Àngels Roura: «El sistema és massa garantista i protegeix massa els maltractadors»

 Va néixer el 1969 a Riudellots, acaba d’escriure un llibre, però la seva tasca per informar i divulgar sobre la violència masclista no es queda només en l’espai de ràdio que també és pòdcast. També dona xerrades en instituts i fins i tot ha fundat una entitat amb altres dones anomenada Associació Fem Visibles per ajudar a víctimes i al seu entorn.

Vostè és víctima de violència masclista. Per què va decidir escriure un llibre i participar d’una secció a la ràdio? 

Tot ve per la meva formació prèvia de mestra i entre altres coses com a coach. Aquest vessant és molt de potenciar i ajudar les persones que treguin la part bona i maca i revertir situacions, fer-les participar. Això sumat a la meva trajectòria i el meu tarannà fa que tingui aquesta manera de compartir, ajudar i potenciar les capacitats i habilitats de la gent.

En quin moment va decidir que tenia necessitat d’ajudar?

A l’altre llibre -Maite vaig ser jo, podies ser tu- parlo del «dia D», després de sortir de la part més crítica de l’hospital i d’haver fet la primera denúncia. Recordo que en converses amb la meva germana li deia: jo no sé quan n’escriuré alguna cosa sobre això, però quan jo estigui refeta i recuperada tinc ganes d’ajudar algú. El que vull és que el que em va passar a mi pugui ajudar. 

Considera que una víctima de violència masclista ho deixa de ser mai?

Hi ha un corrent que vol eliminar la paraula víctima però jo en discrepo. Jo vaig en la línia d’una terapeuta dels Estats Units que parla que primer has estat presa, després ets víctima i per tant t’adones que estàs o has estat maltractada. Això forma part d’acceptar que has estat víctima, després et converteixes en supervivent. Jo convisc amb les dues coses perquè si bé és cert que faig vida normal, escric i faig coses i tinc una vida agradable amb il·lusió i empenta. També compagino això amb seqüeles. 

Creu que costa molt que una dona s’adoni que és víctima? 

Cal pedagogia no només per les que són o poden ser potencials víctimes sinó per l’entorn. Perquè tingui coneixement de la complexitat d’aquesta situació i per saber actuar perquè malauradament les respostes que donem l’entorn sovint no són les adequades. Perquè les jutgem, no entenem o els diem que no entenem el que han fet, no ho acceptem i, per tant, les estem jutjant i les fem sentir encara més malament del que ja se senten.

Cal educar l’entorn?

Penso que la gran labor que fem des del programa de ràdio és la gran tasca cap a les terceres persones, que no és la víctima sinó l’entorn. Per en sortir-se’n la víctima necessita de l’entorn i moltes víctimes no tenen el suport i evidentment se senten soles davant un panorama que no poden gestionar, controlar ni sortir-se’n i queden atrapades.

Creu que eines com els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) són suficients per atendre les víctimes?

Les que hi ha són bones, però són insuficients perquè hi ha una infradotació de professionals. Aquests serveis són públics, gratuïts i universals però estan infradotats. Això vol dir per exemple que cada tècnic o psicòloga té X hores a la setmana per atendre un munt de dones i no dona l’abast. Llavors les visites queden molt espaiades. Si en moments crítics et donen una visita per d’aquí a un mes i mig, hauran passat tantes coses...

Sembla que les institucions públiques aposten per i posar recursos contra la violència.

Sí evidentment que hi hagi el telèfon contra la violència masclista, que t’envien a un SIAD, però aquest quants professionals té? Últimament, hi ha més voluntat de treballar en aquest camp però cal més pressupost. Si mirem partides de la Generalitat del 2022 com explico al llibre són d’escàndol. És insultant la quantitat irrisòria que hi té el departament d’Igualtat.

La denúncia és un pas important i difícil per la dona maltractada. I tot el que ve després? 

És un tema molt complex i molt dur de passar i en parlava durant la presentació del llibre. Els SIAD t’acompanyen psicològicament, però a partir que interposes una denúncia tot el que ve després del món policial i judicial és desert. Ho continuo dient perquè ens sentim desemparades, desconsiderades, revictimitzades, qüestionades, etc.

Què en pensa del poc nombre d’ordres de protecció que tiren endavant?

Les ordres de protecció, d'una banda, costa molt que se’n donin. Un estudi mostra que el ministeri Fiscal només es suma a la demanda de protecció en un 64% de casos, per tant, vol dir que la majoria de vegades només la demana la víctima i aquesta només l’aconsegueix en un 4% dels casos. Si el Ministeri fiscal no se suma a la demanda de la víctima el més probable és que acabi sense ordre. Quan s’aconsegueix hi ha el següent pas: la possibilitat que es trenqui. La impotència quan és un altre procés, el sistema és massa garantista i protegeix massa els maltractadors.

Creu que el 25N és necessari?

Jo crec que calen 25N els 365 dies de l’any, ho diem dones que hem estat víctimes. Ens sap greu que l’administració com els ajuntaments se’n recordin de les dones que pateixen violència masclista el 25N. Tothom córrer perquè fem activitats per quedar bé, és com un rentat d’imatge i llavors jo pregunto, i els pressupostos municipals dels ajuntaments quant hi ha destinat a igualtat?

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint