El 27% dels gironins no parla mai català amb la família

El 10% de la població no sap parlar la llengua, però només un 4,2% no l’entén, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

Un projecte per a acabar amb els barbarismes, impulsat per l’Institut Santa Eugènia de Girona.

Un projecte per a acabar amb els barbarismes, impulsat per l’Institut Santa Eugènia de Girona. / MARC MARTI FONT

Meritxell Comas

Meritxell Comas

El 27,6% dels gironins no parla mai català en l’entorn familiar i només un 12,6% ho fa freqüentment, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que té com a base l’any 2021. El 14,9% de la població, però, ho fa a vegades i el 44,9% reconeix parlar sempre en català. Aquesta darrera xifra se situa per sobre la mitjana catalana (33,9%), només superada per Lleida (50,2%). 

Amb els amics, però, els gironins parlen més català que amb la família. En aquest cas, els que mai ho fan passen del 27,6 al 17,8% (per sota la mitjana catalana). El 18% ho fa a vegades, mentre que es dobla la xifra dels que parlen català freqüentment, arribant al 25,2%. El 39% reconeix fer-ho sempre. En l’entorn laboral o escolar les xifres són similars, amb un lleuger increment de les persones que parlen català freqüentment (28,4%). 

Amb tot, el 10% de la població resident a les comarques gironines no sap parlar català, però només un 4,2% no l’entén. Pel que fa a la resta de competències, el 10,2% dels ciutadans gironins no el saben llegir i el 16,9% no el sap escriure. A nivell de Catalunya, el 95,9% de la població entén el català, més concretament el 86,8% de la població l’entén bé i el 9,2% amb dificultat. Pel que fa a la resta de competències, el 89,6% el sap parlar (el 75% el sap parlar bé i el 14,5% amb dificultat); el 90,6% el sap llegir (el 78,4% bé i amb dificultat el 12,2%), i el 82,2% el sap escriure (64,5% el sap escriure bé i un 17,7% amb dificultat).

Els resultats de 2021 permeten distingir entre el grau de coneixement (bé o amb dificultat), que és una informació que no es recollia en els censos anteriors. Si es considera el percentatge de població l’any 2021 que, bé o amb dificultat, entén, sap parlar, llegir i escriure el català, totes les competències han augmentat la darrera dècada. Tanmateix, si només es té en compte la població que assoleix ‘bé’ les competències en català, augmenta la població que el sap parlar bé i escriure bé (1,8 punts i 8,8 punts, respectivament), la que sap llegir-lo bé es manté en valors molt semblants al 2011, mentre que la que l’entén bé ha disminuït 8,3 punts.

Diferències segons l’edat

Hi ha diferències en el coneixement del català de la població segons l’edat. El màxim nivell de coneixement correspon als infants i joves de 10 a 19 anys, amb el 99% que saben parlar, llegir i escriure en català. A l’altre extrem, el grup que té els nivells més baixos és el de majors de 70 anys, amb menys del 90% de persones que el saben parlar i llegir i menys del 70% de persones que el saben escriure. També presenten menors percentatges de coneixement de català el grup de població de 35 a 39 anys, amb una forta proporció de població estrangera. Els percentatges de població estrangera amb competències en llengua catalana són més baixos que els de la població amb nacionalitat espanyola. Entén el català el 98,3% de la població amb nacionalitat espanyola i el 82,3% de la població estrangera.

Pel que fa a les llengües estrangeres, destaca en primer lloc l’anglès, que el sap parlar (amb dificultat o bé) una mica més de la quarta part de la població resident (25,3%), seguit del francès (8,9%), l’àrab (2,3%) i l’italià (2%).

Subscriu-te per seguir llegint