Consulta el deute de tots els ajuntaments gironins

Un total de vuitanta-un ajuntaments de les comarques gironines, el 37% dels 221 municipis que conformen la província, han reduït el seu endeutament en comparació amb el curs econòmic anterior, corresponent a l’any 2021, segons les dades del ministeri d’Hisenda. Pel que fa a la resta de consorcis, cinquanta-un municipis l’han augmentat -el 23% de les localitats- mentre que vuitanta-nou, el gran gruix dels ajuntaments amb un 40% del total, l’han mantingut a zero.

Tal com informen les dades del ministeri, els municipis d’Ogassa, Castell-Platja d’Aro i Portbou són els Ajuntaments que tenen més endeutament per habitant a les comarques gironines, amb un deute per resident de 3.103 euros, 1.901 euros i 1.875 euros, respectivament. Unes xifres molt per sobre de la mitjana d’endeutament per habitant a Espanya, xifrada en 371,2 euros. Una estadística que es veu superada per cinquanta-vuit ajuntaments gironins, el 26% de tots els municipis.

La localitat ripollesa d’Ogassa no és el primer cop que encapçala aquesta llista. Amb només 222 habitants, va arribar a tenir un deute de més d’un milió d’euros i una ràtio d’endeutament de més del 300%. L’origen d’aquesta catàstrofe econòmica va ser una operació urbanística fallida fa més de vint anys. L’objectiu de l’operació era comprar el poble perquè la companyia minera era la propietària de bona part dels terrenys i habitatges d’aquest municipi. Després de molts intents, l’any 1995 es va crear una societat municipal (Ogassa Municipal) que va comprar el poble amb un crèdit per uns 195 milions de pessetes. La situació es va agreujar encara més quan se’ls van acumular factures pendents de pagar a proveïdors i d’altres que havien quedat al calaix. Un fet que va fer disparar l’endeutament fins al punt que Ogassa va passar a ser el segon municipi més endeutat per habitant de tot l’Estat. Per poder combatre aquesta situació, l’any 2019 l’ajuntament va crear un pla d’ajust amb unes condicions molt estrictes, com ara pagar a proveïdors a termini i apujar impostos. Concretament, es va augmentar l’IBI a un 1,1%.

D’altra banda, si comparem les dades d’anys anteriors de l’endeutament dels ajuntaments gironins, es pot arribar a la conclusió que cada cop menys consistoris aconsegueixen reduir el deute. Per exemple, durant la pandèmia de la Covid-19, la meitat dels municipis gironins (114) van aconseguir reduir l’endeutament, trenta-tres ajuntaments més dels que ho han fet enguany. Una reducció generalitzada del deute als municipis, que es va deure, en gran part, a la Llei d’Estabilitat pressupostària -imposada des de Brussel·les durant els anys d’austeritat-, ja que obligava els consistoris a invertir els seus romanents de tresoreria en reduir el deute, de manera que no el podien invertir en res més.

En canvi, si s’observen les quantitats totals – i no per habitant-, els ajuntaments que acumulen un major deute són Girona, (57,2 milions), Lloret de Mar (29,8 milions) i Figueres (29,5 milions ). L’Ajuntament de Girona també és l’ens municipal que més ha augmentat el deute total d’un any per l’altre, passant de 45,3 milions d’euros l’any 2021 a 57,2 milions el 2022, un increment de gairebé 12 milions (el 26%).

Contràriament, l’Ajuntament selvatà de Blanes ha sigut l’ens municipal que més ha reduït l’endeutament total respecte al 2021, passant de 21,3 milions a 18,8 milions d’euros, un escurçament de 2,4 milions. Els altres ajuntaments que també destaquen per la seva feina de reducció del deute són: Sant Feliu de Guíxols (873.000 euros), Calonge i Sant Antoni (596.000 euros) i Begur (596.000 euros).

Subscriu-te per seguir llegint