El personal mèdic, preocupat per l’augment d’agressions dels pacients

Les metgesses d’atenció primària són les que han fet més denúncies i el sindicat dels facultatius demana mesures urgents

L’entrada al Centre d’urgències d’atenció primària Güell, en una imatge d’arxiu.

L’entrada al Centre d’urgències d’atenció primària Güell, en una imatge d’arxiu. / ANIOL RESCLOSA

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Els diferents col·legis de metges a Espanya han fet públics els darrers dies les dades d’agressions verbals i físiques registrades l'any passat. Les dades han generat preocupació entre els facultatius, ja que el 2022 es van batre rècords des que va començar el balanç, el 2010.

Concretament, els col·legis van registrar 843 accions violentes, fet que suposa un 38% més que l’any anterior. En el cas de Catalunya, amb 380 agressions verbals o físiques, encapçala la llista de comunitats autònomes amb incidències. Des del Consell alerten que aquestes agressions «són només la punta de l’iceberg, perquè moltes no es notifiquen» i asseguren que els metges s’han «acostumat a conviure amb l’insult i l’amenaça». 

Sis de cada deu atacs els han patit metgesses joves, una dada que consolida la tendència dels darrers anys. En l’àmbit de l’atenció primària, les agressions representen el 43% dels casos. 

Pel que fa als diferents tipus d’agressions sofertes, en més del 84% dels casos es van produir insults i amenaces, mentre que el 16% restant van ser agressions que van acabar en lesions físiques. Cal destacar l’augment registrat de lesions. Les dones, un cop més, encapçalen la llista de víctimes d’agressions físiques.

Segons destaca l’informe, destaquen les agressions derivades pel temps d’espera per a ser atès, de les queixes per mal funcionament del centre mèdic o les derivades dels protocols de la covid-19.

"Descarreguen el malestar"

Rosa Maria Jaumà, metgessa d’atenció primària a Banyoles, fa anys que no pateix cap agressió tot i que concreta que està en una zona que no és conflictiva, a diferència d’altres. Tot i així, sí que admet que darrerament, els pacients estan «decebuts de com funciona el sistema sanitari en aquests moments fins a tal punt que es resignen». Afegeix que «el fet que l’atenció primària sigui la porta d’entrada al sistema de salut i que hi hagi accessibilitat a les urgències d’atenció primària fa que es noti que els pacients descarreguin el malestar en el personal dels CAPs». 

També especifica que els administratius són els qui copsen més la «desesperació» dels usuaris, ja que també han de reprogramar molt sovint les visites i aquests canvis «acaben generant angoixa».

Fonts del Col·legi de Metges de Girona manifesten que aquestes dades «no reflecteixen del tot la realitat, ja que els col·legiats no tenen l’obligació d’informar-los d’aquestes agressions». Malgrat tot, el col·legi «es posa al servei de qualsevol professional que es trobi en aquesta situació per ajudar-lo i assessorar-lo des dels serveis jurídics».

Finalment, el sindicat Metges de Catalunya considera les dades «extremadament alarmants» i demana a Salut que acceleri els seus treballs i defineixi les actuacions preventives i els protocols d’actuació que facin possible reduir la xifra d’agressions.