Els intents de suïcidi en adolescents es disparen des de la pandèmia

L’aïllament social i l’impacte econòmic i social són alguns dels factors de risc de suïcidi més determinants. La pandèmia de la covid-19 va fer que s’accentuessin i, com a conseqüència, han repercutit directament en la vida de milions de persones. Encara avui dia, aquests efectes estan tenint  una forta repercussió en la salut mental de la ciutadania, especialment remarcable en la població infantil i juvenil.

Prova d’això és que les visites a centres de salut mental infantil i juvenil s’han incrementat de forma notòria, així com les urgències de menors de 18 anys. D’altra banda, segons dades de Salut, el Codi Risc Suïcidi de Catalunya va registrar, en l’any posterior a la pandèmia, un creixement de temptatives de suïcidi (temptatives autolítiques) en adolescents noies d’entre 12 i 18 anys del 195% respecte de l’any anterior. En nois també es va detectar increment, però menor, en un 10%.

De fet, l’any 2020 es van produir a Catalunya 527 morts per suïcidi, dels quals el 74,2% van ser d’homes. La taxa de suïcidis per 100.000 habitants a Catalunya, l’any 2020, va ser del 6,8%. Aquesta taxa és lleugerament inferior a la mitjana de l’Estat espanyol (8,0 per 100.000 habitants). A més, el suïcidi va ser la primera causa de mort entre les persones entre 15 i 44 anys.

"Caldria formar més els pares a l’hora d’educar els seus fills, no els posen límits i els generen frustració»

Claudi Camps

— Psiquiatre i director de salut mental i addiccions de l'IAS

L’any passat, la situació no va millorar, sinó que va empitjorar, segons explica Claudi Camps, psiquiatre i director de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), qui admet que, a part dels efectes de la pandèmia, s’han de tenir en compte molts factors. «Els nens i adolescents estan creixent amb molta frustració per la influència de les xarxes socials; estan exposats contínuament a imatges que idealitzen i es comparen contínuament amb una idea falsa». 

D’altra banda, pel que fa a l’increment d’intents de suïcidi, lamenta que s’atribueixin tantes responsabilitats als sanitaris o docents. «No tots els problemes es basen en el fet que faltin professionals sanitaris o que els docents estiguin més o menys formats, el que cal fer és preguntar-nos per què hi ha aquesta hiperdemanda de derivació als centres de salut mental; alguna cosa s’està fent malament», concreta.

"Protegim massa els fills"

Camps es mostra crític amb els pares, ja que «protegeixen massa» els seus fills. «Vivim en una societat en què els pares estan molt ocupats i el poc temps que passen amb els seus fills no els posen límits; això, a la llarga, els crea frustració quan s’enfronten a problemes». Afegeix que aquesta conducta és «el gran problema de la societat occidental».

És per això que considera que caldria formar els pares. «S’estan impulsant molts programes sobre educació sexual i reproductiva, cal seguir en aquesta línia però en campanyes educatives sobre què vol dir ser pare o mare», concreta. 

"Les desigualtats socials i la manca de formació en les emocions també hi tenen molt a veure"

En segon lloc, explica que les desigualtats socials també generen molt impacte en els adolescents. «És important que s’impulsin polítiques que assegurin els suports adequats per als casos més vulnerables perquè hi hagi una mínima estabilitat a cada casa».

Finalment, el psiquiatre manifesta que és important que nens i adolescents treballin les competències emocionals i que es faci des de les escoles i instituts posant-hi recursos perquè sigui una tasca transversal. Malgrat tot, admet que «tots ens hem de preguntar què podem aportar» per evitar que sorgeixin més trastorns i intents de suïcidi. 

Pensar en autolesions

Un qüestionari de benestar emocional fet per Salut i Educació el maig de 2021 determina que un 8,3% dels joves (alumnes d’ESO i Batxillerat) han pensat ocasionalment a fer-se mal o autolesionar-se, i un 5,8% hi ha pensat sovint. Un 10,9% han tingut ocasionalment pensaments suïcides (ganes de desaparèixer, o d’adormir-se i no despertar-se mai més), i un 8,7% hi ha pensat sovint. I, per últim, un 6,2% s’ha provocat autolesions de forma ocasional i un 3,2% sovint.

Subscriu-te per seguir llegint