Els grans municipis turístics només tenen un 40% d’habitatge principal

Pobles com Pals, Castelló-Empuriabrava, Castell-Platja d’Aro, Roses, Cadaqués, l’Escala, Calonge i Tossa es troben per sota d’aquesta xifra

Pisos turístics a la Costa Brava, en una foto d'arxiu.

Pisos turístics a la Costa Brava, en una foto d'arxiu. / Aniol Resclosa

Laura Fanals

Laura Fanals

Algunes de les principals localitats de la Costa Brava, com ara Castelló d’Empúries-Empuriabrava, Castell-Platja d’Aro, Roses, Cadaqués, Pals, l’Escala, Calonge i Sant Antoni, Tossa de Mar i Torroella-l’Estartit, tenen més d’un 60% del seu parc d’habitatges buit o destinat a segones residències, segons el Cens de Població i Habitatge 2021 de l’INE. Per tant, només al voltant d’un 40% dels habitatges d’aquestes localitats són llars principals, és a dir, que tenen persones empadronades.  

Segons aquesta estadística, les grans localitats de la Costa Brava i els petits pobles de muntanya (en aquest cas, situats sobretot al Pirineu i pre-Pirineu gironí) són els que compten amb un major percentatge de segones residències o pisos buits. De fet, algunes de les localitats de la costa gironina es troben en el llistat dels municipis de més de 10.000 habitants amb un major percentatge d’aquesta tipologia d’habitatges. Fontanals de Cerdanya, en ple Pirineu, és la localitat gironina amb un percentatge més elevat de segones residències o vivendes buides, ja que s’enfila fins al 81%: és a dir, de cada deu cases que hi ha al poble, només n’hi ha dues que estiguin habitades de forma permanent. En segon lloc es troba el Port de la Selva, amb un 80%, mentre que darrera hi ha un seguit de localitats del Pirineu i el pre-Pirineu també amb elevats percentatges: Setcases (80%), Das (79%), Alp (79%), Bolvir (77,7%) i Vilallonga de Ter (76%), entre altres. Urús, Planoles, Guils de Cerdanya, Queralbs, Ger, Llívia i Toses, per exemple, també compten amb percentatges superiors al 70%.

Però pel que fa a les grans localitats turístiques de la Costa Brava -molt més poblades que no pas les de la Cerdanya i el Ripollès-, en la majoria de casos superen també un 60% de segones residències o pisos buits. Una de les que compta amb un percentatge més elevat és Pals, on aquesta tipologia arriba a significar el 74,22% de tots els habitatges que hi ha, seguida de Castelló, amb un 71%. De fet, Castelló (que inclou Empuriabrava) és la segona localitat de l’Estat major de 10.000 habitants que té menor percentatge d’habitatges principals (28,5%).

Altres percentatges destacats són els de l’Escala (71,5% de segones residències o pisos buits), Begur (70,6%), Castell-Platja d’Aro (68,78%), Roses (68,1%), Cadaqués (67,8%), Calonge i Sant Antoni (66,1%), Tossa de Mar (64,5%) i Torroella-l’Estartit (61%).

Per sobre del 50%, però sense arribar a superar el 60%, se situen Portbou (51%) i Palafrugell (50,8%), mentre que més enrere es poden trobar Santa Cristina d’Aro (46%), Sant Feliu de Guíxols (44,9%), Palamós (44,6%), Lloret de Mar (40%) i Blanes (36,3%). Pel que fa a Girona ciutat, el percentatge se situa en un 23%.

Segons l’INE, els municipis que presenten percentatges més elevats d’habitatges principals es troben a les àrees metropolitanes de les grans ciutats. Per contra, els percentatges més baixos es troben en localitats amb una ocupació més estacional. 

Subscriu-te per seguir llegint