La reforma horària s’encalla als instituts

Pot una norma dir una cosa i avalar la contrària? Sí, pot. L’article 5.2 de l’Ordre de Calendari per al curs 2023-2024 [i ho deia també la del 2022-2023] assenyala que l’organització horària dels alumnes d’ESO «no pot comportar més de tres tardes lliures setmanals per alumne». Malgrat que el redactat és retorçat, no deixa lloc a dubtes: els alumnes d’ESO a Catalunya han d’oferir «per norma general», recalquen des de Educació, un mínim de dues tardes de classe a la setmana. Què passa, llavors, a l’institut del seu fill, en el qual no fan cap tarda? I no sols el seu fill. De fet, segons un informe elaborat pel Consell Escolar de Catalunya l’any 2020, el 88% dels instituts públics catalans tenen jornada continuada (les últimes dades oficials públiques, ja que Educació no ha ofert a aquest diari dades més actualitzades).

Aleshores... hi ha un incompliment generalitzat de la norma? No, tampoc. La mateixa ordre de calendari, dos punts per sota, en el 5.4, indica que «els centres educatius públics que ofereixen una jornada continuada [és a dir, la majoria] poden optar per mantenir aquest horari o acollir-se a les consideracions generals [les del 5.2]». És a dir, Educació publica una ordre de calendari en la qual indica que els estudiants d’ESO no poden tenir més de tres tardes lliures a la setmana. No obstant això, en la mateixa ordre deixa la porta oberta als centres que no ho fan -la majoria- a seguir com fins ara. On està el parany?

Origen en les retallades de 2012

La història és complexa i té el seu origen al 2012, en un context de crisi galopant i de dures retallades, amb Irene Rigau com a consellera d’Educació i Artur Mes com a president. Amb les retallades de dotacions econòmiques i plantilles es comença a generalitzar el que llavors era una excepció: sol·licitar horari continuat a secundària. «El Departament d’Educació va acceptar la jornada compactada, que era una reivindicació històrica dels professors, per una qüestió econòmica. Si no obrien els centres a la tarda estalviaven en llum, aigua, calefacció i beques menjador de tots els nens que a primària hi tenien dret i, en passar a la secundària, al no fer tardes, ja no es quedaven a menjar», recorda Jesús Martín, de la UGT, convençut que si el Departament no aborda la reforma horària és perquè seria car -«hauria de fer una important inversió a rehabilitar els menjadors desmantellats després de la generalització de la compactada»- i perquè suposaria obrir un nou conflicte amb els sindicats, quan un dels encàrrecs de la nova ‘consellera’ és restablir ponts.

Diferències entre centres

«La jornada ha de respondre als interessos de l’alumnat, no a interessos d’altres agents i no pot ser diferent en funció del centre. La jornada partida és per la qual aposten els experts, des de l’economia de les cures fins a la pediatria. El fet que existien diferents jornades significa que una gran part de l’alumnat no té la possibilitat de menjar a una hora raonable i compatible amb les necessitats d’una persona de la seva edat; a més de ser un desavantatge amb la concertada, que sí que fa tardes», diu Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac). La qüestió sobre els diferents horaris en funció del centre és rellevant. Els instituts de nova creació, al no poder #quedar amb l’horari antic perquè comencen de zero, fan tots jornada partida, igual que els instituts-escola (que, de fet, tenen una entrada pròpia en l’ordre de calendari).

Hi ha també una important diferència territorial. Mentre fora de Barcelona és difícil donar amb un institut que faci classes a les tardes, a la capital catalana la reforma horària ha avançat una mica més. Segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona -organisme que sí que ofereix xifres-, a Barcelona ofereixen jornada compactada 41 dels 121 instituts (una tercera part, xifra més baixa que en el conjunt de Catalunya).

La portaveu de les associacions de famílies insisteix que s’hauria de recuperar un horari partit [com n’hi havia abans de les retallades de 2012] que «permeti començar més tard la jornada -els pediatres alerten que entrar a les vuit és perjudicial per a la salut dels adolescents- i incorpori un temps de migdia amb servei de menjador», conclou.

En la mateixa línia es pronuncia Elena Sintes, investigadora en polítiques públiques de temps i educació. «El nostre és un horari totalment irracional i tenim evidències que és poc equitatiu; no té cap sentit tenir els instituts tancats a les tardes. A més, dóna per fet que els alumnes a la tarda estaran a casa acompanyats o faran activitats d’oci educatiu, quan en molts casos no és així», prossegueix.

«Quan no hi ha un pacte i un calendari treballat es va trampejant, i això és el que fa el Departament», apunta Rosa Maria Villaró, responsable de política educativa de CCOO, qui insisteix que «el calendari cal treballar-lo de manera integral». «Per a canviar l’horari ha d’haver-hi molt de diàleg i un acord amb la comunitat educativa: estudiar els seus beneficis i les condicions laborals», resumeix. «Pot semblar una lluita entre algunes famílies, que ho voldran per conciliació, i un tema corporatiu dels professors, però hi ha molts grisos», conclou Villaró.

Professors contraris a tornar a la jornada partida argumenten que els nois a les tardes estan cansats i és molt difícil que es concentrin. A més, se suma el fet que els centres no estan climatitzats. D’altra banda, existeix molta literatura que manté que l’horari partit és el més beneficiós per a la salut i els resultats acadèmics dels adolescents.

Subscriu-te per seguir llegint