El nombre de particulars que han emprès un concurs de creditors després de veure’s atrapats pels deutes s'ha doblat en un any, coincidint amb l’entrada en vigor de la nova Llei Concursal. Tot plegat en detriment dels concursos presentats per empreses, que només han suposat el 6% del total durant els tres primers trimestres de l’any.

Si mirem les xifres, difoses pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a Girona s’han declarat des de principis d’any fins al setembre un total de 592 concursos, dels quals 556 són de persones naturals. Aquest tipus de concursos han augmentat un 136% en un any (entre gener i setembre de l’any 2022 van declarar-se en concurs de creditors un total de 235 particulars). Només un petit percentatge d’empreses ha acudit a la via judicial per resoldre els seus problemes (en nou mesos només s’hi han avingut 36 mercantils, segons les dades del CGPJ), i les que ho han fet són sobretot autònoms o petites empreses. 

La reforma de la Llei Concursal (va entrar en vigor el 26 de setembre de l’any 2022) ha tingut un gran impacte en el sistema econòmic i legal per l’augment del nombre de concursos declarats, que ha sigut pràcticament del doble. L’augment exponencial de particulars que arriben al jutjat per solucionar una situació d’insolvència s’explica en gran part per l’anomenada llei de la segona oportunitat, que permet liquidar un deute de fins a cinc milions d’euros sempre que es compleixin unes condicions prèvies.

A la demarcació gironina, l’any 2023 va començar d’una manera anormal (només es van declarar 3 concursos d'empreses durant els primers tres mesos), un fet que s’explica per la vaga de lletrats de l’Administració de Justícia, que va desplaçar al segon trimestre (413) tots els concursos que no es van poder fer mentre va durar l’aturada. Durant el tercer trimestre la xifra s’ha moderat fins als 176 procediments concursals, a l’espera de tancar l’any.

Catalunya és el territori on més concursos es presenten. Durant els tres últims mesos se n’han presentat 2.598, una xifra que suposa un 27,% del total a tot l’Estat.

Efectes de la segona oportunitat

Fa pocs dies, l’Atles Concursal 2023, elaborat pel Registre d’Economistes Forenses (REFOR) del Consell General d’Economistes d’Espanya, ja alertava de l’increment de les insolvències que afecten els autònoms, que són els que van experimentar un creixement més important de concursos l’any passat. Advertien que era una dada preocupant, ja que fins ara les micropimes, aquelles amb menys de 10 treballadors, eren les signatures que lideraven les fallides.

Als economistes no els ha sorprès, ja que és una tendència de la qual ja es va advertir l’any 2021. «És previsible un increment intens dels mecanismes de segona oportunitat i, en conseqüència, dels concursos de persones físiques l’any 2023 –la gran majoria dels concursos de persones físiques es deuen a la 2a oportunitat, per l’efecte de la Covid-19, així com per possibles conseqüències derivades de l’increment de la inflació i del preu de l’energia, entre altres factors», va assegurar Alejandro Latorre, vicepresident primer del REFOR, durant la presentació de l’Atles Concursal 2023. «Està per veure com evolucionarà la segona oportunitat el 2024 després de la nova Llei 16/2022 que presenta clarobscurs», va apuntar.

Entre 2022 i 2021, a tot Espanya el nombre de concursos de persones físiques, on també s’emmarquen els relatius a autònoms, ha crescut un 25% (de 5.429 a 6.777) i s’aproximen a ser la meitat del total d’insolvències. Tradicionalment, aquesta xifra ha estat molt reduïda en comparació amb altres països, però en els últims dos anys s’ha triplicat per al cas espanyol. 

Els economistes ho atribueixen a la crisi econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus, a les tensions inflacionistes i a les pujades dels tipus d’interès el creixement de vulnerabilitat dels autònoms, així com a la major exempció del crèdit públic en segona oportunitat i que la reforma concursal de 202 impulsa. Per la seva part, les micropymes van acumular l’any passat la tercera part dels concursos (36%), un valor que s’ha reduït des del 40% registrat el 2021 i del 50% el 2020, mentre que les petites empreses han anat disminuint el nombre de fallides del 36% el 2005 al 7,5% el 2022.

Una dada aclaridora és el relatiu a les anomenades ‘empreses zombi’, aquelles els beneficis de les quals no aconsegueixen cobrir els seus costos financers i sobreviuen gràcies a refinançaments dels seus deutes. Els concursos ‘expressos’ van representar en el tercer trimestre de l’any el 81,5% del total, d’on s’extreu que la situació concursal no és positiva perquè, com que no tenen massa, aquestes companyies van directament a una situació de liquidació.