Polèmica a l'examen MIR per una pregunta "cínica" i "irrespectuosa"

Més de 200 aspirants a sanitaris residents es van examinar dissabte passat a Girona una de les proves més exigents per accedir a una plaça en el Sistema Nacional de Salut. Com cada any, l’àmbit de la medicina és la que ofertava més places i la que va acollir més aspirants, prop de 14.000 a tot Espanya. Des de fa temps, societats científiques estan qüestionant els exàmens MIR, molt basats en el coneixement teòric i memorístic, però en aquesta edició, hi va haver una pregunta que ha irritat tot el col·lectiu mèdic, sobretot el d’atenció primària.

Es tracta de la número 84, que plantejava el cas clínic d’un metge de 50 anys que acumula amb freqüència retards en la consulta, comença la jornada laboral abans d’hora i és l’últim de sortir i no té vida social. En la resposta, l’aspirant havia d’escollir entre quatre trastorns, fet que ha desembocat a un allau de crítiques a les xarxes socials. El sindicat Metges de Catalunya considera que la pregunta és «cínica» i «irrespectuosa» perquè el plantejament d’aquest suposat cas clínic «culpabilitza i i patologitza» els professionals mèdics, fent veure que el seu malestar emocional es deu a un problema personal i no està relacionat amb les «mancances i precarietats del sistema».

Ferran Cordón, cap d’estudis de la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària de l’ICS a Girona, lamenta que es tracta d’un «menyspreu» cap a l’atenció primària, tenint en compte que està vivint una situació de «sobrecàrrega». A més, considera que el cas que es presenta no necessàriament ha d’anar lligat a un trastorn. “Hi podria haver una altra opció que senzillament plantegés que aquest metge té burnout”.

Pel que fa a l’examen, afegeix que necessita una profunda revisió. «Estem formant metges orientats cap al MIR i no cap a la professió, es fan preguntes molt específiques qui ni els especialistes més experts saben; cal canviar la forma d’avaluar i que es tinguin més en compte les competències i habilitats dels metges». Concreta que “un test és molt més barat que avaluar una exploració física a un pacient o interpretar una prova mèdica, per exemple, o avaluar la capacitat comunicativa i d’empatia amb el pacient”, lamenta.

Per altra banda, Cristina Illan, aspirant que es va presentar dissabte a Girona, coincideix en el fet que la pregunta s’hauria d’haver revisat per tal d’evitar la polèmica que s’ha generat. “No calia que l’enunciat fos tan detallat ni es concretés la professió del pacient, vull pensar que no s’ha fet expressament però els responsables s’han posat a la gola del llop”, explica.

Tot i així, puntualitza que "és un exemple més dels casos clínics cada vegada més llargs en els exàmens MIR; el grau de dificultat dels últims dos o tres anys és molt elevat i cada vegada és més extens; és impensable presentar-se a la prova sense haver anat a una acadèmia i això ha de canviar; cal un nou pantejament més actualitzat". Per exemple, ha trobat a faltar preguntes sobre l’eutanàsia o l’avortament, tenint en compte els canvis recents que hi ha hagut. “La sensació que hem sentit és de frustració, et prepares algunes especialitats més concretes i te’n surten d’altres, hi hauria d’haver un enfocament diferent, més centrat en l’especialitat que vols o en casos que et trobaràs en el dia a dia com a metge, i no situacions obsoletes”. 

Sanitat demana que es retiri la pregunta

Davant les queixes del col·lectiu, que ha revolucionat les xarxes socials, el Ministeri de Sanitat demanarà a la Comissió qualificadora de l’examen per ser Metge Intern Resident (MIR), que va tenir lloc dissabte, que consideri impugnar la pregunta que qüestiona la salut mental d’un metge que acumula retards a la consulta tot i treballar un excés d’hores. En una publicació a X, abans Twitter, Sanitat lamenta la pregunta, s’hi mostra en desacord i demana disculpes davant el malestar que ha provocat. El ministeri argumenta que la pregunta “pot ser vista com una falta de respecte davant una situació quotidiana que reflecteix els dèficits del sistema sanitari” i que “pot resultar estigmatitzant” en un context en què es vol posar el focus en les accions per millorar la salut mental de la població i els professionals.