L’edat mitjana dels gironins augmenta set anys en quatre dècades

Girona és la província on més creix la densitat de població, amb un 70%

Les Llosses i Portbou, entre els municipis que més habitants perden

Una parella d'avis passejant per Girona en una imatge d'arxiu.

Una parella d'avis passejant per Girona en una imatge d'arxiu. / Aniol Resclosa

Laura Teixidor

Laura Teixidor

La població de Catalunya ha assolit els 8 milions d’habitants aquesta tardor, amb una xifra estimada de 8.005.784 persones a 1 de novembre, segons els càlculs de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

D’aquests 8 milions d’habitants, 4.065.088 són dones i 3.940.696 són homes. Per residència es distribueixen de la següent manera en el territori català: 73% a la demarcació de Barcelona, 11% a les comarques de Tarragona,10% a la demarcació de Girona i 6% a les Terres de Lleida.

Amb motiu d’aquesta nova fita, l’Idescat ha fet una anàlisi de l’evolució demogràfica des del famós eslògan «Som 6 milions», del 1987. El més destacat és que durant aquest temps, la demografia ha canviat en molts aspectes, però destaca el fet que la població ha evolucionat cap a un major envelliment, gràcies al creixement de l’esperança de vida, que és el principal resultat positiu de l’evolució demogràfica de les darreres dècades. La major diversitat de nacionalitats de la població, l’augment de l’edat a la maternitat i la major participació de la dona en el món laboral, són alguns dels indicadors que ofereix l’Idescat sobre les principals transformacions de la població de Catalunya en els darrers 35 anys.

Pel que fa a la mitjana d’edat, si ens centrem en la província de Girona, des del 1983 fins a enguany ha augmentat set anys i s’ha passat dels 35,85 anys als 42,79. En l’àmbit català hi ha hagut una evolució similar, ja que fa 40 anys l’edat mitjana dels catalans era de 36,3 anys i avui se situa en els 43,3 anys.

Respecte a la situació de Catalunya, el demògraf i director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), Albert Esteve, afirma a ACN que «les constants demogràfiques naturals estan més debilitades avui, perquè tenim poca població jove per tenir fills i molta gent a edats avançades. La Catalunya de fa 40 anys era molt més jove».

Esteve, a més, no veu un horitzó de rejoveniment. Pel que fa a l’eixamplament de la piràmide per la base (naixements), en la mesura que l’edat de reproducció de les dones s’ha anat endarrerint -31,6 anys és l’edat mitjana actual en què les dones tenen el primer fill, segons l’Idescat-, «la finestra d’oportunitat és cada vegada més petita». «Fa 40 anys que tenim una fecunditat entre l’1,5 i l’1,3, i a llarg termini per no perdre població hauria de ser de 2,1 fills per dona», matisa.

Per la banda alta de la piràmide, el demògraf fa notar que la població que ara ronda els 50 anys no només sobresurt degut a la baixa fecunditat de les generacions posteriors: també ho fa perquè, en termes absoluts, els anys 70 van ser els de més natalitat de la història d’Espanya. «Són generacions molt plenes», il·lustra el demògraf, «que envelliran i amb ells la mitjana d’edat d’una població que no es regenera prou de forma natural». Per altra banda, la bona notícia és que «l’allargament de l’esperança de vida va redibuixant el concepte de vellesa, alhora que fa perdre població més lentament», concreta.

Més població al litoral

D’altra banda, el pas de 6 a 8 milions també té una dimensió territorial, de distribució d’aquest increment de població. La província on més ha crescut la densitat de població és a Girona, que ha passat de 80,6 a 137,1 habitants des del 1983; per tant hi ha hagut un augment del 70%. Seguidament, hi ha Tarragona, amb un increment del 63% i, a més distància, Lleida i Barcelona, amb un 26 i 25% respectivament.

El pes de la població gironina en el conjunt català també ha crescut i ha passat de menys del 8% a superar el 10%.

Respecte al nombre d’habitants, el litoral, prelitoral i l’Àrea Metropolitana guanyen població en tot el conjunt, mentre que on es perden més habitants és a les Lleida i Terres de l’Ebre. La comarca que ha perdut més densitat de població és el Ripollès, mentre que la Selva il’Alt Empordà se situen entre les que n’han guanyat més.

Si ens fixem en municipis concrets, destaca que a la província de Girona els que han perdut més habitants des del 1987 són les Llosses i Portbou. En el primer cas, la població ha baixat un 49,88%, ja que s’ha passat de 409 a 205 habitants i, en el cas del municipi de l’Alt Empordà, la davallada ha sigut del 45,8%, passant de 2.011 a 1.090 habitants.

Els increments d’habitants més pronunciats s’han produït a Riells i Viabrea, amb un augment del 460%, i Avinyonet de Puigventós (384,39%).

Catalunya està en la cinquena posició d’Europa amb més densitat

Segons l’anàlisi de l’ACN, la densitat de població -mesurada en habitants per quilòmetre quadrat- ja era alta l’any 1987 (186,9 pers/km2) i encara ho és més ara: 242 pers/km2, que la situarien a la cinquena posició en el rànquing dels països més densos de la Unió Europea, just per sobre d’estats com Alemanya i Itàlia i per sota de Malta, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. Al conjunt d’Espanya la densitat poblacional és molt inferior, de 94 pers/km2.

El canvi demogràfic que ha portat el fenomen migratori internacional dibuixa una societat molt més diversa.

De fet, l’aportació dels nascuts a l’estranger a la demografia catalana és ja molt significativa. Entre l’any 1991 i el 2022 la població que prové de fora de Catalunya i de l’Estat ha passat d’un marginal 1,68% (poc més de 100.000 persones) fins a representar el 21,2% dels ciutadans. Són en total 1,65 milions de persones, un de cada cinc catalans, amb dades del 2022. Si hi sumem els residents provinents de la resta de l’Estat (el 15,2%), els catalans nascuts fora de Catalunya són ara mateix més d’un terç de la població. Els nascuts aquí són el 63,6% del total, amb tot tan sols 4 punts percentuals menys que a principis dels anys noranta.

Actualment un 31,5% provenen del continent europeu (un 23,7% de la UE i un 8,3% de la resta d’Europa), un 28,2% d’Amèrica (el 19,5% d’Amèrica del sud i la resta de l’Amèrica central i els Estats Units), un 25,5% de l’Àfrica i el 14,6% restant, d’Àsia i Oceania. 

Subscriu-te per seguir llegint