Més de 5.000 gironins amb malalties avançades han rebut suport psicològic

La Fundació ”la Caixa” ha presentat un informe que mesura l’impacte de l’acompanyament psicològic i espiritual a les persones amb malalties avançades. Una de les principals conclusions és la millora de l’ànim: en la primera visita, el 78% se sentia regular o malament. Després de la intervenció dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS), aquest percentatge es redueix a menys de la meitat. A més, un 66% considera que les seves creences i valors l’ajuden a enfrontar-se a la situació. A Girona, el Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa” ha atès més de 12.100 persones: 5.449 pacients i 6.668 familiars.

El Programa té com a objectiu millorar la qualitat de vida de pacients en procés de final de vida i dels seus familiars a través de la intervenció d’Equips d’Atenció Psicosocial (EAPs) a hospitals, residències i a domicilis de tot Espanya. Amb la col·laboració del Ministeri de Sanitat, des del 2008 el programa ha atès més de 650.000 persones: 290.181 pacients i 372.630 familiars.

La mitjana d’edat de les persones ateses és de 73 anys. Del total, el 52% són dones, i el 48%, homes. El 61% pateixen una malaltia oncològica, i el 39%, un altre tipus de patologia.

L’aspecte rellevant és que, després de rebre atenció psicològica, social i espiritual, un 66% dels pacients consideren que les seves creences i els seus valors els ajuden a enfrontar-se a la situació. I és que un dels objectius de la intervenció és reforçar les fortaleses i els recursos que tenen les persones en situació de final de vida.

La sensació de tristesa també millora després de la intervenció psicosocial i espiritual: a la primera visita, prop del 50% de les persones se sentien força o molt tristes, i després de rebre atenció el percentatge es va reduir al 17%.

En global, el programa contribueix a millorar les dimensions psicològiques (símptomes com ara ansietat, depressió, malestar, patiment o insomni), les socials (capacitat de relació i de comunicació amb la família i amb l’entorn) i les considerades com a essencials (espiritualitat, dignitat o acceptació de la malaltia).