Crit d’alerta pel Gran Recapte més crucial

El Tercer Sector alerta que 200.000 persones deixaran de rebre ajudes per a alimentació a Catalunya | El nou sistema de targetes moneder amenaça un tancament massiu dels bancs d’aliments

Dues voluntàries en un supermercat gironí durant el Gran Recapte, en una imatge d’arxiu.

Dues voluntàries en un supermercat gironí durant el Gran Recapte, en una imatge d’arxiu. / Marc Martí Font

Elisenda Colell

«El Banc dels Aliments tenia quatre potes que permeten organitzar el repartiment d’aliments a les entitats socials per a les persones més necessitades a Catalunya. Les tres primeres ja ens han fallat: només ens queda la quarta, el Gran Recapte, per a sostenir la nostra tasca i fer arribar aliments als més necessitats», va assegurar ahir al matí el president del Banc dels Aliments de Barcelona, Lluis Fatjó, en roda de premsa. Es tracta de l’única esperança a la que s’agafa l’entitat encarregada de garantir una alimentació saludable per a 240.000 persones a l’any a Catalunya. «Mai abans havíem vist una cosa així», va afegir Fatjó. L’any que ve perdran el 20% dels seus fons. «Hi haurà 200.000 famílies que es quedaran desateses, no sabem què podran menjar», va insistir.

Com ja va avançar El Periódico -del mateix grup editorial que Diari de Girona- el nou format de repartiment dels aliments de la Unió Europea per als més vulnerables posarà en escac el sistema que garanteix l’alimentació a les famílies acreditades per Serveis Socials. Europa es proposa distribuir targetes moneder, especialment per a famílies monoparentals i amb menors. El model compta amb el suport de tot el sector social, però només se’n podran beneficiar el 10% de les famílies que ara acudeixen als bancs d’aliments. «El 90% de les que atenem es quedaran sense menjar», va lamentar Fatjó. Segons les dades que va aportar ahir el Banc dels Aliments, a Barcelona les ajudes europees sostenen el 17% del menjar que es reparteix, al temps que aquesta xifra aconsegueix el 37% a Lleida. El 4% de beneficiaris són nens lactants; el 15% menors i el 8% tenen més de 65 anys.

Inflació, sequera i pobresa

Aquest 2023, Europa ha distribuït 7,6 tones de productes alimentaris amb un preu de 1,77 euros el quilo. «És menys que els anys anteriors, ja que amb la inflació el preu per tona ha augmentat i no es pot aconseguir tant d’aliment», va explicar Fatjó. El president va explicar que ja hi ha entitats que estan a la vora del tancament. De fet, la falta de fons europeus és l’últim cop que encaixa el Banc d’Aliments a Catalunya. «La inflació dels aliments és el triple que per a la resta de productes, la sequera ens ha impedit poder recuperar fruita i verdura, els índexs de pobresa porten anys estancats, sobretot a causa dels treballadors pobres i, a més no sabem si l’any que ve es mantindrà la rebaixa de l’IVA per als productes més bàsics», va lamentar.

Fatjó ja va avançar les primeres conseqüències. «Perdrem la regularitat amb la que lliurem el menjar, que ja hem hagut de retallar al 24%. A més, caldrà plantejar una reducció dels 15 aliments bàsics que repartim en la cistella cada setmana», va explicar Fatjó, que continua reclamant ajuda d’administracions. La setmana passada, quan el Tercer Sector va avançar que 200.000 persones es quedarien sense les ajudes per alimentació, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va anunciar que el Govern preparava una subvenció per a comprar llet i oli. «El mateix dia que el conseller va pronunciar aquestes paraules, des de la conselleria ens van dir que els interventors del Govern havien prohibit fer aquesta aportació perquè la situació social no era extraordinària», va lamentar.

Arribats a aquest punt, el Banc pressiona perquè el Govern ofereixi subvencions extraordinàries per a l’any 2024 que permetin continuar comprant aliments per a les entitats socials. «És el que ens han proposat des de Drets Socials», va explicar Fatjó. També hi ha preocupació als ajuntaments, que temen que els serveis socials ja no puguin derivar a les famílies que ho necessitin. «Alguns consistoris volen fer aportacions extraordinàries perquè comprem aliments», va explicar el president de l’entitat, que va reclamar al Ministeri de Drets Socials i a la Unió Europea que reconsiderin la seva decisió o que canviïn els criteris perquè les ajudes de 2024 no deixin a ningú fora.

A dia d’avui, la seva única font d’ingressos són els donatius privats. «El Gran Recapte d’aquest novembre és més important que mai perquè puguem arribar fins al mes d’abril, però necessitem 18.000 voluntaris», va explicar Elisabet Viladomiu, presidenta del recapte. Es tracta d’un fet extraordinari, ja que normalment utilitzaven els beneficis d’aquest acte benèfic fins a mitjans de febrer. El Gran Recapte tindrà lloc el 24, 25 i 26 de novembre, i es recolliran aliments en 2.100 comerços i mercats, principalment llet, oli, carn i peix en conserves. La idea és superar els sis milions d’euros recaptats, en productes i donatius. «Necessitem que la gent participi i que hi hagi molts voluntaris per a fer-ho possible», va insistir Viladomiu.

Segons informa Europa Press, la 15a edició del Gran Recapte aspira a arribar als 2.000 voluntaris a Girona. En el conjunt de Catalunya, volen arribar als 18.000 voluntaris perquè estiguin presents als 2.100 punts de recollida d’aliments dels establiments col·laboradors que hi haurà a tot Catalunya. L'any passat va repartir 29,5 milions de quilos d'aliments. Els voluntaris, que es poden inscriure des d'ahir, s'encarregaran d'informar sobre la funció del Banc dels Aliments i la situació de precarietat alimentària, i també animaran els clients dels establiments participants a fer donacions d'aliments.

Subscriu-te per seguir llegint