La pista de gel de Girona serà més prima per adaptar-se a la sequera i redueix un 40% l'ús d'aigua en dos anys. Dels 80.000 litres que es feien servir en situació de normalitat, aquest Nadal es calcula que la xifra s'aconseguirà abaixar fins als 48.000. La directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat, explica que el gruix de la làmina de gel es reduirà un centímetre més aquest 2023, sumant-se als tres que ja es van abaixar l'any passat, i que l'aigua "en cap cas es malbaratarà", perquè quan la pista tanqui es retornarà a la xarxa. Girona no és l'única ciutat que adapta aquest reclam nadalenc. A Olot es farà servir aigua regenerada i a Platja d'Aro, per fer el manteniment de la pista, s'extraurà d'un pou municipal que no és apta per al consum.

El decret de preemergència per sequera no regula específicament si es poden instal·lar o no pistes de gel. La Generalitat ho deixa en mans dels ajuntaments perquè, com explica el Departament d'Acció Climàtica, "en tractar-se d'usos que corresponen al subministrament municipal", són els consistoris -titulars de l'abastament en baixa- els qui han de valorar "la necessitat" d'instal·lar-la.

Ara bé, el Govern sí que matisa que posar una pista de gel, en cap cas, ha de suposar "incrementar la dotació diària fixada en la fase de preemergència". És a dir, els 210 litres per habitant i dia que han entrat en vigor aquest dimecres (quan les noves mesures s'han publicat al DOGC).

Sigui com sigui, en aquells llocs on per Nadal s'hi podrà patinar, els ajuntaments han buscat fórmules perquè la diversió no estigui renyida amb la sequera. A Girona, on la pista de gel arribarà a la 17a edició, la làmina de glaç serà més prima; a Olot, es farà servir aigua regenerada, i a Platja d'Aro, part d'aquella que es congeli s'extraurà d'un pou municipal que no és apta per al consum.

En el cas de Girona, l'any passat el gruix de la pista de gel ja es va reduir dels 10 als 7 centímetres. En part per la sequera, però també per intentar pal·liar la factura energètica (en un moment en què el preu de la llum es trobava pels núvols).

La pista de gel de Girona Marc Martí

De fet, segons explica la directora de Fira de Girona, els càlculs inicials van situar el sobrecost en 17.000 euros. Una quantitat que, al final, es va poder limitar a uns 4.000 i escaig. "Com que hi havia menys capa de gel es va reduir el consum d'aigua, però també la despesa de llum, perquè la màquina refredadora no va haver de treballar tantes hores", concreta Cunyat.

Un centímetre menys

Ara, amb una sequera que s'ha agreujat encara més, l'organització mantindrà aquesta tònica. El Nadal passat el volum d'aigua que es va fer servir per a la pista de gel ja va reduir-se dels 80.000 litres als 56.000. Ara, segons concreta Cunyat, "l'objectiu és que la xifra baixi en 8.000 litres més, cosa que suposarà un estalvi de fins al 40% d'aigua en dos anys". Per fer-ho, la làmina de gel s'aprimarà un altre centímetre (i en total, doncs, passarà a tenir-ne 6).

"Això ens permetrà ser més sostenibles sense comprometre la qualitat de la pista i permetre que s'hi pugui patinar bé", explica Cunyat. "A més, en cap cas l'aigua es malbaratarà, perquè un cop l'activitat s'acabi, es retornarà tota a la xarxa per enviar-la a planta de tractament", precisa la directora.

De fet, el model que ha aplicat Fira de Girona amb la pista de gel es va reconèixer com a bona pràctica de sostenibilitat a l'últim Congrés de Fires de Catalunya. "A vegades hi ha situacions que fan que et reinventis i busquis noves fórmules; i en aquest cas, amb la sequera, hem après a millorar la gestió que fem de l'aigua", concreta Cunyat.

Primer dia de la pista de gel de Girona Marc Martí

La pista de gel de Girona és un de les més grans de Catalunya. Situada a l'interior del palau de Fires, tindrà 900 metres quadrats i obrirà del 23 de desembre al 7 de gener. S'acompanya d'un tobogan de 27 metres de llargada i tres carrils per baixar-hi amb trineu.

Entre els motius que han portat a mantenir-la, Coralí Cunyat explica que la pista de gel és una activitat "dirigida a totes les edats" que ja s'ha convertit en tradicional per aquestes festes a Girona. Ho prova l'èxit que ha tingut sobretot aquests dos darrers anys, en què s'ha arribat a xifres rècord de patinadors (18.400, en la darrera edició). A més, la directora també en destaca "la vessant social", perquè l'any passat es van convidar gairebé 1.000 infants en risc d'exclusió social, procedents de centres d'acollida, a gaudir-ne de manera gratuïta. 

Aigua regenerada

A Olot, la pista de gel que s'instal·la a la plaça Major obrirà del 18 de desembre al 7 de gener. Fa 300 metres quadrats i es troba a l'aire lliure. Aquest Nadal arribarà a la seva 12a edició. Aquí, el gel tindrà un gruix de 7 centímetres.

Arran de la sequera, però, l'Ajuntament d'Olot ha optat per combinar dos tipus d'aigua. La capa superficial de gel (damunt la qual s'hi patinarà) tindrà 2 centímetres i serà d'aigua congelada procedent de la xarxa. I aquella altra de glaç que quedi per sota -els 5 centímetres restants- seran d'aigua regenerada; és a dir, aquella residual que s'ha depurat i ha rebut un tractament addicional (cosa que la fa apta per a diferents usos, entre els quals els industrials, els municipals o els agrícoles).

La pista de gel d’Olot durant el Nadal passat Ajuntament d'Olot

El consistori ha decidit mantenir la pista de gel a la plaça Major perquè "dinamitza el centre d'Olot i fomenta la campanya de Nadal". De fet, l'activitat es fa des del Dinàmig en col·laboració amb les associacions d'hostaleria i de comerciants. L'any passat va rebre 9.300 patinadors. A més, durant els primers dies, abans les escoles no comencin vacances, s'ofereix que els alumnes hi puguin anar gratuïtament.

D'un pou municipal

A Platja d'Aro, la pista de gel és la que s'allarga més. Obre avui mateix i fins al 7 de gener a la plaça dels Estanys, coberta per una carpa. En aquest cas, qui l'organitza no és l'Ajuntament sinó una empresa privada -la mateixa que gestiona el Pps Park- però el consistori la patrocina. Té 375 metres quadrats i, durant els dies que està oberta, es convida els escolars del municipi a patinar-hi de franc durant l'horari lectiu.

L'Ajuntament de Platja d'Aro explica que, dins el contracte de patrocini, i tenint en compte la sequera, s'ha inclòs que el manteniment del gel -que es fa a diari- sigui amb l'aigua extreta d'un pou municipal que no és apta per al consum (però sí per a d'altres usos, com regar o netejar carrers). A més, amb l'objectiu de compensar la petjada de CO2, el consistori també ha acordat que l'empresa que impulsa la pista de gel instal·li deu caixes niu per al mussol comú -una espècie vulnerable- arran d'un projecte que ha proposat el grup local Natura Sterna.

Al Baix Empordà, a més de Platja d'Aro, un altre municipi que tenia pista de gel era Palafrugell. El consistori, però, va decidir deixar de fer-la el 2021, després de quinze anys, per motius de sostenibilitat (entre els quals, la factura energètica) i per buscar altres alternatives per potenciar el comerç local durant les festes.