El Gironès se situa entre les comarques amb menys mortalitat

L’any passat van morir 6.999 persones a la província, la segona xifra més alta des del 1975 després del 2020, l’any de la pandèmia

Una parella de gent gran a l'entrada del centre sanitari Güell de Girona.

Una parella de gent gran a l'entrada del centre sanitari Güell de Girona. / Aniol Resclosa

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Segons l’informe definitiu de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any passat la província de Girona va registrar 6.999 defuncions, de les quals 3.581 eren homes i 3.418, dones. Respecte al 2021, es va registrar un augment de 120 defuncions, l’1,74% en termes relatius. La xifra de l’any passat es tracta de la segona més elevada des del 1975, just després de la del 2020, l’any de la pandèmia, quan n’hi va haver 7.210. Cal tenir present que l’esperança de vida cada cop és més alta i que la població és més envellida.

Per àmbits territorials, les Terres de l’Ebre (12,18%), l’Alt Pirineu i Aran (10,56%) i Ponent (10,25%) van registrar les taxes brutes de mortalitat més altes, si bé cal tenir en compte que són els àmbits que presenten una població més envellida. D’altra banda, el Camp de Tarragona (8,78%), el Penedès (8,89%) i l’Àmbit Metropolità (8,90%) van registrar les taxes més baixes. 

Pel que fa a la província de Girona, se situa dins la mitjana amb una taxa bruta de 9,7 morts per cada 100.000 habitants; tot i que les comarques de muntanya presenten una taxa més elevada tenint en compte l’envelliment de la població, a excepció de la Cerdanya.

Per comarques, les taxes brutes de mortalitat més altes es van registrar a la Terra Alta (17,53%), el Priorat (15,48%), les Garrigues (15,10%), el Pallars Jussà (15,07%) i el Ripollès (13,87%) i les taxes més baixes a Aran (5,69%), el Vallès Occidental (7,81%), el Vallès Oriental (7,94%) i el Gironès (7,98%).

La resta de comarques gironines tenen una taxa variada: la Cerdanya (8,48%), la Garrotxa (10,51%), el Pla de l’Estany (10,23%), l’Alt Empordà (8,75%), el Baix Empordà (9,21%) i la Selva (8,86%). 

Per mesos, els d’hivern van ser els de més mortalitat, tot i que també es va registrar un segon pic a l’estiu, tenint present l’impacte de l’onada de calor persistent que hi va haver. L’any 2022, el mes de gener va registrar el màxim de defuncions (773), seguit del mes de desembre (654) i dels mesos de juliol (612) i juny (605). Els mesos amb menor mortalitat van ser setembre (463) i octubre (513).

Les primeres cinc setmanes de l’any van ser les que van tenir més defuncions, amb un pic la setmana 4 (200 defuncions). Fora del mes de gener i principis de febrer, la setmana 29 (juliol) i les setmanes 48 i 50 (novembre i desembre) van ser les de més defuncions.

Més de 900, estrangers

Del total de defuncions que hi va haver l’any passat a la província de Girona, 902 eren de nacionalitat estrangera, es tracta del 13% del total. La nacionalitat predominant és la francesa, amb 67 persones, seguida del Marroc (65) i Alemanya (57). Hi va haver nacionalitats de 35 països diferents.

Pel que fa a Catalunya, l’any 2022 es van registrar 70.706 defuncions, de les quals 35.395 eren homes i 35.311 dones, amb una taxa bruta de mortalitat de 9,02 defuncions per 1.000 habitants. En relació amb el 2021, es va registrar un augment de 1.364 defuncions, l’1,97% en termes relatius.

Les comarques dels Pirineus i de Ponent tenen les taxes més altes per l’envelliment de la població

Seguint la mateixa línia que Girona tot i que amb alguna petita variació, els mesos d’hivern van ser els de més mortalitat, tot i que també es va registrar un segon pic a l’estiu. L’any 2022, el mes de gener va registrar el màxim de defuncions (7.452), seguit del mes de desembre (6.866) i dels mesos de febrer (6.031) i juliol (6.450), tots dos amb el mateix nombre mitjà de defuncions diàries (215). Els mesos amb menor mortalitat van ser setembre (4.828) i octubre (5.358).

El nombre mitjà de defuncions diàries va ser de 193 en total. Els dies 18, 26 i 27 de gener van ser els dies amb més defuncions (272 cadascun) l’any 2022. Les defuncions diàries van superar el nombre de 250 nou dies de gener i, fora d’aquest mes, tres dies de febrer (els dies 3, 4 i 9), dos de desembre (els dies 15 i 20) i el 19 de juliol.

Les morts naturals representen el 60% de les autòpsies

Les autòpsies per mort natural són la gran majoria de les que es fan a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. De fet, representen més d’un 60% del total (2.677). Les dades forenses evidencien que 3 de cada 4 morts naturals són morts sobtades amb causa cardiovascular. En els casos de persones per sobre dels 50 anys, aquestes morts es deuen sobretot a cardiopaties isquèmiques i en els casos per sota dels 50 anys, se sap que un percentatge variable (20-30%) poden tenir causa genètica.

Subscriu-te per seguir llegint