Dos anys d’espera per al nou bisbe de Girona

Francesc Pardo va presentar la seva renúncia el 26 de juny de 2021, al complir 75 anys, però encara no s’ha nomenat el seu relleu 

Laura Fanals

Laura Fanals

El proper dilluns, 26 de juny, el bisbe Francesc Pardo hauria fet 77 anys. I també en farà dos que, en complir-ne 75, va presentar la seva renúncia al papa Francesc, amb l’objectiu de retirar-se i seguir servint a la diòcesi com «un capellà més», segons les seves pròpies paraules. En aquell moment ja es preveia que el relleu no seria immediat, però la situació es va agreujar pocs mesos després, a principis de 2022, quan la seva salut es va començar a deteriorar i va haver de ser ingressat a l’hospital fins que va morir en el càrrec el 31 de març de 2022, sense haver estat substituït. Quan es compleixen dos anys de la seva renúncia, la seu gironina continua vacant, fet que genera cada cop més inquietud en alguns sectors de la diòcesi, que confien que el relleu arribi més aviat que tard. Des de la mort de Pardo, la diòcesi està regida per l’administració diocesà, Lluís Suñer, també de 77 anys i que, per tant, també supera l’edat teòrica de jubilació. A hores d’ara, no hi ha cap previsió sobre quan pot arribar el nomenament. Des del Bisbat es voldria que el nou bisbe pogués començar al setembre el nou curs amb normalitat, però perquè això sigui possible, el nomenament hauria d’arribar aviat, ja que es necessita un període d’impàs, especialment si es tracta d’un nou bisbe que accedeix al càrrec per primera vegada.  

L’elecció dels bisbes és potestat del papa de Roma, tot i que el territori -en aquest cas, la Conferència Episcopal Espanyola- té molt a veure en la terna de tres noms que es presenta al papa, i de la qual en surt l’elegit.

Fins ara, el procés s’ha desenvolupat amb el més absolut secretisme, i les informacions durant els darrers mesos s’han anat filtrant amb comptagotes. Per exemple, ha trascendit que almenys un candidat ha refusat la proposta, i entre les possibilitats que han sortit publicades hi ha hagut la que vingués a Girona l’actual bisbe de Vic, Romà Casanova, així com altres noms com Fidel Catalan, Josep Maria Turull, Enric Termes, Josep Maria Domingo o Agustí Borrell, entre altres. A hores d’ara, tanmateix, cap d’aquests noms ha estat confirmat, de manera que l’interrogant segueix obert.

Al principi d’obrir-se el procés de successió, el Fòrum Alsina, format per capellans progressistes, va demanar públicament que el nou bisbe de Girona sigui català. Dins de la diòcesi hi ha moltes altes veus que també ho demanen, ni que sigui en privat, conscients que la possibilitat d’un bisbe gironí és més aviat remota, ja que difícilment es nomena un bisbe del propi territori i, a més, el gironí Joan Planellas ja va ser escollit arquebisbe de Tarragona ara fa quatre anys.

Subscriu-te per seguir llegint