Els brots de sarna a Girona segueixen elevats a residències i entorns familiars

La sarna, que es transmet pel contacte a través de la pell, està augmentant a tot Europa des de després del confinament, quan la gent va començar a recuperar el contacte social.

En el cas de la Regió Sanitària de Girona, es van declarar al Servei de Vigilància Epidemiològica de la subdirecció regional de l’Agència de Salut Pública de Catalunya 29 brots de sarna durant el 2022, amb un total de 126 persones afectades. Respecte al 2021 es va produir un lleuger increment pel que fa al nombre de brots, ja que n’hi va haver 21, però no en el nombre d’afectats, ja que el 2021 va ser més elevat amb 152 casos en total. Respecte a enguany, fins al mes d’octubre, s’han declarat 18 brots amb afectació sobre 100 persones.

Les xifres dels últims anys són bastant més elevades que les d’abans de la pandèmia. De fet, la xifra del 2021 va multiplicar per 5 la del 2020, quan només se’n van detectar 5. Aquest creixement també es va produir a Catalunya i a nivell global. Alguns estudis apunten que el confinament del 2020 hauria originat aquest creixement de casos, ja que la convivència durant un llarg període de temps hauria fomentat el contagi.

Aquest seria un dels principals motius que justificarien aquesta diferència i per trobar una dada similar cal remuntar al 2018, quan se’n van detectar 19. Respecte a les dades d’altres anys, el 2019 n’hi va haver 11 i, el 2017, només 1.

La sarna o escabiosi és una malaltia parasitària causada per un àcar anomenat Sarcoptes scabiei. Es transmet per contacte directe i perllongat amb la pell d’una persona afectada o per contacte indirecte amb objectes que s’han utilitzat recentment, com roba, llençols o tovalloles.

Es considera brot de sarna quan es produeixen dos o més casos relacionats en el temps i l’espai. Els brots són de declaració obligatòria a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC) però no són de declaració obligatòria els casos aïllats.

Des del moment en què es notifica el brot es posen en marxa les actuacions corresponents per a la seva investigació i el seu control de forma coordinada amb el personal sanitari responsable en cada situació i es fan les recomanacions sobre les mesures preventives destinades a intentar evitar l’aparició de més casos i fer-ne el control en el cas que n’apareguessin. 

La sarna produeix picor intensa i severa i provoca una erupció a la pell que inclou butllofes i pústules que es trenquen en rascar-se. El tractament consisteix en l’administració d’una crema tòpica o en medicaments via oral. També és molt important dur a terme les mesures ambientals que s’han de fer el mateix dia que el tractament farmacològic.

Pel que fa als àmbits, en els últims tres anys la majoria de brots s’han produït a residències geriàtriques, centres d’acolliment i entorn familiar. La sarna es transmet fàcilment entre persones convivents o en llocs on conviuen moltes persones.

Resistència a antibiòtics

A part de la covid-19, hi ha altres motius. La vicepresidenta de la Societat Catalana de Dermatologia, Carla Ferrandiz, entén que si l’epidèmia de sarna existeix des de fa «tres o quatre anys» és, «probablement», perquè el paràsit s’està fent resistent al tractament clàssic: la permetrina, tal com afirma a El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari.

Per altra banda, afegeix que la sarna està augmentant perquè no s’executen les mesures higièniques de manera adequada, ja que no són fàcils d’aplicar. Finalment, una altra de les dificultats a l’hora de trencar les cadenes de transmissió és que hi ha molts casos asimptomàtics, costen de detectar, però contagien altres persones.

Subscriu-te per seguir llegint