Ferrocarrils de la Generalitat, l’ens que gestiona les estacions d’esquí públiques entre les quals la Molina, i el Consell Superior d’Investigacions Científiques del ministeri de Ciències i Investigació han presentat el Laboratori de la Neu, un sistema amb el qual apunten una fabricació de neu «més sostenible i eficient». El sistema podria reduir el consum d’aigua en el 40%.

El Laboratori de la Neu ha estat definit pels seus creadors com un projecte «pioner al món on es treballa amb una nova tecnologia que permet produir neu obtenint un volum igual o superior que l’aconseguida amb la tecnologia convencional, utilitzant menys aigua i menys energia».  

La fórmula parteix d’una elevació de la temperatura de congelació de l’aigua per a la fabricació de neu, situant-la a dos grans negatius. Amb això, els gestors de les pistes poden aprofitar el 100% de la neu que surt dels canons, enlloc de l’actual 75%. 

Les proves es traslladaran ara a estacions d’FGC Turisme en condicions i entorn reals. Els tècnics han apuntat que la fórmula «simula el procés natural de mineralització de l’aigua i el reprodueix a petita escala, a diferència de la tecnologia aplicada fins ara, que utilitza exclusivament aigua com a matèria primera per crear neu. Així, mitjançant la mineralització, s’aconsegueix un nucli que facilita la formació de la volva de neu més ràpidament, amb més consistència i a menys temperatura». 

Des de Ferrocarrils hi han afegit que la innovació es «genera un cicle tancat a partir dels llacs on s’emmagatzema l’aigua procedent de pluja o desgel de la mateixa àrea. Per tant les estacions són un exemple d’economia circular de l’aigua».

 Aquest nou sistema, que s’anirà provant fins l’any 2026 i aquesta temporada s’implantarà ja a la Molina, ha estat creat conjuntament entre FGC, l’Institut de Ciències del Material de Barcelona (ICMAB)-CSIC i l’empresa líder en innovació Technoalpin i ha comptat amb una subvenció de fons europeus Next Generation. 

La tecnologia s’emmiralla en el procés natural de mineralització de l’aigua, però, a diferència dels sistemes aplicats fins ara, també utilitza partícules en suspensió, com les que provenen de la sal del mar, el pol·len o els minerals, i sobre les quals es condensa l’aigua per donar lloc a núvols i nevades. 

En concret, la tecnologia farà servir minerals del grup dels feldespats, que, segons va explicar el científic del CSIC, Albert Verdaguer, «són abundants en el territori i no alteren químicament la composició de l’aigua», ja que interactuen amb els núvols i indueixen la precipitació. 

El projecte, que s'anomena Laboratori de la Neu, entrarà en una fase de prova que durarà tres anys

Economia circular de l’aigua

D’altra banda, el director de FGC Turisme, Toni Sanmartí, va insistir que en la producció de neu artificial no es consumeix aigua, sinó que s’utilitza l’existent per «canviar-la d’estat i passar-la de líquida a sòlida», tal com passa en el seu cicle natural. I va matisar que tampoc té cap impacte sobre rius i llacs, perquè l’aigua que surt pels innovadors és la que prèviament s’havia emmagatzemat, sobretot durant la primavera o la tardor, en les bases de les estacions.

«L’aigua no la consumim, l’utilitzem, i fem anàlisis cada any a l’entrada i la sortida que indiquen que no modifiquem l’aigua, el que sí que consumim és energia, però és verda i solar», va argumentar el director, que també va subratllat que el volum d’aigua total que es consumeix a les estacions d’esquí d’FGC en tot un any és equivalent al que «gasta Barcelona en un dia». Per això, va defensar el sector i va dir que, encara que ho sembli, «no és un gran consumidor d’aigua». Pel que fa a les possibles restriccions que el Govern preveu aplicar per afrontar la sequera, Segarra va assenyalar que no afectaran la tecnologia, ja que «no fa ús d’aigua de boca ni afecta les necessitats d’aigua local».