La pera de Girona, a la vora de l’extinció

«En uns quants anys, a Girona es deixarà de fer pera», diu Xavier Bosch, gerent de Blaufruit i dels últims productors de pera que queden a les comarques gironines. Aquesta empresa familiar, amb la seu a Campllong, fa 40 anys que es dedica al conreu d’aquesta fruita, i és de les poques que ha resistit a la davallada del sector. «Fa deu anys, a les comarques gironines s’havia arribat a produir 12.000 tones de pera, sobretot a l’interior del Gironès i a la Selva. Ara, només se’n fan quatre», afegeix. Els productors s’han decantat per la poma, una collita més ràpida, més productiva i amb menys costos.

Des dels seus inicis, Blaufruit ha reduït dos terços de les seves hectàrees, i actualment el 95% de la producció a les comarques de Girona és seva. «Estem pràcticament sols. A part de nosaltres, només queda algun pagès petit, a Bescanó i a l’Armentera». 

Una de les principals amenaces a la pera són els fongs, que sovint fan perdre gran part de la collita. El fong Stemphylium és molt problemàtic i ha fet caure la producció a les comarques gironines, amb brots molt importants a l’Empordà. El sòl del territori gironí, especialment humit a la primavera, atrau aquest fong i els productors tenen poques opcions per fer-li front. A Blaufruit l’any passat van perdre una quarta part de la fruita per culpa de l’Stemphylium, amb parcel·les senceres de peres podrides. En Jordi Cabrefiga, investigador del centre de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a Mas Badia, a la Tallada d’Empordà, explica que «els fungicides efectius han anat desapareixent del registre de fitosanitaris de la Unió Europea». 

«Fa deu anys, a les comarques gironines s’havia arribat a produir 12.000 tones de pera, sobretot a l’interior del Gironès i a la Selva. Ara, només se’n fan quatre»

Xavier Bosch

— Gerent de Blaufruit

Innovació per canviar el rumb

A mesura que els requisits de seguretat de la Unió es compliquen i els costos d’investigació augmenten, els fabricants perden interès a continuar produint o invertir en nous productes. Blaufruit i algunes empreses lleidatanes presentaran a la Generalitat un projecte per buscar solucions sostenibles al problema de l’Stemphylium amb finançament de la UE. L’IRTA i el grup de Producció Vegetal de l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona hi donaran suport tècnic. «L’objectiu del projecte és estudiar tècniques de maneig de la collita que afavoreixin el control de fongs i buscar mètodes matemàtics per predir l’aparició de la malaltia a la fruita», explica Pere Vilardell, investigador a Mas Badia.

«Els models predictius es basen en els coneixements biològics dels fongs, que necessiten unes condicions de temperatura i humitats concretes», afegeix. Amb estacions meteorològiques, els experts poden predir a través de fórmules matemàtiques l’aparició de malalties a la fruita i actuar ràpidament. «Les espores dels fongs no són com els mosquits, que es poden detectar. Amb l’Stemphylium, quan veus els símptomes ja vas tard, no tens temps de resposta», diu Vilardell. 

«Les espores dels fongs no són com els mosquits, que es poden detectar. Amb l’Stemphylium, quan veus els símptomes ja vas tard, no tens temps de resposta»

Pere Vilardell

— Investigador de Mas Badia

A Girona, fa més de 15 anys que s’utilitzen mètodes de predicció per lluitar contra el motejat, una malaltia provocada per un altre fong que afecta els pomers. «Hem de passar de l’esquema tradicional a mètodes més racionals», explica Vilardell. També hi ha el cas del míldiu de la vinya, i la denominació d’origen Empordà «és pionera a escala estatal en la implementació d’una xarxa de control de malalties molt efectiva». 

Subscriu-te per seguir llegint