Les begudes energètiques: la nova "droga" dels joves

Abans, a l’hora del pati de l’insti tut els joves menjaven un entrepà o un dolç. Ara, molts adolescents es beuen d’una tacada una beguda energètica, com si es tractés d’un suc. També s’ha posat de moda consumir diversos envasos abans de fer un examen o per rendir al gimnàs. Les energy drinks, que consumides en excés són perjudicials per a la salut perquè suposen una injecció de cafeïna i sucre, s’han convertit en el nou alcohol dels adolescents. Una espècie de droga, amb la diferència que es consumeix a qualsevol hora del dia, sense amagar-se i, a vegades, barrejades amb alcohol tradicional, la qual cosa incrementa els efectes nocius.

 Les dades oficials sobre el consum de begudes energètiques entre els estudiants de 14 a 18 anys indiquen que les consumeixen gairebé la meitat dels joves i el 45% ho fa amb freqüència, en els últims 30 dies. Sent major superior la xifra en els nois, un 50% enfront del 39% de les dones, segons l’enquesta Estudes del 2021.

 L’alt percentatge contrasta amb el consum que en fa la població on tan sols el 12,3% les beuen, una xifra que augmenta a mesura que es rebaixa l’edat. De la franja dels 15 fins als 24 anys, la seva incidència és del 32,2%. Pel que fa a les persones d’entre 55 i 64 anys, el consum cau a un 2,9% en comparació amb la franja dels 15 als 24, segons dades de l’enquesta Edades 2020. Tanmateix, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va informar que el 68% dels adolescents, d’entre 10 i 18 anys, de 16 països europeus consumeixen begudes energètiques, recalcant que el 18% dels menors de deu anys també en prenen.

Begudes per entrenar

Arnau Ortiz, un jove gironí de 25 anys que treballa com a monitor i personal trainer a un gimnàs de la ciutat, comenta que «nens de 15 anys beuen Monsters i Red Bulls per fer entrenaments que no requereixen aquesta energia extra», en ser preguntat pel consum de les begudes energètiques en els joves.

«Per culpa dels influencers i la seva repercussió a les xarxes socials s’ha blanquejat molt el consum d’aquestes begudes», explica en referència als possibles motius de la situació actual. Una opinió que comparteix el professor de comunicació de la UOC, Ferran Lalueza: «A mesura que la publicitat convencional ha incorporat més restriccions, el món del màrqueting ha anat buscant alternatives i les xarxes socials s’han convertit en un nínxol desitjable». I dins de les xarxes socials, el món dels influencers ha obert de bat a bat les seves portes a la publicitat encoberta d’aliments no saludables. 

Tot i això, Ortiz afirma que ell n’és un consumidor habitual, però ho justifica amb el fet de buscar un rendiment professional al gimnàs: «Quatre dies a la setmana prenc pre-entrenament (un suplement energètic per fer activitat físcia) què és l’equivalent a 5 begudes energètiques i després afegeixo un parell de Monsters». Ortiz explica que ell va començar a prendre aquestes quantitats de cafeïna fa més de dos anys i que ara ja s’ha acostumat: «Havia de compaginar la feina, els estudis i els entrenaments al gimnàs» afegeix Ortiz.

En ser qüestionat sobre els efectes negatius que ha sentit pel consum excessiu d’aquests productes, el monitor respon que «hi ha hagut dies que m’he passat i he sentit un formigueig a la pell, sobretot a les orelles i molt de nerviosisme». Tanmateix, Ortiz narra que s’ha trobat amb casos al gimnàs de «joves de setze anys que han patit taquicàrdies mentre entrenaven pel fet d’haver pres masses begudes energètiques sense necessitar-les».

D’altra banda, Daniel Jiménez, gironí de 24 anys, considera que en fa un consum responsable, d’aproximadament dos a la setmana i no sent cap efecte negatiu, explica mentre es beu un Red Bull a un bar del carrer Bonastruc de Porta a Girona. A més, afegeix que en moltes ocasions beure aquesta mena de refrescos l’activa i «està més concentrat» després de la seva ingesta. Malgrat això, Jiménez considera que per sortir de festa «és un perill si es barreja amb l’alcohol».

«Bevia més de 3 energètiques al dia, però vaig haver de deixar de beure-les per recomanació mèdica, ja que em provocaven ansietat i nerviosisme» narra Laura Sánchez, una jove de 20 anys que fa més d’un any que ha abandonat el consum d’aquestes begudes: « He notat una millora bestial d’ençà que les va deixar». A més, considera «un perill» la normalització del seu consum per part dels menors d’edat. «Hauria d’estar molt més controlat i vigilat per part de les institucions» sentencia la gironina. 

Un valor total de 53.000 milions

Des de la seva introducció a Àustria l’any 1987, el consum d’aquest tipus de begudes no ha parat d’augmentar. Actualment, hi ha més de 700 marques distribuïdes en 170 països que acumulen un valor total de 53.000 milions de dòlars. Segons l’estudi publicat a la Revista Espanyola de la Salut: «Patrons de consum de begudes energètiques i els seus efectes adversos». 

