Les famílies destinen de mitjana 400€ per nen a colònies i campaments

El principal obstacle per a accedir als casals és el preu, prohibitiu per a moltes llars, amb els problemes de conciliació que això comporta. El sector, molt castigat per la covid-19, es va recuperar al 2022 i va facturar 370 milions

Una de les activitats d'estiu impulsades per la Fundació la Caixa.

Una de les activitats d'estiu impulsades per la Fundació la Caixa. / Fundació La Caixa

Meritxell Comas

Meritxell Comas

 Campaments, colònies, casals, cursos, viatges, cangurs, un professor particular per a reforçar alguna assignatura. Les famílies afronten a l’estiu un important desembossament per tal de sobreportar les vacances escolars dels fills, que van començar el 23 de juny i duraran 11 setmanes. Pares i mares tenen, en el millor dels casos, tres o quatre setmanes de descans estival. Per a una família mitjana amb dos fills, organitzar aquest tetris infernal pot comportar una despesa d’entre 800 i 1.000 euros, segons l’estimació que realitza l’Affac (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya). «És una barbaritat de diners i en moltes llars és inassolible», sentencia Lidon Gasull, directora de la federació.

«Si tens família, l’estiu et surt per un ull de la cara. Tots estem esperant la paga extra de juliol per dedicar-la íntegra als campaments dels nens. Però és que ens fa falta, és la via de salvació per a la conciliació», afegeix Covadonga Berjón, portaveu de l’Associació Nacional d’Empreses d’Activitats i Campaments (Aneacamp).

Després del duríssim cop que va suposar la pandèmia al 2020 (amb una caiguda de la facturació del 80%), el sector ha remuntat. Al 2022, la facturació va arribar als 370 milions. La pujada de l’IPC ha provocat un increment del preu dels campaments enguany, encara que les empreses han intentat amortiguar-lo, afegeix Berjón, que explica que moltes famílies han hagut de triar entre el viatge de final de curs o el campament d’estiu perquè no poden pagar les dues activitats.

Entre els nens més petits (entre 4 i 6 anys) predominen els casals urbans i diürns, molts dels quals s’organitzen en la mateixa escola. En el cas dels infants i joves de 8 a 17 anys, triomfen les colònies i campaments. Els campaments i els casals, però, no són un aparcament infantil, són una oportunitat educativa i lúdica a la qual moltes famílies han de renunciar per falta de pressupost.

La majoria, privats

I és que la immensa majoria són privats. La bretxa econòmica i social fa que, a Catalunya, 4 de cada 10 nens i nenes d’entre 6 i 16 anys es quedin sense un estiu enriquidor i estimulant. Així ho determina un estudi de 2022 elaborat per Educació 360, organització que exigeix als poders públics que considerin les activitats d’estiu com «un servei públic i universal».

L’informe d’Educació 360 xifra la despesa de les famílies catalanes en 247 euros durant 3,2 setmanes. Però no és difícil trobar famílies amb tres nens que es deixen 2.500 euros per a poder compaginar les vacances dels fills amb les dels pares. També hi ha qui paga campaments privats fora de la seva ciutat que duren cinc dies i costen 500 euros. En la mateixa ciutat i amb horaris que inclouen el menjar, el preu sol rondar els 180 euros. També n’hi ha que no inclouen el dinar, així que els pares i les mares es veuen obligats a escurçar la seva jornada laboral per a anar a buscar-los o demanar ajuda als avis (en cas que puguin i tinguin la suficient forma física com per encarregar-se dels néts).

En el cas dels campaments MasterChef -amb una de les seus a la Cerdanya-, portar-hi els fills costa 899 euros per infant a la setmana ( i 1.749 euros per dues setmanes). L’alternativa, si el que els apassiona és la gastronomia, pot ser el campus de cuina Brutal de Marc Ribas (que es fa a cavall de Vilobí d’Onyar i Riudellots de la Selva), però el preu és encara més elevat, 980 euros del 9 al 16 de juliol. També hi ha les estades L’estiu és teu, amb colònies a la xarxa d’albergs de Catalunya. Una estada musical a l’alberg de Banyoles s’eleva als 480 euros (8 dies) i unes colònies especialitzades en circ o en cinema, a l’equipament de Planoles, pugen 634 euros (10 dies).

Durant el 2022, quatre de cada deu menors catalans es van quedar sense activitats educatives d’estiu

Factor de desigualtat

«La conciliació a l’estiu implica que els teus fills gaudeixin de la teva presència, i tu, de la seva. Però també que els infants tinguin una oportunitat educativa i lúdica. No acudir a cursos o campaments d’estiu comporta una pèrdua d’aprenentatge que afecta sobretot les famílies més vulnerables», explica Enric Aragonès, director de l’Aliança Educació 360, que insisteix en la urgència que l’estiu deixi de ser un factor que incrementa les desigualtats educatives. «El principal obstacle per accedir a campaments, cursos o casals és el preu», afegeix Aragonès. De fet, l’oferta educativa i lúdica estiuenca és una opció que trien el 72% de les famílies catalanes amb alt poder adquisitiu, mentre que en les més vulnerables, el percentatge de participació es queda en un 41%, segons l’enquesta d’Educació 360. «Les xifres són molt clares: de poc serveix vanagloriar-se del model educatiu català si no fem res per a fomentar una pràctica universal que serveixi de palanca contra les desigualtats educatives», conclou l’informe.

En la mateixa línia, la representant d’Affac insta als poders públics a prendre nota d’aquest problema per a les famílies, que comporta un desembossament gairebé més alt que el que s’escomet al setembre amb l’inici de curs i la compra de material escolar. «Cuidar a la infància significa ajudar als pares i les mares. Però en lloc d’incentivar la natalitat, els poders públics sembla que fan tot el contrari. A més, l’educació -inclosa l’estival- no ha de ser una responsabilitat privada de les famílies, sinó una qüestió d’Estat», recorda Gasull.

Mentrestant, algunes entitats treballen per a acostar les activitats d’estiu als infants més vulnerables. És el cas de la Fundació la Caixa, que impulsa campaments, colònies urbanes i centres oberts gratuïts a Girona per a més de 200 infants i joves gironins en risc de pobresa o exclusió, a través de set entitats locals.

Subscriu-te per seguir llegint