Els jutjats dicten unes 700 penes alternatives en delictes viaris en 2 anys

El gruix d’aquesta classe de condemnes s’imposen per delictes de conducció sense carnet de conduir i per conduir begut o drogat

Un control de drogues i alcohol dels Mossos d'Esquadra a Llofriu d'una imatge d'arxiu.

Un control de drogues i alcohol dels Mossos d'Esquadra a Llofriu d'una imatge d'arxiu. / MARC MARTI

Ariadna Sala

Ariadna Sala

Les condemnes penals no sempre tenen aparellada una pena de presó. En la mesura que el jutge ho consideri pertinent, el penat pot optar per mesures que es compleixen fora de la presó i que estan encarrilades a fer un bé a la societat alhora que es compleix la sanció. Tot plegat amb l’objectiu de fomentar la reinserció.

En la majoria d’ocasions, el jutge les imposa com a pena directa en determinats delictes, però també es poden imposar com a alternativa al pagament d’una multa o com a condició de suspensió d’una pena de presó. En molts casos els jutges dicten mesures alternatives en delictes contra la seguretat col·lectiva, que inclouen delictes viaris i de drogues. 

Entre 2020 i 2022 es van dur a terme a la província de Girona 687 penes alternatives per delictes contra la seguretat col·lectiva, de les quals el gran gruix (436) van dictar-se per conduir sense permís de circulació. En aquests casos, les mesures dictades pels jutges van ser majoritàriament imposar treballs en benefici de la comunitat, i només en 16 casos es van complir com a mesura la participació del penat en programes formatius. De fet, aquesta mesura és la que té més temps d’espera d’execució, que llavors era d’uns 9 mesos. 

La conducció sota influència de begudes alcohòliques és el segon delicte més freqüent d’aquest grup, i es van dur a terme 233 mesures, que en una gran majoria també van consistir en treballs en benefici de la comunitat. 30 persones van complir penes alternatives per delictes de drogues i 18 persones més per conducció temerària, entre d’altres. Del gruix de condemnes, 35 contenien l’obligació de fer programes formatius 31 més incloïen l’obligació de sotmetre’s a un tractament de deshabituació. 

Hi ha tres tipus de mesures que un jutge pot decretar: treballs en benefici de la comunitat, programes formatius i mesures de seguretat (internament en un centre psiquiàtric o de desintoxicació, per exemple). 

Els primers són els més nombrosos i els que s’acaben decretant en un 75% dels casos. En la sentència es deixa constància de les hores que s’han de complir (normalment s’imposen condemnes de 48 a 100 hores que es fan en jornades de 4 hores), i les tasques que es fan no són remunerades.

Un cop dictada sentència, el penat pot decidir si la vol dur a terme, tot i que el més usual és que s’accepti, donat que l’alternativa és complir presó o pagar una multa.

Increment del temps d’espera

El temps d’espera per començar els programes varia en funció de cada cas perquè primer s’ha de dictar sentència, notificar i localitzar el penat; i en un segon període s’ha d’esperar que s’executi la resolució judicial. 

Durant els últims anys hi ha hagut un increment del temps d’espera, que ha empitjorat des de la pandèmia. Per això, el Departament de Justícia va abordar la situació l’any passat amb un pla de xoc de prop d’un milió d’euros per contractar més personal i reduir d’aquesta manera els temps d’execució de les penes.

Els penats que compleixen condemnes alternatives tenen un percentatge de reincidència menor al 10%, mentre que a les presons s’eleva al 30%.