Un espai «on no es memoritza, sinó on s’aprèn a pensar»

Una trentena de nens canten a ple pulmó «Tió, tió, caga torró d’aquell tan bo». El dia abans havien descobert l’origen d’una altra tradició: el caganer. I fa uns mesos havien fet la castanyada i preparat un muntatge per Temps de Flors, i el GEiEG els havia vingut a fer entrega dels premis del concurs de Pintura Ràpida. Aquí, a l’Espai 31-Mercadal, no són fills de famílies nouvingudes, sinó que són, simplement, nens amb ganes d’aprendre. I és que a diferència dels centres educatius, «on s’ha de memoritzar i tot està estructurat, perquè ara toca llegir, després sumar, multiplicar o dividir, aquí el nostre objectiu és que aprenguin a pensar, perquè l’educació no pot estar estructurada, ha de servir per pensar i per adquirir el gust per a aprendre», diu la impulsora de l’Espai 31 de Girona, Montse Valentí.

A l’Espai 31, el centenar d’alumnes matriculats aquest curs (dels 7 als 18 anys) hi venen a fer «molt més que deures». Per això, es neguen a parlar de «repàs»: «No volíem etiquetar-nos de reforç escolar perquè ens reforcem els uns als altres, el nostre objectiu és estimular-los per a aprendre, però no volíem que això fos un gueto», aclareix Valentí. I és que per aquesta aula situada al carrer Anselm Clavé, hi passen tant alumnes d’origen migrant com catalans, amb i sense diners: «Hi ha marroquins, africans, peruans, pakistanesos o georgians, però també catalans de tota la vida», detalla Valentí. Aquí, a part de fer els deures que els posen a l’escola o a l’institut, aprenen català, anglès, a trobar l’explicació científica als experiments que els més de vint voluntaris els preparen, a respectar totes les cultures i tradicions, a «donar-se la mà enlloc de barallar-se», coneixen els capgrossos de Girona, què poden fer per a estalviar aigua en temps de sequera, a reflexionar, a llegir i, sobretot, a entendre què llegeixen. I és que es trobaven amb molts nens de 6è de Primària que no sabien llegir: «De mòbils i tauletes el que vulguis, però no entenen el que llegeixen», lamenta Valentí. Els mateixos nens, explica, «viuen el fet d’anar a l’escola com una obligació, mentre que tenen ganes de venir aquí, perquè aprenen compartint». De fet, l’Espai 31 té una «estreta relació» amb els centres educatius, que els deriven alumnes, i que «veuen en nosaltres uns col·laboradors per poder, entre tots, oferir una educació integral per a educar a bones persones».

Un camí d’integració

Els pares, que els esperen pacientment al marc de la porta, aprofiten per a caçar al vol alguna paraula en català. I els voluntaris que donen vida al projecte -la gran majoria jubilats- els ajuden a perdre la por a parlar català. «Va, tu pots, digues una paraula en català», li reclamen a una mare que ve a recollir a la seva filla, que, espolsant-se la vergonya, es presenta en català. Un altre pare, Amed Assiba, amb tres fills a l’Espai 31 -de 13, 10 i 6 anys- celebra que la iniciativa «els ha ajudat a integrar-se amb la cultura i l’idioma». 

L’Espai 31 va néixer el 2014 de la mà dels docents de l’escola Annexa-Joan Puigbert, Montse Valentí i Llorenç Carreras (que n’havia estat director), que s’acabaven de jubilar, però mantenien viva la vocació. Al principi, l’espai estava a tocar de la plaça Josep Pla, però després es van traslladar al carrer Anselm Clavé, en un local de lloguer, que paga Càritas Mercadal. També reben ajudes de la Fundació «la Caixa» i el GEiEG, entre d’altres entitats. Les famílies, que «estan molt implicades», no paguen res: «Ho fem amb amor, a canvi de res, perquè si aprenen a pensar, seran capaços de canviar el món», conclou Valentí.

Subscriu-te per seguir llegint