicial al·legaria arxiu per prescripció del cas. 

Jutgessa expedientada

Per acabar-ho d’adobar, de Lara va ser expedientada pel Consell General del Poder Judicial per deixadesa de funcions. El màxim òrgan de representació dels jutges va imposar-li una sanció greu per acumular imputacions, diligències i documentació «sense control» i estenent els procediments de manera «innecessària». La jutgessa va ser apartada del jutjat 1 de Lugo i va ser suspesa de sou i feina durant sis mesos. 

Fins ara, la jutgessa ha recorregut sense sort al mateix poder judicial, al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional. L’última porta que li queda oberta és el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Almenys 14 atestats

Més de deu anys després que esclatés la detenció de l’aleshores president del Consell de la Selva i alcalde de Sant Hilari, Robert Fauria i que la policia escorcollés diverses administracions, entre elles Xaloc i el Patronat de Turisme, entitats dependents de la Diputació, els presumptes delictes investigats són suborn, tràfic d’influències, falsedat documental, malversació de cabals públics i violació de secrets. El cas va anar creixent a mesura que els agents del Servei de Vigilància Duanera posaven al descobert les dades obtingudes. Fins a 14 atestats diferents recullen posibles delictes. La jutgessa de Lugo va implicar en el cas fins i tot l’actual president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu i l’exconsellera i exdiputada Natàlia Figueras. S’atribueixen diversos delictes a càrrecs de CiU i ERC, entre els quals figuren l’exsecretari d’Organització republicà, Josep Carrapiço, i també Roger Junqueras, germà del president d'ERC.

La jutgessa considera que l’administrador de GRS ARC Local i Think Twice Again SL van utilitzar aquesta darrera empresa com a «pantalla» per pagar material publicitari i promocional de CiU. També es va conèixer el cas de l’exregidora d’ERC d’Arbúcies Carmen Córdoba, que va ser enxampada mentre treballava a GRS Arc Local «modificant fraudulentament» expedients sancionadors del Consell. L’exsecretari d’Organització d’ERC, Josep Carrapiço, l’hauria encobert aconseguint-li que no fos denunciada i «substancials» millores salarials. La investigació el va obligar a dimitir.

Relacions familiars i altres afers

Les investigacions van revelar l’existència de relacions entre funcionaris encarregats de les adjudicacions al Consell de la Selva i altres entitats locals i el personal de GRS, vincles familiars o remunerats en diners o espècies que els duen a «afavorir GRS Arc Local» en l’obtenció de contractes públics.

També es va saber que un procés de selecció de personal del Consell Comarcal que hauria estat adjudicat a Benjamín Pérez que havia estat militant i regidor de CiU a Sant Hilari. A més, Fauria hauria «pressionat» Ros perquè col·loqués Xavier Pacheco, que també militava a Convergència, mentre el seu sou es pagava «possiblement desviant fons públics del mateix Consell o l’Ajuntament de Sant Hilari». A més es va destapar altres casos en paral·lel així com gravacions sobre l’afer Torramadé que va provocar la dimissió del llavors president de la Diputació.