El Parkinson va a l’alça i ja afecta més de 2.400 gironins

Segons diferents estudis epidemiològics, la malaltia de Parkinson està present en un 0,3% de la població major de 40 anys i s’estima que hi ha unes 18.000 persones afectades a Catalunya, unes 150.000 persones afectades a Espanya i 6,3 milions al món.

Degut a l’envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida, els casos van a l’alça. A la Regió Sanitària de Girona, segons informa la neuròloga Berta Solano, coordinadora de la Unitat de Trastorns del moviment de l’hospital Santa Caterina, s’estima que hi ha més de 2.400 persones majors de 40 anys amb la malaltia. A les consultes dels hospitals Santa Caterina i Trueta s’atenen: més de 600 pacients amb malaltia de Parkinson (639) i 255 persones amb altres tipus de parkinsonismes.

Solano preveu que la prevalença anirà cada vegada més a l’alça. De fet, explica que estudis recents calculen que en 10 o 15 anys, a tot el món hi haurà uns 8 o 9 milions d’afectats, pràcticament una tercera part més que ara.  

Tot i que l’edat és el factor de risc principal, Solano matisa que també cal tenir presents els components genètics i els ambientals. 

El Parkinson és una patologia degenerativa que es caracteritza pels seus símptomes, motors i no motors, els quals generen serioses dificultats en les activitats quotidianes de les persones que la pateixen. Amb el progrés de la malaltia, la qualitat de vida i autonomia de les persones es veuen minvades donats l’increment i la gravetat dels símptomes. Els símptomes més coneguts són els motors, com ara la tremolor, la rigidesa o la lentitud, però n’hi ha d’altres, com els trastorns de l’ànim (apatia, depressió) i de la conducta, problemes de son i restrenyiment, que condicionen molt la qualitat de vida.

Actualment, a Catalunya, hi ha centres amb personal especialitzat en la malaltia de Parkinson, fet que permet oferir una bona qualitat de vida als pacients. Concretament, a l’hospital Santa Caterina de Salt se’ls atén des d’un punt de vista multidisciplinari i de treball coordinat de neuròlegs amb terapeutes ocupacionals, assistents socials, fisioterapeutes, rehabilitadors, infermeria especialitzada, metges d’atenció primària, logopedes, o neuropsicòlegs, i en col·laboració amb les associacions de pacients.

Importància de la rehabilitació

Tot i els progressos en l’àmbit farmacològic, Berta Solano especifica que la rehabilitació és «molt important» ja que hi té molt de pes, com també seguir uns bons hàbits alimentaris. També recorda que la malaltia, actualment, no té cura i tampoc hi ha fàrmacs que endarrereixin el progrés dels símptomes, però sí que hi ha medicació que controla aquesta simptomatologia per tal que el pacient tingui la millor qualitat de vida possible.

El grup d’edat que presenta més casos és el de 85 a 89 anys i hi ha més homes afectats de forma global

Cal recordar que, segons l’Organització Mundial de la Salut, el Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent després de la malaltia d’Alzheimer. «S’ha progressat molt però encara ens queden moltes coses per saber, les malalties neurològiques són les més desconegudes», admet Solano.

Segons dades del Ministeri de Sanitat, el grup d’edat que presenta més prevalença és el de 85-89 anys (30,82 per mil persones), seguit del grup de 90-94 anys (27,80) i 80-84 anys (26,57). En tots els grups etaris hi ha una prevalença més gran d’homes respecte a dones, amb fins a un 20,65% de diferència en el grup de més prevalença (85-89 anys).

El Parkinson, igual que altres malalties neurodegeneratives, constitueix un problema de gran magnitud, gravetat i complexitat, per la qual cosa requereixen actuacions concretes, efectives i eficients des de l’inici, als diferents àmbits del sistema sanitari i social mitjançant un model col·laboratiu basat en la coordinació entre nivells assistencials.

Subscriu-te per seguir llegint