El nombre de naixements a Girona registra la xifra més baixa en 21 anys

Seguint amb la tendència d’altres anys, les xifres de natalitat de les comarques gironines, així com les de Catalunya, continuen davallant en picat. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), les dades definitives de l’any passat mostren que a la província de Girona van néixer 5.928 nadons (3.008 nens i 2.920 nenes), un 2,45% menys que l’any anterior. Però si es compara amb les xifres de 2008 -quan hi va haver el pic de natalitat més alt dels últims anys-, la caiguda ha estat del 36%. A més, es disminueix del llindar de 6.000 per primera vegada des del 2001, l’últim any que es va registrar una xifra tan baixa, que va ser de 5.867 naixements.

Les dades publicades aquest mes indiquen que el creixement vegetatiu a les comarques gironines continua essent negatiu: hi ha més defuncions que naixements, tot i que la xifra total de població pugui seguir creixent any rere any gràcies a la immigració. La xifra de defuncions va ser de 6.999, 1.071 més que naixements. Es pot observar que les dades de mortalitat van tornar a créixer després de l’estabilització del 2021, tenint en compte que el 2020 s’havien disparat a causa de la pandèmia.

Les baixes xifres de natalitat, combinades amb un increment de l’esperança de vida, estan fent que la població de les comarques gironines -igual que passa a pràcticament tot l’Estat- estigui cada cop més envellida.

De fet, a les comarques gironines són els naixements de mares estrangeres els que sostenen els índexs, i en municipis com Salt i Lloret de Mar, superen el 50%. 

Per àmbits territorials, el nombre de naixements l’any 2022 va disminuir en 5 dels 8 àmbits del Pla territorial. El Penedès és el que va registrar una major disminució en termes percentuals, seguit del Camp de Tarragona, les Comarques Gironines, l’àmbit Metropolità i l’Alt Pirineu i Aran . Pel que fa a les comarques, el nombre de naixements va disminuir a 27 comarques el 2022, i els majors descensos es van registrar a la Conca de Barberà, l’Alta Ribagorça i el Berguedà. Per contra, l’Urgell és la comarca que va registrar el major increment en la xifra de naixements en termes percentuals, seguida del Moianès i Aran. La Segarra (9,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants) i el Gironès (9) van ser les comarques amb la natalitat més alta, mentre que la més baixa es va registrar a l’Alta Ribagorça (4,3) i al Pallars Jussà (5,1).

Per grandària del municipi, l’any 2022 van disminuir els naixements en tots els trams de població respecte de l’any anterior, però especialment en els municipis de menys de 500 habitants (−12,2%).

La taxa bruta de natalitat l’any 2022 va ser de 7,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants. D’altra banda, l’índex conjuntural de fecunditat (ICF) es va situar en 1,17 fills per dona (1,21 fills l’any 2021). L’edat de les mares en néixer els fills es va situar en 32,6 anys, i l’edat mitjana en el moment del naixement del primer fill era 31,6 anys. Amb aquestes xifres es pot veure que a Catalunya les dones tarden més a tenir el primer fill en comparació amb la Unió Europea on l’edat mitjana és de 29,5 anys

La fecunditat de les dones estrangeres va ser més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, i el nombre de fills per dona va ser d’1,39 i d’1,12, respectivament. L’edat mitjana a la maternitat de les dones de nacionalitat espanyola va ser de 33,2 anys i la de nacionalitat estrangera va ser de 30,8 anys, dada que representa que les dones estrangeres que van tenir fills el 2022 són de mitjana 2,4 anys més joves que les espanyoles.

Baixen les morts fetals

Per altra banda, l’any passat es va produir una davallada de morts fetals tardanes, és a dir, un 30% menys. En total n’hi va haver 19, mentre que el 2021 en van ser 27. El 2020 n’hi va haver 20; el 2019 en van ser 25; el 2018, 29 i el 2017, 27. Per tant, si ho comparem amb la mitjana dels últims anys, la xifra de l’any passat és considerablement més baixa.

Subscriu-te per seguir llegint