Plega l'última granja lletera de la Vall de Ribes, tot i que continua l'activitat amb l'elaboració de matons i iogurts

En Joan Corcoy i la Georgina Mestre porten tota una vida dedicada a la llet. Ara, però, ha arribat el moment de la jubilació i fa uns dies que a la granja de Ca L'Esteve (Ribes de Freser) ja no hi queden vaques. Corcoy explica que n'havien arribat a tenir una seixantena, però el fet que la indústria els deixés de recollir la llet, el baix preu, l'augment del cost de les matèries primeres o la manca de relleu generacional ha fet inviable la continuïtat. Sense Ca L'Esteve, a la Vall de Ribes ja no queda cap granja lletera. L'Alba, una de les filles d'en Joan i la Georgina ha decidit mantenir l'obrador que tenen des de fa anys per seguir elaborant matons i iogurts amb la llet que compra a una granja de les tres que queden a tot el Ripollès.

"Quan ells van dir que es volien jubilar, els vaig dir que endavant, perquè ara és el seu moment de viure, però jo no volia estar lligada amb el tema de les vaques", explica l'Alba Corcoy, filla d'en Joan Corcoy i la Georgina Mestre, els dos ramaders que fins ara estaven al capdavant de la granja de Ca L'Esteve, a Batet (Ribes de Freser). "He viscut aquí i els he vist treballar molt. No han pogut gaudir mai ni d'un cap de setmana, ni d'un dia, ni de res", lamenta la filla. "Això no és el que volia per a mi. Tinc dos nens petits, el meu home treballa i m'agrada encara que sigui sortir de cap de setmana i poder gaudir amb ells", explica.

Plantejar-se continuar amb l'explotació requeria almenys de dues persones. "Un de sol per portar les vaques i munyir-les és inviable", explica. Fa 30 anys que, a banda de les vaques, es dediquen a l'elaboració gairebé tota manual de productes làctics com els iogurts de diferents gustos, els flams o el mató, una de les varietats més valorades pels consumidors. També venen llet crua en bosses d'un litre, que llavors distribuïen pels comerços del Ripollès. L'Alba va decidir apostar per seguir aquest camí i, en definitiva, triar una feina "sense tant lligam". Per l'elaboració dels productes ara necessita entre 500 i 700 litres a la setmana que compra a una de les tres explotacions lleteres que encara queden a la comarca.

El risc que el consumidor habitual pugui dir que els productes no tenen el mateix gust "hi és", admet. Però ha optat per escollir una explotació que alimenta les vaques d'una manera similar a la que ho feien ells, "perquè no hi hagi tanta variació de sabor i la gent no pugui dir que els productes han canviat tant". 

La jove explica que en certa manera li sap greu haver vist com les vaques desapareixien de la granja on ha crescut, però explica que també li fa il·lusió pels seus pares, "que ara podran gaudir de tot allò que no han gaudit en tots aquests anys".

Canvi de paradigma

El tancament de Ca L'Esteve és un episodi més del progressiu canvi de paradigma que ha provocat la indústria de la llet en els darrers anys. La seva aposta per reduir els costos que impliquen la recollida i el transport de la llet han anat concentrant les granges a prop de les plantes d'envasat. D'aquesta manera, les petites explotacions, que formaven un ric mosaic en comarques com el Ripollès s'han vist abocades a la desaparició. La gran majoria s'han reconvertit en explotacions amb vaques per vendre'n la carn, i les poques que queden aguanten per subministrar-se la llet que després necessiten per elaborar els derivats lactis que comercialitzen. 

Per en Joan Corcoy, l'administració hauria d'haver tingut "més consciència territorial" anys enrere per assegurar la sostenibilitat del territori. "Ara això seria de molta utilitat", explica. I afegeix que, en definitiva, les petites explotacions el que estan fent és de "jardiners" del territori i de la natura. "Potser econòmicament no és tan atractiu, però ara les explotacions s'han anat perdent i fins al dia que som avui". El territori s'ha anat omplint de vaca de carn, "però aquesta no manté el territori de la mateixa manera que ho fan les de llet". "Menja, però menja en males èpoques, perquè el que convé és que puguin pasturar els prats en l'època de l'any en què més creixen, que és de la primavera a la tardor", relata.

Per ell fer el canvi a les vaques de carn mai va ser una opció. "A mi m'agradava la vaca de llet. M'agradava munyir i després transformar la llet en producte làctic", defensa. Quan finalment la indústria el 2020 els va dir que deixava de pujar a buscar-los la llet de manera definitiva van haver de redimensionar l'explotació d'una seixantena de vaques que tenien. Van passar de produir llet i després elaborar els productes a portar un càlcul més minuciós de la llet que necessitaven per no haver-ne de llençar.

Haver de tancar l'explotació a què havien dedicat els esforços tota la vida els va saber "una mica de greu", explica Corcoy. "Però és un canvi amb el que hem de conviure", assenyala. Ni ell ni la seva dona ara tenen previst donar una segona vida a les quadres. Amb sarcasme diu que hi podrien instal·lar una sala de fitness, una pista coberta de pàdel o una piscina, però que de moment no ho contemplen. "És una instal·lació que ja ha fet el servei que havia de fer", rebla.