Un informe alerta que el 26% dels catalans està en situació de pobresa

Un informe elaborat per entitats socials alerta que el 26% de la població catalana està en una situació de pobresa i d’exclusió social que, a més, s’està «cronificant». Aquestes són les conclusions de l’informe d’indicadors socials INSOCAT, que impulsa cada any l’associació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i que es va presentar a la Comissió de Drets Socials del Parlament.

L’INSOCAT es basa en les dades de la taxa AROPE, que es compon de tres indicadors: la taxa de risc de la pobresa, les llars que tenen baixa intensitat de treball i les situacions de privació material, que són les més vulnerables. L’investigador de la Universitat de Girona (UdG) i coautor d’INSOCAT, Xavier Casademont, va afirmar, en la seva compareixença en la comissió parlamentària, que «encara que hi hagi hagut un creixement econòmic dels últims anys, això no s’ha traduït en una millora del benestar social» i, per tant, «el model econòmic no repercuteix en la disminució de la pobresa».

Per la seva banda, el membre de l’associació d’Entitats Catalanes d’Acció Social, Ferran Busquets, va alertar que a Catalunya la pobresa es manté i està «cronificada» i, per a revertir aquesta situació, va reclamar distribuir millor la riquesa. En aquest sentit, tant Casademont com Busquets van indicar que la taxa de població es manté estable en el 26% i no millora. De fet, del 2009 al 2021 la taxa mai ha estat per sota del 20% i, en els últims anys, s’ha situat fins i tot per sobre del 25% (al 2022 va ser del 25,9%).

La població catalana en situació de pobresa i exclusió social més perjudicada són els menors, les dones i els immigrants, ja que no se’ls ofereix una igualtat d’oportunitats, entre d’altres motius. Els immigrants cobren uns 6.000 euros anuals menys en comparació al salari mitjà a Catalunya i un terç d’ells pateix pobresa energètica i dificultats d’accés a l’habitatge. En aquest sentit, Busquets va manifestar preocupació per l’actual Llei d’Estrangeria, perquè considera que és «molt perjudicial per als immigrants».

Pla de barris social

El Govern ha aprovat un nou pla de barris social per actuar en 15 punts d’especial complexitat d’arreu de Catalunya i combatre la fractura social. La iniciativa s’anomena ‘Barris amb Futur’. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, apunta que en les darreres dues dècades la xifra de seccions censals amb rendes baixes s’ha incrementat notablement, passant de les 166 de 2001 a les 352 el 2023. Alhora, defensa l’enfortiment del teixit comunitari i l’abordatge dels problemes socials per combatre l’enquistament de la pobresa. En aquest sentit, assegura que «hi ha cronicitat de la pobresa en determinats punts» i assegura que «no pot ser que una part del país es quedi despenjada».

En les properes setmanes l’executiu seleccionarà les 15 zones d’acord amb indicadors com la densitat, la distribució geogràfica, el grau de risc d’exclusió o la disposició de recursos. Cadascuna d’aquestes àrees haurà de dissenyar per consens una estratègia d’intervenció prioritzada segons les necessitats socials més importants a atendre. Les accions concretes es decidiran des del territori però partiran d’uns eixos comuns. Aquests seran la millora dels espais de sociabilitat, com ara els equipaments, els espais públics o l’organització veïnal; i la millora de les condicions de vida dels ciutadans. En tercer lloc es treballarà per fomentar la igualtat d’oportunitats, sobretot pel que fa a la infància i l’adolescència. En aquest àmbit, s’actuarà des de l’educació, el lleure, l’accés a la cultura, la llengua, l’equitat de gènere, o la salut.