La Fundació Support-Girona, entitat gironina dedicada al suport jurídic i social de les persones amb discapacitat, va dur a terme la setmana passada una jornada en què experts de primer ordre en el camp de l’atenció i els suports a la salut mental, i també activistes que van oferir la seva visió al respecte en primera persona, van tractar els reptes ètics i de transformació dels sistemes de salut mental que planteja el nou paradigma dels drets de les persones amb discapacitat. 

En aquest sentit, es va posar l’exemple del procés de desinstitucionalització de la xarxa gironina de salut mental, en què l’any 2004 va tancar definitivament l’antic manicomi de Salt. El nou paradigma implica canvis d’actituds per part dels professionals que acompanyen les persones amb discapacitat. «Atendre des del respecte a la voluntat de les persones vol dir saber i voler gestionar riscos que generen dilemes en la pràctica diària», va assegurar el director de Support, Josep Maria Solé.

El psiquiatre i consultor de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Víctor Aparicio, va dir que el model comunitari promou un rol actiu als ciutadans respecte a la seva salut mental com indica la Convenció de les Nacions Unides. També va destacar que hi ha predomini del model biomèdic en l’atenció a la salut mental i la visió paternalista que encara existeix.

La jornada va continuar amb un debat centrat en els dilemes ètics en la pràctica hospitalària i comunitària en l’atenció a les persones amb un problema de salut mental.

El diàleg també va deixar palès els esforços fets a Girona en el replantejament de les unitats de salut mental cap a «unitats obertes», i el desenvolupament d’eines terapèutiques com el tractament assertiu comunitari i l’hospitalització domiciliària, que s’han mostrat «molt útils per mantenir les persones en la comunitat i evitar ingressos involuntaris». No obstant, els experts també van assegurar que cal vèncer actituds paternalistes que no beneficien la persona que experimenta una problemàtica de salut mental «ja que sovint s’enfronta a l’estigma per part de la comunitat i la societat».

També van manifestar el seu convenciment sobre la necessitat de seguir avançant en estratègies que afavoreixin estades curtes a les unitats de psiquiatria i la disminució de les intervencions involuntàries. «Els ingressos en una unitat de salut mental han de ser curts i poc invasius. La psiquiatria ha d’actuar com una eina terapèutica, amb l’objectiu final que la persona disposi de suports més enllà dels que estricament podem oferir des dels dispositius de salut», va dir Domènec Serrano (IAS).