L'Audiència jutjarà 14 acusats de participar d'un entramat per cobrar xecs falsejats a la província

L’Audiència de Girona haurà de fer lloc a la seva ajustada agenda d’assenyalaments per encabir-hi una causa que implica catorze acusats i 10 mercantils d’un presumpte entramat d’estafa i falsificació documental de xecs que hauria operat com a mínim entre el 2013 i el 2014 a tota la província de Girona. La causa és complexa i hi hauria una quarantena de mercantils afectades. 

Segons la fiscalia, els catorze acusats formaven part d’un grup piramidal especialitzat a desviar de manera fraudulenta xecs i pagarés destinats a mercantils i que cobraven en lloc d’aquestes canviant el nom del destinatari per una persona del grup o una mercantil afí. El cobrament dels xecs els feien persones captades específicament per fer aquesta tasca, que s’emportaven una comissió a canvi d’obrir comptes a entitats bancàries on ingressaven els diners per posar-los després a disposició del grup, i altres vegades feien els ingressos a comptes personals. 

Organització piramidal

El grup es valia d’una «estructura complexa però molt ben organitzada», segons subratlla l’acusació pública, i es dividia en tres estaments: en el superior hi ha els cervells de les operacions que són els que s’encarreguen d’interceptar els xecs i manipular-los per tal que hi deixés de constar el vertader beneficiari i canviar-ho per una identitat nova d’una «mula». A més, tenien funcions d’organització, direcció, enllaç, control, contacte, gestió, i funcionaven de tal manera que els permetia reconstruir-se en cas que es desmantellés sense posar en risc els membres de la cúpula.  

 En aquest sentit, la investigació duta a terme pel jutjat d’Instrucció 2 de Girona no ha pogut identificar cap dels membres que comprenen el cervell de l’entramat, sinó que s’han investigat membres que haurien format part del segon i el tercer nivell.

En un segon eslavó hi ha els reclutadors de persones que feien els cobraments, i dels quals s’ha identificat a cinc persones, un dels quals seria el principal captador. En aquest estament els acusats feien d’enllaç entre la cúpula i les «mules», i supervisaven els cobraments. 

En últim lloc, a la base de l’estructura hi ha les mules, que s’encarregaven de fer els cobraments, de vegades a comptes propis d’entitats bancàries d’arreu de la província i d’altres obrint-ne específicament per introduir-hi els diners dels xecs. Després feien reintegraments als membres del segon nivell i es quedaven una comissió. La fiscalia assenyala a nou persones que haurien format part de la base d’aquesta estructura piramidal, dos dels quals són reincidents per delictes d’estafa.

Aquests «passadors» haurien arribat a cobrar més de 720.000 euros de forma fraudulenta. La fiscalia recull un total de 25 operacions de cobrament de xecs falsejats en oficines bancàries de poblacions com Girona, Blanes, Porqueres, Olot, Banyoles, Ribes de Freser o Figueres. També havien fet cobraments a Barcelona i fins i tot a Torrevella, un municipi d’Alacant. El cobrament més elevat es va fer el 4 de juliol de 2013, i consta d’un xec per valor de 227.048 euros que anava destinat a una petroliera, però que els acusats van manipular perquè anés a nom d’una de les mercantils del grup. Va ser cobrat en una oficina bancària de Girona.

Hi ha una quarantena de mercantils afectades pel frau per ser les vertaderes beneficiàries dels xecs o pagarés i que mai els van arribar. A més, una desena d’entitats bancàries també reclamen ser indemnitzades.

El fiscal sosté que els fets són constitutius dels delictes d’estafa, falsedat de document mercantil i d’un delicte d’integració a grup criminal, pels quals hi ha acusats que s’enfronten fins a 22 anys de presó.

No hi ha pacte

La secció tercera va acollir ahir una vista amb totes les parts per proposar un acord que evités un judici que podria ser maratonià, però no es va aconseguir i el cas finalment arribarà a judici. La fiscalia demana la compareixença d’una seixantena de testimonis i d’una quarantena d’agents de policia, sense comptar amb altres declaracions pericials.