El preu de l’aigua a Girona es manté per sota la mitjana de les grans ciutats

Detecten diferències de fins a 435 per cent en la factura de l’aigua de les capitals de província

Oficina de la companyia municipal d’aigua al carrer Ciutadans de Girona | ANIOL RESCLOSA

Oficina de la companyia municipal d’aigua al carrer Ciutadans de Girona | ANIOL RESCLOSA / O.P. Girona

Oriol Puig Tomàs

Oriol Puig Tomàs

La factura de l’aigua varia fins a un 434,8% segons la ciutat en la qual es resideix, segons un estudi realitzat per Facua-Consumidors en Acció sobre les tarifes per a l’any 2023 del subministrament domiciliari d’aigua en 57 ciutats espanyoles en el qual Ceuta i Múrcia repeteixen un any més com els municipis amb les tarifes més cares.

L’estudi, finalitzat al desembre, analitza totes les capitals de província i de comunitats autònomes (Santiago de Compostel·la i Mèrida), a més de les dues ciutats autònomes i les ciutats que tenen una major població que les seves respectives capitals de província (Gijón, Jerez de la Frontera i Vigo), detalla Facua.

A la ciutat de Girona, les tarifes per consums de 9 metres cúbics mensuals se situen entre 10,48 euros i 11,14 euros en funció del calibre del comptador, un preu que és entre un 25% i un 30% inferior a la mitjana de les grans ciutats. En el cas dels consums de 13 metres cúbics mensuals, el preu puja fins a l’entorn dels 19 euros, un 8% per sota la mitjana.

Per a un consum de 9 m³, Ceuta és la ciutat amb l’aigua més cara de les 57 analitzades en el cas dels comptadors de 13 mil·límetres: 28,79 euros, seguida de Múrcia (26,27 euros), Cadis (22,05 euros), Alacant (21,52 euros) i Barcelona (21,47 euros). Si el consum és de 13m³, les posicions queden com segueixen: Múrcia (34,40 euros), Ceuta (34,07 euros), (31,91 euros), Cadis (31,08 euros) i Barcelona (29,86 euros).

Facua reclama als ajuntaments que adoptin un sistema progressiu de tarifació que reflecteixi millor el consum de les llars per nombre d’habitants, de tal manera que es penalitzin els consums excessius d’una manera més realista i justa. L’associació també veu imprescindible una regulació garantista que garanteixi el subministre en casos de persones en situació de vulnerabilitat.