El CAP de Ripoll incompleix la llei de sanitat universal

El centre sanitari no remet a la Creu Roja a aquells ciutadans sense targeta sanitària ni aplica la normativa que fixa que a les urgències cal atendre a tot el món sense cap tipus d’excepció

Mustapha Bouraada s’automedica amb antiinflamatoris per a superar el dolor que pateix

Mustapha Bouraada s’automedica amb antiinflamatoris per a superar el dolor que pateix / Jordi Otix

Elisenda Colell

Tenir febre, marejos o dolor persistent. Anar d’urgències a un ambulatori o hospital de la sanitat catalana i no poder ser visitat. És el que els ha passat almenys a cinc famílies nouvingudes a Ripoll, algunes amb menors, amb les quals ha contactat El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona. Aquesta falta d’assistència sanitària és conseqüència de les traves que imposa l’alcaldessa ultra, Sílvia Orriols, per a empadronar a migrants en el seu municipi. Però no sols això. Negar l’assistència sanitària a un malalt suposa un incompliment de la llei 9/2017 d’universalitat de la sanitat catalana, així com els protocols i decrets que garanteixen el seu compliment. El Centre d’Atenció Primària de Ripoll (CAP) acumula moltes d’aquestes negatives a parar esment sanitària urgent, segons denuncien els afectats, que també apunten a l’Hospital Comarcal de Campdevànol.

La conselleria de Salut rebaixa aquestes situacions a un «problema de comunicació» i ha demanat als centres sanitaris de la comarca que reforcin la informació que donen als ciutadans sobre els seus drets sanitaris.

La resposta que aquests ciutadans sense padró reben és sempre és la mateixa: «No vinguin fins que no tinguin tinguin l’empadronament». Segons els testimonis, el CAP de Ripoll es nega a garantir l’atenció sanitària universal. A molts els ofereixen ser atesos però abans han d’abonar certa quantitat econòmica, que en alguns casos ha arribat als 150 euros per visita. Hi ha excepcions: quan els administratius deixen passar als malalts per humanitat i caritat.

Vies per a accedir al metge

La veritat és que, conscientment o no, el CAP de Ripoll incompleix la legislació. La llei 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut garanteix el dret de tots els residents a Catalunya a l’«atenció sanitària gratuïta sense exclusions», amb mecanismes més enllà de l’empadronament. Que set anys després, la llei encara no hagi desplegat el seu reglament dificulta la seva correcta aplicació i la converteix en «paper mullat», denuncien metges activistes. No obstant això, hi ha dos documents que faciliten que es compleixi el que contempla la llei. Dos documents que el personal del CAP de Ripoll no està facilitant.

D’una banda, una resolució del CatSalut de 2016 dicta que en urgències cal atendre a tothom sense excepcions, i que si una persona no disposa de targeta sanitària ni de recursos econòmics ha de ser atesa de manera gratuïta i posteriorment signar una declaració responsable. Només una persona de les moltes contactades, Mustapha Bouraada, explica que ha estat atesa d’aquesta manera. Va ser no en el CAP, sinó a l’Hospital de Campdevànol. I va ser atès després de protestar davant el taulell de la sala d’espera.

El segon mecanisme que s’ha d’aplicar és el conveni que van signar la Creu Roja i el Servei Català de la Salut l’any 2015, en el qual es faculta a la Creu Roja per a tramitar la targeta sanitària a les persones que estiguin malaltes, siguin vulnerables i no aconsegueixin empadronar-se. Segons el protocol, els treballadors socials i administratius dels CAP han de notificar a la Creu Roja els casos de ciutadans en aquestes circumstàncies perquè la ONG procedeixi a tramitar les targetes. A Ripoll els administratius del CAP no fan aquesta feina.

Fonts de la Creu Roja a Ripoll expliquen que actualment només tenen tres peticions sobre la taula. Una, d’una família que es va presentar pel seu propi peu en la seu local de l’entitat després que El Periódico informés sobre la possibilitat de sol·licitar la targeta sanitària per aquesta via. Les altres dues van arribar a petició dels Serveis Socials del Ripollès.

«És una cosa habitual, molts CAP desconeixen que existeix aquesta opció. Però s’acaba resolent si avisem al CatSalut i ells intervenen», expliquen des de la Creu Roja al Gironès. El que succeeix, no obstant això, és que la delegació de la Creu Roja a Ripoll ni tan sols està en contacte amb l’ambulatori local, confirmen fonts de l’entitat a la comarca.

Després de conèixer aquests casos, el Departament de Salut explica que ha demanat als centres sanitaris públics a Ripoll que «reforcin la comunicació amb els ciutadans per a informar dels procediments i garantir l’atenció sanitària i farmacèutica». 

Asseguren que al CAP «pot haver-hi algun problema de comunicació» però insisteixen que «s’atenen totes les demandes». De fet, el Govern afegeix que aquest centre és «especialment cautelós amb els menors i les dones embarassades» als quals se’ls presta assistència urgent, visites de seguiment i de vacunació, malgrat no tenir targeta sanitària. Aquest diari ha entrevistat cinc famílies amb els fills menors de les quals d’edat que ni han estat vacunats i ni han tingut ni una visita de seguiment sanitari.

«El CatSalut no està fent la seva feina. Estan excloent de manera passiva i per omissió a aquestes famílies de la sanitat», denúncia Carlos Losana, pediatra i portaveu de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat). «No sé si és per desconeixement dels treballadors, que n’hi ha molt perquè la Generalitat no fa difusió d’aquests protocols, o perquè els que treballadors no volen garantir aquest dret... però en tot cas és un incompliment flagrant de la normativa i dels drets humans bàsics», insisteix aquest metge. A més, puntualitza que si bé el tràmit amb la Creu Roja per a obtenir la targeta sanitària pot allargar-se fins a tres setmanes, en alguns casos, i per via excepcional, pot tramitar-se de manera urgent si és necessari. «Bé es va fer durant el covid», rebla.

Subscriu-te per seguir llegint