Sobreviure a 39ºC dins de casa, les urpes de la pobresa energètica

Maria Esteban (69 anys) i el seu marit, Ginés Zafón (71 anys), fa més de mig any que s’han hagut de fer càrrec dels seus néts, de 12 i 13 anys. «Els seus pares no tenien prou recursos per poder mantenir-los», confessa Esteban. Ara, tots quatre viuen en una torre de 80 metres quadrats situada en una urbanització de Llagostera, que lamenta que «no està condicionada per a viure-hi durant tot l’any» (de fet, fins al 2007 era la segona residència del matrimoni on, des de Sant Boi de Llobregat, hi venien a passar els caps de setmana i els estius).

Les temperatures extremes, ahir, els van tornar a posar a prova. I és que en plena onada de calor, van arribar als 39º a l’interior de l’habitatge. «És molt angoixant perquè no tens ganes ni forces per fer res, et despertes i l’únic que vols és estirar-te al sofà», explica.

Això els ha obligat a donar corda a la imaginació (però també a recuperar antics costums) per pal·liar els efectes de les altes temperatures, des d’anar canviat d’estança durant el dia a mesura que el sol s’escola per la finestra a refrescar-se amb draps humits, passant per rescatar el ventall del calaix o muntar una petita piscina al pati. Tot i que no havien sentit a parlar mai dels refugis climàtics, ho han fet per inèrcia: «Quan anem al supermercat o a un centre comercial, enlloc de fer la compra i marxar ens hi estem tanta estona com podem, allà estar frescos és gratis», celebra Esteban.

La Creu Roja de Girona, que els acompanya des del novembre de l’any passat, els va fer arribar un ventilador fa poc més d’un mes. «Ha estat la nostra salvació, tothom vol posar-s’hi al davant, és l’únic lloc on s’hi està bé», confessa. A les nits, dormir és tota una odissea: «Dormim fatal, si corre una mica d’aire encara, però sinó és impossible», lamenta. Amb tot, s’han acostumat a viure amarats de suor. «Em passo el dia amb el cabell xop de suor, sembla que permanentment acabi de sortir de la dutxa», relata. «Però no ens queda cap més remei, només pensar que demà serà un altre dia», assenyala.

Quatre boques amb 1.500 euros

Amb uns ingressos que freguen els 1.500 euros mensuals, entre la pensió de jubilació d’ell i una de no contributiva d’ella (Esteban té una discapacitat del 65% i pocs anys cotitzats perquè va haver de deixar de treballar per fer-se càrrec dels seus fills), fan mans i mànigues per arribar a final de mes. I instal·lar aire condicionat o millorar l’aïllament tèrmic s’han convertit en un luxe que no es poden permetre. «Quan només érem nosaltres dos podíem cobrir despeses, però quan vam passar a ser quatre, la cosa es va començar a complicar», confessa.

Al llarg del 2023, la Creu Roja de Girona preveu quadruplicar les persones ateses que pateixen una situació de pobresa energètica en el conjunt de les comarques gironines, passant de les 200 persones acompanyades l’any passat a les 750 enguany (en el que portem d’any, l’entitat ja n’ha atès a 460). «És una xifra que ens preocupa, cada vegada hi ha més persones que no poden fer front al pagament de les factures dels subministraments bàsics», assegura la tècnica d’Estalvi Energètic de la Creu Roja de Girona, Dúnia Garcia. «Ens trobem amb factures, sobretot de gas, molt elevades, hi ha famílies amb un deute en la factura del gas de fins a 960 euros en només dos mesos», alerta.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint