L’atenció primària de la Selva se situa entre les més saturades de Catalunya

Des de 10 pacients al dia fins a superar la quarantena de mitjana. Una anàlisi de la Fundació Civio, a través de dades facilitades per les comunitats autònomes espanyoles -en base a la Llei de transparència- mostra que hi ha una gran desigualtat territorial respecte a la saturació dels centres d’atenció primària.

A l’Estat espanyol hi ha un total de 170 àrees de salut, set de les quals a Catalunya: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Catalunya Central, Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran.

Segons les dades de 2022 -que s‘han obtingut tenint en compte el nombre absolut de pacients atesos i s’ha dividit entre el total de professionals i els dies laborables de cada any-, l’Àrea de Salut de Catalunya Central va ser la que va tenir una major pressió assistencial en medicina familiar, amb una mitjana de 33,6 pacients diaris. La van seguir l’Àrea de Salut de Tarragona, amb 31, 6 pacients, i la de Terres de l’Ebre i Barcelona, totes dues també per sobre dels 30 pacients al dia. Seguidament, hi ha Girona, amb 29,2 pacients i ja, a més distància, Lleida i Alt Pirineu i Aran, amb 27,87 i 26,53 respectivament, com a zones amb menys pressió assistencial.

L’anàlisi també aprofundeix en els centres d’atenció primària de forma detallada. En aquest cas, de forma majoritària les ciutats més poblades atenen més pacients diaris i les zones més rurals n’atenen menys, tot i que hi ha excepcions.

Pel que fa a la Regió Sanitària de Girona, la comarca de la Selva se situa entre les que tenen més pressió assistencial de Catalunya. Això es deu a xifres elevades a CAPs com el de Sils, Maçanet de la Selva i Vidreres, on l’any passat es van atendre més de 35 pacients diaris de mitjana. D’aquesta manera, aquests centres superen el màxim permès per les organitzacions sanitàries, que és d’entre 30 i 35 pacients. Seguidament, destaca el CAP de Santa Coloma de Farners, amb més de 34 pacients i el d’Anglès, amb 33,03.

Pel que fa a municipis d’altres comarques amb una elevada pressió hi ha Celrà (32,72), Besalú (32,62) i els dos CAPs de Salt (32,42). Respecte a tot Catalunya, el centre d’atenció primària més saturat va ser el CAP i Hospital Lleuger Gimbernat (Tarragona), on els metges de família van atendre, de mitjana, 45 pacients al dia. Aquesta xifra el va convertir en el 12è centre de salut amb més tensió dels 2.021 centres que hi ha a tota Espanya. També hi va haver els CAPs Montclar (Sant Boi de Llobregat), Joan Mirambell i Folch (Caldes de Montbui), Sant Feliu de Codines – Doctor de los Pinos (Sant Feliu de Codines) i Molí Nou (Sant Boi de Llobregat).

El CAP de Peralada és el que té menys pressió de Catalunya, ja que va atendre menys de deu pacients diaris

A l’altra cara de la moneda, el CAP de Catalunya on hi va haver menys saturació l’any passat va ser el de Peralada, amb una mitjana de 9,98 pacients diaris. Altres centres amb poca pressió assistencial van ser els de Camprodon i Torroella de Montgrí, amb 20,18 i 22,24 pacients respectivament. També hi ha Ribes de Freser i Campdevànol, tots dos amb 23,02.

Finalment, en referència a Espanya; Andalusia i Galícia concentren les àrees de salut més col·lapsades, tot i que en el cas de medicina de família l’àrea de salut que va rebre més visites l’any passat és la d’Elx-Crevillent, a Alicant, amb 43,61. 

«El càlcul real no s’ha fet»

El metge especialista en medicina familiar i comunitària i vicesecretari general del sindicat Metges de Catalunya, David Arribas, explica que aquestes dades «són una referència que molt probablement indica els territoris amb major pressió assistencial, però que només tenen en compte les visites programades; no s’hi inclouen les visites espontànies, que es col·loquen amb calçador, una a sobre de l’altra, durant la jornada dels professionals i que poden sumar 10, 15 o 20 visites més cada dia», assegura Arribas que reclama a l’Administració un estudi de càrregues de treball «veraç» que reflecteixi tota l’activitat assistencial que fa diàriament el personal facultatiu d’atenció primària. En aquest sentit, remarca que aquest estudi «encara no s’ha fet» i, en conseqüència, «no es pot dimensionar adequadament la plantilla mèdica necessària per atendre les necessitats de la població, garantint l’accessibilitat i la qualitat de l’assistència».

També considera que l’atenció mèdica «no s’hauria de valorar amb paràmetres quantitatius, sinó qualitatius i amb més de 40 visites diàries és inviable dedicar el temps mínim necessari».

Subscriu-te per seguir llegint