Acusen Ballesta de pressionar per facilitar un escorta per a Puigdemont a Bèlgica

Albert Ballesta, exalcalde de Girona i exdelegat d’Interior a les comarques gironines, va maniobrar perquè els Mossos d’Esquadra donessin una excedència a l’agent Lluís Escolà perquè pogués fer d’escorta de Carles Puigdemont a Bèlgica. Així ho va assegurar ahir l’intendent dels Mossos Toni Rodríguez en la primera sessió del judici contra Escolà i l’exonseller d’Interior Miquel Buch.

El fiscal Pedro Ariche reclama sis anys de presó i 27 anys d’inhabilitació per a Buch pels delictes de malversació i prevaricació, així com quatre anys i sis mesos de presó i inhabilitació per al mosso. Segons l’acusació, el sergent va prestar «servei actiu» fins al 29 d’octubre de 2017, sent cap de l’àrea d’escortes del llavors president. El 28 i 29 d’octubre de 2017 (els dies posteriors a la DUI), Escolà, atesa la petició expressa de Puigdemont, va dir, es va presentar en el domicili d’aquest a Sant Julià de Ramis, a Girona, i va organitzar, amb l’ajuda d’altres dos mossos, un dispositiu «clandestí» per a acompanyar Puigdemont fins a França, on va prendre un avió que el va conduir a Bèlgica. 

A partir de llavors, Escolà va encadenar vacances i permisos. El gener del 2018 es va prendre la mesura cautelar de traslladar-lo de l’àrea d’escortes a la comissaria de Martorell, però va seguir amb permisos i vacances fins el 12 de març. Rodríguez va explicar que l’exalcalde de Girona i exdelegat d’Interior a Girona Albert Ballesta va arribar a trucar a l’aleshores cap dels Mossos sota el 155, Ferran López, per concedir una excedència a Escolà, cosa que López va denegar. Aleshores Escolà es va agafar la baixa mèdica i no va arribar a treballar mai a Martorell.

El sergent i l’exconseller Miquel Buch s’enfronten a presó i inhabilitació per prevaricació i malversació

 La fiscalia sosté que des del 30 d’octubre de 2017 fins al 20 de juliol de 2018, Escolà «no va executar un sol dia de servei actiu» i, en canvi, va realitzar nombroses sortides a l’estranger, «a fi de prestar labors de custòdia i seguretat» per a Puigdemont. Posteriorment, es va crear una nova plaça d’assessor en la Conselleria deInterior que va ser ocupada pel sergent el 27 de juliol del 2018. Per a l’acusació, el propòsit era «procurar» des del Govern i amb càrrec a fons públics un servei d’escorta a Pugidemont. Des del 27 de juliol del 2018 fins al 13 de març del 2019, el mosso imputat va viatjar a Bèlgica, Suïssa, Països Baixos i Irlanda. Dels 224 dies que Escolà va ser assessor, 103 va romandre fora d’Espanya i en altres 20 es desconeix la seva ubicació. Els seus honoraris van ascendir a 52.712 euros.

Les proves d’aquests viatges són els múltiples missatges i fotografias difosos per Escolà a les xarxes socials, va relatar el testimoni. «Quan és nomenat assessor, Escolà estava ja a Bèlgica», va subratllar. L’intendent va precisar que durant les perquisicions no van trobar dades que corroboressin que el sergent havia estat en la seu de la Conselleria d’Interior i no es va registrar l’entrada de cap informe seu, ni es va localitzar agenda de contactes. No obstant això, a preguntes de la defensa, va reconèixer que Interior els va comunicar l’existència de 14 informes (els investigadors dubten de la seva autoria), que els assessors no fitxen i que només es registren els documents quan parteixen de l’exterior. «El seu nomenament va crear estupefacció i sorpresa en el cos», va insistir Rodríguez, davant la sorpresa de les defenses.

L’excap de recerca va explicar com el que llavors era director general de la policia va dirigir una carta a la secretària d’Estat de Seguretat perquè s’autoritzés un servei de seguretat per a Puigdemont a l’estranger, com a expresident de la Generalitat. El fiscal considera que aquesta acció va ser realitzada «seguint instruccions» de Buch, encara que el testimoni va concretar, en llegir-la i a preguntes de la defensa, que es va fer a petició de la Conselleria de Presidència. L’acusació argumenta que l’exconseller, «sense esperar cap resposta», va decidir «donar compliment als precedentment acordat» amb Puigdemont, que abans havia sol·licitat les prerregotives com a expresident, de facilitar-li un servei de protecció «a costa de l’erari públic». Per aquest motiu es va cerar la plaça d’assessor a Interior i que fos nomenat Escolà.

L’excap d’investigació dels Mossos dubta que l’escorta de Puigdemont a Bèlgica treballés com a assessor d’Interior

La que era directora de Funció Pública, Pilar Sorribas, va assegurar que la descripció que es feia de les funcions que havia d’exercir Escolà era correcta i, per tant, no es va tirar enrere, ni s’hi va posar cap impediment. Va recalcar que el nomenament del sergent com a assessor no va suposar cap increment de pressupost, ni del límit de personal eventual per a donada departament de la Generalitat, ja que es va compensar amb dues places de funcionaris.

Abans dels testimonis, a l’inici del judici, la fiscalia i les defenses van presentar les qüestions prèvies. La fiscalia va voler aportar un article d’un diari i unes declaracions públiques de l’exconsellera de Presidència Meritxell Budó on deia que Buch seria jutjat per fer la seva feina i donar protecció a Puigdemont. El tribunal va denegar totes les peticions.

Avui està previst que declarin més mossos, així com Andreu Joan Martínez, director general de la Policia en el moment dels fets; Brauli Duart, secretari general d’Interior aleshores; i el cap de gabinet de Buch. Per divendres es preveu la declaració, entre altres, de l’expresident Puigdemont a través de videoconferència, el seu amic i empresari Josep Maria Matamala i l’inspector en cap de l’àrea d’escortes dels Mossos. També està previst que es presentin les proves pericials i documentals. El judici farà una pausa fins al 13 de juliol, quan declararan els dos acusats i la fiscalia farà el seu informe final. L’endemà s’acabarà el judici.

Buch va arribar al tribunal poc abans de les 10 del matí acompanyat de la seva parella i els seus dos fills. Ha estat rebut, animat i aplaudit per diversos càrrecs de Junts com Jordi Turull, Laura Borràs, Míriam Nogueras, Neus Munté, Jordi Martí, Damià Calvet o Jaume Giró, entre altres. També hi havia presència d’ERC, amb Teresa Jordà i Carme Forcadell, però no hi havia presència oficial d’altres entitats independentistes. L’altre acusat, Lluís Escolà, va entrar molt més aviat i va passar desapercebut.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona