De «crear addiccions» ideant aparadors arreu del món a voler erradicar-les entre els joves

Marc Roig surfejava per una vida de somni i glamour. Dissenyava els aparadors d’algunes de les marques de moda més influents del món. «Era un gurú de la moda, la meva feina consistia en crear addiccions, sobretot entre els adolescents, perquè compressin de forma compulsiva», explicava sense embuts en una ponència a l’Espai Fundació “la Caixa” de Girona.

Però sense gairebé adonar-se'n, el seu dia a dia va agafar un ritme vertiginós. «M’aixecava a les cinc del matí, passava pel despatx, anava a visitar un client a la seva seu de Barcelona, després dissenyava un aparador, volava a París, allà visitava dos clients més, tornava, anava a veure un partit del Barça amb un altre client i a les dues de la matinada arribava a casa per tornar-me a aixecar a les cinc i viatjar fins a Madrid», va recordar. I és que «com que no pots pensar, entres en una espiral»: «Vius en un estat de sobredosi, sempre per sobre de les possibilitats de tothom, i et deixes arrossegar per una bombolla de luxe fins que acabes deixant de banda les prioritats realment importants», va assegurar. I és que l'èxit, va lamentar, «et porta a viure on no et toca viure»: «Perds la consciència de la realitat perquè ets al cel i no a la terra, et sents el 'puto amo' i tothom se t'acosta, però encara no saps que com més amunt estàs, més forta serà 'l'hòstia’», va sentenciar.

«Sentia un buit molt gran»

Tot i que al principi va reconèixer que era «divertit», la voràgine d'estrès, sumat a un desengany amorós, es van apoderar d’ell: «Sentia un buit molt gran, un dolor molt intens», va confessar. I va decidir demanar ajuda. «M’adono que jo no soc així, que no estic bé, així que vaig al psicòleg, al psiquiatre i em començo a medicar», va explicar. Tres mesos després, va advertir als professionals que ja estava millor i que deixava el tractament. «Però aquell dolor va retornar encara més fort, pensava que ja estava sortint d'aquell pou però encara estava pitjor, allò només era el principi», va recordar. «La gent no entenia per què havia caigut en una depressió si ho tenia tot», va assegurar. 

"La gent no entenia per què havia caigut en una depressió si ho tenia tot"

Marc Roig

I no va poder més. «En només quatre hores em vaig prendre tota una caixa de Lorazepam (un tranquil·litzant-ansiolític)», va explicar. «A hores d’ara encara no sé si el que volia era morir-me o treure’m aquell dolor tan intens, tant mental com físic, que era comparable a un còlic nefrític», va detallar. «L’únic que sabia és que estava completament derrotat», va afegir. Però «va passar un àngel, em va trobar i em va salvar».

Ara, sis anys després, vol donar sentit al que li ha passat. «Em guanyava la vida creant addiccions entre els adolescents i ara vull ajudar-los, perquè m’he adonat que estan enganxats a una nova droga, que són les noves tecnologies», va alertar. Per això, ha decidit crear una residència educativa i terapèutica per a desintoxicar els joves de 12 a 18 anys de les pantalles, una iniciativa que ha batejat com a projecte VIDA. «Jo no vaig tenir acompanyament i per això vaig caure, és important que aquests joves tinguin una mà on agafar-se», va assegurar Roig.

El centre s’ubicarà al Parc Natural del Montnegre i el Corredor i Roig preveu que entri en funcionament abans de finals d’any. L’equipament tindrà una capacitat màxima de 40 joves.

Primer centre públic

«Serà el primer centre residencial 100% públic de l’Estat espanyol per a desintoxicar els joves de les noves tecnologies», va assegurar. «La rehabilitació en l'àmbit de la salut mental no és pública, la depressió no se soluciona amb 15 dies sinó que estem parlant d'un procés que dura anys», va afegir Marc Roig. El centre d’acollida estarà integrat per diversos professionals de l’àmbit mèdic, educatiu i social, des de psicòlegs a educadors socials, passant per professors, psicopedagogs, psiquiatres, infermers, treballadors socials i monitors. Els pacients, assegura, «ens els derivaran dels serveis de psiquiatria infantil dels hospitals públics catalans».

A més, l’objectiu també és fer pedagogia i tractar l’addició a les noves tecnologies amb una mirada més àmplia. A banda de la residència, el projecte també vol fer divulgació amb xerrades als centres educatius i conferències, a banda d’incorporar la recerca científica per a millorar la teràpia i l’atenció als pacients.

Subscriu-te per seguir llegint