L’aeroport de Girona, pendent de la comissió tècnica sobre el futur del Prat
La Generalitat recorda que l’aeròdrom de Vilobí està infrautilitzat i que el seu principal fre és l’aeroport de Barcelona
Una imatge d’arxiu de persones fent cua per entrar a un avió a l’aeroport de Girona. / David Aparicio
L’aeroport de Girona es troba a l’espera de la decisió final de la «comissió tècnica», formada entre el PSC i ERC, sobre la possible ampliació de l’aeroport del Prat. En el marc dels pressupostos catalans del 2023, ERC i el PSC van acordar crear aquesta comissió per abordar com el Prat pot «guanyar capacitat». El ministre de Transports, Óscar Puente, i la consellera de Territori, Ester Capella, mantindran la seva primera reunió formal la setmana vinent per tractar aquesta i altres qüestions, com els primers passos a fer en el traspàs de Rodalies.
Segons explica el text del pacte segellat per ERC i PSC, aquesta comissió tindrà l’objectiu de treballar «tècnicament per buscar el consens necessari i facilitar el desenvolupament d’un model aeroportuari on la Generalitat formi part de la governança i que permeti la connexió amb alta velocitat ferroviària dels aeroports de Girona i Reus».
S’obren diverses opcions per incrementar la capacitat del Prat, totes amb contrapartides: tornar a la configuració de pistes contemplada a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del 2002, cosa que multiplicaria l’afectació sonora; estendre la pista més propera al mar, fet que comportaria afectar zones naturals protegides i requeriria el vistiplau previ de la Comissió Europea; o derivar als aeroports de Girona i Reus vols de baix cost, per a la qual cosa caldria convèncer les aerolínies. Uns aeroports, que com va avisar en la seva única aparició pública, el nou president de l’empresa pública Aeroports de Catalunya, Daniel Albalate, «estan infrautilitzats» i que, segons el mateix Albalete, el seu principal fre és el Prat, ja que es tracta de «vasos comunicants».
Per què ampliar-ho?
Una eventual ampliació hauria de possibilitar que Barcelona s’erigeixi com un ‘hub’ intercontinental (un aeròdrom que enllaça vols curts amb altres transoceànics), una condició que permetria atraure empreses multinacionals i grans congressos.
I és que els avions més grans, aquells que recorren les distàncies més llargues, requereixen pistes que superin els 3.000 metres de longitud, segons expliquen diversos experts. Amb les actuals instal·lacions ja es podrien incrementar els vols operats (de 80 per hora a 90), però des del 2006 les pistes s’utilitzen de forma segregada (la més propera al mar pels enlairaments i la seva paral·lela pels aterratges) per tal de minimitzar el soroll percebut per veïns dels voltants, principalment de Viladecans, Gavà i Castelldefels.
Antecedents
El gestor aeroportuari, Aena, participat en un 51% per l’Estat i un dels valors principals de l’Ibex-35, va plantejar allargar la pista més propera al mar en 500 metres. Un debat que va cobrar força l’estiu del 2021, quan el Govern central i la Generalitat van assolir un principi d’acord. Però, a causa del complicat context polític: a Espanya, a Catalunya i a Barcelona governaven executius de coalició, amb part de cadascun d’aquests gabinets oposats en major o menor mesura al projecte (Unidas Podemos, ERC i els comuns, respectivament), no es va poder concretar el pacte. Posteriorment, el Govern català va fer públiques les seves «línies vermelles»: no acceptaria cap proposta que destrossi la llacuna de la Ricarda, un indret que es veuria plenament afectat d’aprovar-se la proposta d’Aena.
El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va començar la setmana passada l’avaluació ambiental per a l’estudi informatiu de l’estació de l’AVE que hi haurà a l’aeroport de Girona. Es tracta d’una infraestructura que s’inclou en el Pla Director de l’aeroport de Girona amb l’objectiu de connectar els aeroports de Barcelona i Girona amb un tren d’alta velocitat que tindrà un trajecte de 40 minuts.
Aquest procés es culminarà amb la tramitació de la declaració d’impacte ambiental i permetrà l’aprovació definitiva de l’estudi informatiu, un pas previ a dissenyar la nova infraestructura. De la mateixa manera, també suposarà un al·licient més per atraure a les aerolínies i potenciar un «infrautilitzat» aeroport de Girona.
L’expedient planteja que l’estació de l’AVE es faci en el terme municipal de Vilobí d’Onyar a partir de la prolongació de les vies de la instal·lació tècnica que hi ha actualment en la via d’alta velocitat i que passa molt a prop de l’aeroport de Girona. Des de l’estació es farà una passarel·la per a vianants que connectarà amb la terminal aeroportuària. Això permetria guanyar en competitivitat entre les dues infraestructures aeroportuàries en un moment en què l’aeroport del Prat està arribant al límit de la capacitat operística i el de Girona està reactivant l’activitat.
L’estudi planteja prolongar les vies de la instal·lació tècnica que hi ha actualment en el corredor d’alta velocitat entre Barcelona i la frontera francesa i la construcció d’un edifici en la situació més propera a l’aeroport. Es tracta de la segona alternativa que es presentava a informació pública que l’estudi publicat al març ja preveia com a «millor» opció.
- Els metges demanen eliminar-lo dels sopars: té fama de saludable, però no ho és
- El truc de la fregona que fa embogir a tothom: les juntes queden impecables
- Així captava a noies el lama detingut per donar mercuri als seus fidels: "La relació sexual serà un instrument de més consciència
- Gairebé 18.000 persones es presenten a les oposicions per a cobrir 9.344 places docents a Catalunya
- Quin temps farà aquest dissabte a Girona?
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona
- Tanca la residència Bellamar de Platja d’Aro
- Els productors de musclo del Delta preveuen que totes les cries provinguin de Roses entre els pròxims quatre i sis anys
