Cada vegada més localitats de la Garrotxa tenen Consells de Poble. Es tracta d'unes taules formades per aquells veïns que volen implicar-se en el dia a dia del municipi i que discuteixen sobre diferents àmbits. Allà es prenen una sèrie de decisions que després l'Ajuntament ha de tenir en compte i aplicar. La idea, en definitiva, és que cada poble pugui decidir quines són les accions necessàries en alguns aspectes determinats i que el consistori serveixi com a ens merament administratiu per tirar endavant el que s'hagi acordat. Un cas paradigmàtic és el d'Argelaguer on l'actual alcalde, Guillem Ballaz, va sortir escollit pel Consell de Poble i es va evitar així que guanyés un candidat que era de fora del municipi.

Santa Pau, Castellfollit de la Roca, Beuda, Mieres, Argelaguer i Sant Joan les Fonts tenen actualment consells de poble. A més, Riudaura i Montagut i Oix estan estudiant-ne la creació. En total seran vuit pobles de la Garrotxa amb aquesta figura, si bé a les Preses i la Vall d'en Bas tenen estructures similars, però amb diferent funcionament. En definitiva, la meitat dels pobles de la comarca compten ja amb aquest element de democràcia participativa, que consisteix en la creació de taules de debat per tal que els veïns proposin iniciatives que considrin necessàries en diferents àmbits.

Aquestes taules, que es reuneixen periòdicament i en les que hi pot participar qui vulgui, traslladen els resultats i les conclusions al responsable de l'àrea de l'Ajuntament, per tal que es busqui la fórmula per tirar endavant la proposta. La Carla Güell i l'Òscar Gussinyer són membres de l'entitat Resilience Earth, que intenta ajudar a la creació d'aquests consells de poble i ho veuen com "la forma de govern més transversal possible".

En aquest sentit, Güell explica que més enllà de ser una eina de presa de decisions comunitària també serveix per generar diàleg entre veïns d'aspectes determinats "que importen al municipi". "Serveix per posar en comú opinions diverses i això és realment important i el més bonic és quan hi ha gent que et diu que es relaciona amb d'altres amb qui fins ara no ho feia", assenyala.

Una "evolució de la democràcia"

Per la seva banda, Gussinyer considera que es tracta d'una "evolució de la democràcia" i que deixa enrere una "època obsoleta dels partits polítics". En aquest sentit, Gussinyer creu que en pobles petits és especialment eficaç perquè permet tenir una forma d'organització més "adaptada al territori i amb sentiment de pertinença".

Des de Resilience Earth deixen clar que només treballen "on els volen" i amb coordinació amb l'ajuntament. Güell explica que el que pot semblar una manera de fer nova, no ho és i està inspirada en els antics consells oberts que hi havia a molts pobles petits fa anys. "És un espai on tornar-nos a responsabilitzar de la presa de decisions municipals", argumenta.

El cas d'Argelaguer

Una de les localitats que compta des de fa anys amb consell de poble és Argelaguer. Es tracta d'un municipi d'uns 440 habitants i que té molt integrat aquest òrgan. Tant, que de fet està a dins del propi ajuntament, enlloc de ser a les taules de debat com fins fa un temps. Tot i això, com que les diferents taules no arriben a tot el que implica un ajuntament, hi ha una part que l'assumeix el propi consistori.

De fet, l'actual alcalde, Guillem Ballaz, és un antic participant del consell de poble, quan governava l'anterior alcalde Artur Ginesta. Una bona mostra de la importància que pren el consell és que Ballaz va ser proposat candidat en una reunió abans de les eleccions municipals i on hi va poder participar qui va voler. Això va fer que un candidat d'una altra llista i que no tenia relació molt estreta amb Argelaguer s'acabés retirant de la cursa i es va evitar així que l'alcalde del poble no fos algú arrelat de manera forta a Argelaguer.

Ballaz destaca que els veïns saben que el consell de poble existeix i que poden participar-hi quan vulguin. Explica que es fa complicat ser a moltes taules, ja que implica un mínim de compromís, almenys a les reunions que es fan.

Una de les taules amb més veïns implicats és la de Cultura. La regidora del ram, Selene Sagardi, diu que el millor de tot és que no se sent "sola" quan es fa una acció o es demana una subvenció perquè hi ha el consell al darrere. "Jo faig d'interlocutora, però quan estem pensant som diferents persones i això em nodreix molt", conclou.