Un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya avalua l’impacte pressupostari aproximat derivat de la covid-19 en la despesa de personal sanitari, incloent-hi noves contractacions i complements variables i la despesa de personal fix al llarg del 2020, l’any de l’esclat de la pandèmia.

Entre altres conclusions, destaca que l’Institut Català de la Salut (ICS) va gastar 73,9 milions d’euros en nòmines en un any; 6,5 dels quals corresponen a l’hospital Trueta i 7,5 a l’atenció primària gironina de l’Institut Català de la Salut (ICS), òrgan que engloba gran part dels CAPs. Per altra banda, entre el Trueta i atenció primària es van formalitzar 8.759 ocupacions com a conseqüència de la pandèmia, ja fos com a reforç, o en el marc de la normativa específica dictada per l’Estat o pel Departament de Salut. La majoria de contractacions, 7.709 (88%), es van fer per l’excés d’acumulació de tasques o per algun servei determinat. Seguidament, hi va haver 926 contractacions per a fer una substitució directa; 94 per a fer una substitució de reforç; 27 van ser per a substitucions múltiples; 2 com a reforç de promoció interna temporal i, finalment, 1 per a una substitució d’una categoria diferent. 

El mateix informe posa de manifest que es van detectar irregularitats en les contractacions de sanitaris per la covid el 2020, ja que l’òrgan fiscalitzador considera que l’ICS no va justificar prou alguns nomenaments i pròrrogues de contractes. En total, els vuit hospitals de l’ICS van hospitalitzar 171.000 pacients per covid-19 entre març i desembre del 2020, el 16% del total anual. Com a conseqüència, hi va haver un augment de personal.

La majoria de contractacions sanitàries es van fer per l’excés d’acumulació de tasques

Entre les irregularitats detectades destaquen els nomenaments estatutaris de 14 professionals sanitaris en situació de jubilació formalitzats durant l’etapa de la covid que no esmentaven la legislació que permetia i regulava aquella contractació excepcional. L’ICS va fer nomenaments estatutaris temporals de caràcter eventual a personal facultatiu no especialista perquè exercís funcions pròpies d’especialitats deficitàries, sense sotmetre’l als requisits de la normativa excepcional aprovada justament per la covid-19.

Els nomenaments d’interinatge per excés o per acumulació de tasques formalitzats amb 74 professionals van superar el límit temporal de 6 mesos i no es va especificar la causa de l’excés o l’acumulació, o es va fer constar de forma massa genèrica. Així mateix, l’ICS no ha acreditat de forma homogènia el sistema de selecció per als nomenaments de personal estatutari temporal analitzats, la qual cosa no permet garantir el compliment dels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat establerts en la normativa.

Personal extracomunitari

D’aquests nomenaments, 17 corresponien a professionals d’estats no membres de la Unió Europea, amb els quals l’ICS hauria d’haver formalitzat contractes laborals. L’ICS va incloure el personal extracomunitari contractat al circuit de la borsa de treball, malgrat que, d’acord amb la normativa, no li era d’aplicació.

En 8 nomenaments d’una mostra de 10, hi falta l’autorització prèvia per a la realització de serveis extraordinaris, no s’han aportat controls efectius del compliment de la jornada i l’horari o no s’han indicat les franges horàries realitzades.

La Gerència Territorial de l’Institut Català de la Salut a Girona gestiona 26 equips d’atenció primària (EAP), l’Equip d’Atenció Primària Penitenciari Figueres i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, hospital de referència i el més important de la demarcació. Aquest informe no té en compte les despeses dels hospitals comarcals ni la resta de CAPs que no formen part de l’ICS.