Aquests són els municipis gironins amb una major recollida selectiva de residus

L'Agència de Residus de Catalunya afirma que cal avançar a sistemes eficients de recollida selectiva com el porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari

Laura Fanals

Laura Fanals

Quatre dels cinc municipis catalans amb un major índex de recollida selectiva es troben a les comarques gironines. Es tracta de Vilablareix (92,61%), Albons (92,21%), Corçà (91,51%) i Verges (90,56%). Segons ha informat l'Agència de Residus de Catalunya, tots ells compten amb un sistema de recollida porta a porta. En canvi, no hi ha cap comarca de la demarcació que es trobi entre els millors resultats, que corresponen a la Conca de Barberà, Osona, Berguedà, Solsonès i la Terra Alta. Totes elles es caracteritzen per tenir implantats sistemes eficients, com ara recollida porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l'usuari.

Al conjunt de Catalunya, durant el 2022 es van recollir selectivament el 45,3% dels residus, concretament 1.740.360 tones, el que representa un 0,3% més que durant l'exercici de 2021. Segons el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, aquestes dades mostren "una estabilització de l'índex de recollida selectiva".

Segons les dades de LlARC, a les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa, ja que en els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ha crescut 3,5 punts en els últims cinc anys, i gairebé el 38% té un percentatge de recollida selectiva insuficient. Per al director de l'ARC, “els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari), i aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”. A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta. Per Peraire, “ara és l’hora de les grans ciutats, des del Govern s’ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró”.