Les begudes estimulants estan totalment normalitzades a causa de les campanyes publicitàries, com el famós «Red Bull et dona ales», que associa el seu consum a l’increment de la resistència física o l’estimulació del metabolisme. Les autoritats sanitàries alerten dels seus riscos per a la salut i alguns metges i especialistes en nutrició reclamen, fins i tot, que es prohibeixi la seva venda a menors, com han fet altres països. A Letònia i Lituània estan vetades als adolescents i el Regne Unit i França, entre altres, estudien posar limitacions.

A Espanya, el ministre de Consum, Alberto Garzón, va anunciar el 2021 la seva intenció de «revisar la situació de les begudes energètiques davant els potencials riscos per a la salut que comporta el seu consum». Però el seu propòsit s’ha quedat en deu recomanacions emeses per l’Agència de Seguretat Alimentària (AESAN), entre les quals s’inclou que no han de ser consumides per nens, adolescents, embarassades o dones en període de lactància.

Societat actual

Segons el sociòleg de la Universitat de Cambridge Iago Moreno, la moda de les begudes estimulants es podria equiparar al consum de cafè i te en el començament de la industrialització. «La classe treballadora ho consumia per habituar-se al ritme de treball de la societat industrial, per la qual cosa el furor per les begudes energètiques té a veure amb el turbocapitalisme i la necessitat de respondre als ritmes accelerats i hiperconnectats actuals». 

El problema és que la majoria dels joves desconeix de què es componen i quins són els perills que comporten, segons conclou un estudi observacional realitzat en sis instituts de Valladolid i presentat en el Congrés de Pediatria de 2022. Sobre els riscos, l’Agència de Seguretat Alimentària ha avisat que la cafeïna d’una sola llauna pot equivaler a prendre’s quatre cafès de cop, per la qual cosa la seva ingesta en excés pot generar problemes cardiovasculars i neurològics, així com alteracions de somni.

Els efectes

La divulgadora i experta en alimentació Gemma del Caño explica que aquestes begudes generen ansietat i irritabilitat. «Hi ha dos efectes terribles: l’addicció i la quantitat enorme de cafeïna en un cos encara desenvolupant-se. Vaig presentar una xerrada en un institut i es prenien tres begudes grans abans de l’hora de menjar. Terrorífic», conclou l’experta en alimentació..

Del Caño és partidària que es prohibeixi la venda d’aquests productes, almenys per a menors de 18 anys i majors de 60. També el conegut nutricionista Julio Basulto, autor de «Come mierda», s’ha posicionat públicament a favor de la prohibició, així com l’ONG ecologista Justícia alimentària.

A més, Samuel Hector Campuzano, pediatre i expert en nutrició, assenyala que la cafeïna i altres estimulants que contenen aquestes begudes, poden provocar símptomes com: nerviosisme, agitació, insomni i alteració del comportament. «També contenen una alta quantitat de sucres, per la qual cosa poden incrementar el risc de sobreprès» afegeix Campuzano. «El consum puntual no sol ser perillós, però l’aparició d’efectes negatius depèn de la quantitat i la situació de la persona» explica el pediatra sobre el tema en qüestió.

No obstant això, altres especialistes en aquest tema, com l’expert en dret alimentari Francisco José Ojuelos, creuen que abans de la prohibició d’aquestes begudes convindria que en les llaunes s’adverteixi clarament de l’alt consum de sucre -ja avisen del perill de la cafeïna- i que si l’avís no funciona, s’opti per incrementar els impostos per desincentivar el consum. Així mateix, és partidari de restringir tota la publicitat, inclosa la que es duu a terme per part d’influencers, que suggereixen que aquestes begudes són saludables.

El departament de Salut estudia si pot regular-ne el consum en menors d’edat

L’elevada xifra de consumidors, especialment dels joves, ha obligat a actuar als departaments de Salut. Fa tot just uns dies Galícia va anunciar la seva decisió de prohibir per llei la venda d'aquestes begudes a menors, així com el consum, i es va convertir en la primera comunitat autònoma d'Espanya a adoptar aquesta mesura. A Catalunya, el Departament de Salut està estudiant també com pot regular el consum d'aquestes begudes en menors. Segons ha avançat El Periódico, des de la conselleria apunten que s'està analitzant encara com es podria articular, però eviten confirmar que sigui a través de la nova llei d'addiccions que prepara el departament que dirigeix Manel Balcells.

Catalunya no és l’única comunitat que té aquest tema sobre la taula. Set comunitats autònomes més es plantegen seguir els passos de Galícia i estudiaran regular la venda de begudes energètiques als menors d'edat. Són Aragó, Balears, Castella-la-Manxa, Navarra i el País Basc són les autonomies on els seus governs regionals preveuen estudiar la regulació d'aquestes begudes i Castella i Lleó i el País Valencià ja han començat a abordar aquesta qüestió.