Càritas alerta que el 55% de les famílies ateses deixaran de rebre aliments al 2024

El canvi de model de cobertura de necessitats bàsiques provinent per la Unió Europea, que a partir del gener de 2024 canviarà l’entrega d’aliments físics per la posada en marxa de targetes moneder perquè les persones beneficiàries puguin comprar directament als supermercats, deixarà a l’estacada a més de la meitat de les famílies ateses per Càritas Diocesana de Girona, que deixarien de rebre aliments. En concret, l’entitat calcula que un 55% de les famílies ateses quedarien excloses del nou sistema, que forma part del Programa d’Assistència Material Bàsica de la Unió Europea (és a dir, 4.800 famílies).

Tot i que el gerent dels Centres de Distribució d’Aliments (CDA) de l’entitat, Caye Gómez, vol deixar clar que «el canvi de model és positiu perquè és menys estigmatitzador i normalitzarà la recollida d’aliments», lamenta que «el programa europeu tindrà el mateix pressupost que els anys anteriors i això significa que arribarà a menys famílies, perquè fins ara els aliments es compraven a un preu menor i ara en canvi les famílies beneficiàries els hauran de comprar directament als supermercats a un preu més elevat».

«Dades molt alarmants»

Les targetes moneder, que assegura que a partir del gener beneficiaran a unes 8.000 famílies arreu de Catalunya, calcula que «només arribaran al 10% de les famílies que atenem» (en total, Càritas Diocesana de Girona atén a 8.000 famílies al mes, que ja venen derivades dels Serveis Socials). «Són dades molt alarmants, perquè estem parlant d’una necessitat tan bàsica com és l’alimentació», assenyala Gómez.

Una ajuda insuficient

El gruix d’aliments que reparteixen des de Càritas Diocesana de Girona, concretament el 80%, proven d’aquests fons europeus, que a partir d’ara ja no arribaran en format físic. El 20% restant s’obté a través d’excedents de les indústries agroalimentàries, campanyes de recollida d’aliments i convenis amb ajuntaments i consells comarcals. «A partir del 2024 només rebrem aquesta injecció d’aliments, que haurem de repartir a la resta d’usuaris». Tot i això, aquesta via tampoc serà suficient per poder atendre tota la demanda. «Aquesta partida només ens permetrà entregar aliments al 35% de les famílies que atenem actualment». Amb tot, i sumant l’abast de les dues fonts d’entrada d’aliments, el 55% de les famílies ateses fins ara per l’entitat es quedarien sense menjar.

Ara, l’entitat està treballant amb la Generalitat de Catalunya i les administracions locals per identificar nous recursos econòmics i poder assegurar la cobertura de les necessitats alimentàries de totes les famílies en situació de vulnerabilitat que acompanyen. Per aquest motiu, Càritas Diocesana de Girona està treballant «intensament» amb l’objectiu d’aconseguir una proposta abans del 30 de setembre, i així ho ha comunicat als ajuntaments, ja que l’entitat considera que «aquest termini és essencial per a la concreció d’un pla d’acció adequat pel 2024 que pugui donar una resposta efectiva, coordinada i amb la previsió necessària». La directora de l’entitat, Dolors Puigdevall, assegura que s’està fent «un treball intens de les darreres setmanes amb totes les administracions, insistint en trobar solucions i garantir que ningú quedi desatès en aquest procés de transició».

Posada en marxa dels CDA

En el marc del model basat en l’entrega d’aliments en espècie, Càritas Diocesana de Girona ha implementat projectes que van més enllà de la distribució d’aliments. En aquest sentit, han posat èmfasi en l’acompanyament integral de les persones i en la creació d’espais formatius i d’empoderament per a les famílies participants. A més, l’entitat ha establert un model de la mateixa distribució d’aliments en format «autoservei», conegut com a Centre de Distribució d’Aliments, que ha intentat equiparar l’espai i l’experiència al funcionament d’un petit supermercat.

Subscriu-te per seguir llegint