Girona és la província catalana on més creix el nombre de metges en la darrera dècada

La província de Girona ha incrementat el nombre de col·legiats mèdics un 31,09% en una dècada. Així es desprèn de l’actualització més recent de l’institut d’estadística català i espanyol, corresponent al 2022, que constata una evolució positiva en el nombre d’integrants d’aquest col·lectiu a les comarques gironines. Fins i tot l’any de la pandèmia, 2020, es van registrar 115 metges més al llistat provincial. D’aquesta manera, a finals del 2022 hi havia 796 professionals més que deu anys enrere.

Es tracta d’un dels augments més pronunciats els darrers anys, ja que si tenim en compte la comparativa de la dècada anterior, entre el 2002 i el 2012, l’augment va ser de 550 metges.

De fet, Girona és la província catalana amb l’increment més alt. Per darrere hi ha Tarragona, amb un 27,42%; Barcelona, amb un 26,73% i a més distància Lleida, amb un 22,32%.

El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, explica que s’han hagut de col·legiar molts professionals nous per fer front a l’augment de jubilacions dels darrers anys. Per altra banda, de la mateixa manera que hi ha hagut moltes altes també hi ha hagut baixes, concreta. «Hi ha molts residents que es col·legien de forma temporal mentre fan el MIR i després es donen de baixa, a part dels professionals que marxen a treballar a un altre lloc».

També manifesta que, dins el nombre de col·legiats, s’hi engloben els professionals jubilats. «Fa deu anys eren uns 200 metges que no exercien i ara ja n’hi ha 600, amb la previsió que aquesta xifra vagi augmentant», matisa.

Més jubilacions

I és que fa anys que col·legis professionals i sindicats alerten de la previsió de baixes en un futur immediat. D’aquí a un termini de cinc anys es jubilaran prop del 30% dels facultatius que ara treballen al sistema sanitari. En falten, i en faltaran, a gairebé totes les especialitats, però sobretot a l’atenció primària.

Tot i que les places universitàries de Medicina de totes les facultats catalanes estan incrementant per fer front a aquest dèficit, alerten que molts dels nous graduats són d’altres comunitats autònomes i acostumen a tornar a les seves ciutats quan acaben de formar-se, i molts altres marxen a l’estranger perquè allà troben ofertes de feina amb millors condicions laborals i retributives.

Nombre elevat de baixes

Prova d’això és que el 2022 hi va haver tretze baixes col·legials de facultatius a Girona que es van traslladar a l’estranger, dada que va augmentar un 62% respecte al 2019, quan n’hi va haver vuit. L’augment més significatiu es va produir el 2021, quan van sol·licitar la baixa per aquest motiu quinze metges, sis més que el 2020. El nombre de baixes col·legials es pot produir per molts motius.

A part de marxar a l’estranger, també n’hi ha que van a treballar a una altra província o comunitat autònoma i s’inscriuen a un altre col·legi professional o d’altres que decideixen abandonar la professió, entre altres motius. Des del Col·legi matisen que les baixes no tenen en compte les jubilacions, és a dir, les baixes són metges que marxen del col·legi gironí, ja que els que es jubilen continuen col·legiats.

Per altra banda, tenint en compte que la previsió de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) és el d’una població cada cop més envellida a causa, d’una banda, de la millora de l’esperança de vida i, de l’altra, de la disminució de la natalitat i mortalitat, el sindicat Metges de Catalunya recorda la importància d’estudiar la necessitat d’incrementar el nombre de professionals que treballen al sistema públic per poder abordar la complexitat i vulnerabilitat de la població de més edat, la resposta a les malalties emergents i l’adaptació als nous requeriments poblacionals en salut.

Més col·legiats estrangers

Finalment, Vilaplana també atribueix l’augment de col·legiats a l’increment de facultatius estrangers, que segueix a l’alça. Segons dades del primer semestre de l’any passat, un 41% dels nous metges col·legiats provenien d’altres països, concentrats majoritàriament a Amèrica Llatina.

D’aquesta manera, seguint l’ordre després d’Espanya, Colòmbia és el segon país d’on provenen més facultatius, amb un 13% del total. Seguidament, hi ha Veneçuela, amb un 6%; Argentina, amb un 5%; Cuba, amb un 4% i Perú, amb un 2%. Per últim, hi ha una sèrie de països amb un percentatge molt petit, però que en tot el conjunt sumen l’11% restant. Es tracta de Mèxic, Panamà, Hondures, República Dominicana, Bolívia, Equador, El Salvador, Palestina, Xina, Marroc, França, Regne Unit, Portugal, Ucraïna i Rússia.

Entre els nous col·legiats també es consolida la presència majoritàriament femenina, amb un 65% de metgesses davant el 35% de metges. Així mateix, els professionals de menys de 35 anys col·legiats són, principalment, dones mentre que entre els col·lectius d’edats més avançades predominen els metges davant les metgesses.

Subscriu-te per seguir llegint