Refugiats vetats a Ripoll: "L'ajuntament ens ha dit que no ens empadronarà"

Els nouvinguts a Ripoll no només pateixen entrebancs i llargues esperes per empadronar-se. N'hi ha qui, directament, no ha pogut ni presentar la seva solicitud per iniciar tràmits i convertir-se en ciutadans de ple dret. "A l'ajuntament ens diuen que no ens empadronaran", expliquen a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, diverses famílies arribades de països llatinoamericans que han demanat asil polític però que no poden iniciar els tràmits perquè no tenen accés al padró. Aquestes famílies viuen en habitacions llogades. Per elles la llei contempla la figura del padró social. Amb tot, l'alcaldessa ultra de Ripoll, Sílvia Orriols, no aplica el padró social, previst per persones sense domicili fix, ja sigui en una habitació o fins i tot el carrer. Una cinquantena d'ajuntaments catalans es resisteixen a acceptar el padró social.

Grays Dayana Prada va arribar a Ripoll el 28 d'agost amb els seus dos fills: Johan Sebastian, de 13 anys, i Jacobo, de 6. Sortien de Bogotà (Colòmbia), fugint de la violència del carrer i esperant una vida millor amb el seu pare, Óscar Leandro, sol·licitant d'asil que porta dos anys vivint i treballant en la capital del Ripollès. La família viu en una habitació, compartint pis amb més compatriotes en condicions similars. Paguen 150 euros al mes. "El meu marit i jo treballem per hores a Ripoll: ell de pintor i jo netejant cases i cuidant avis... no en tenim prou per a pagar un lloguer. Amb sort comprem el menjar", resumeix Prada.

Sense padró no hi ha asil

A principis d'agost, segueix la mare, van anar a empadronar-se a Ripoll. Un tràmit essencial per a accedir a la sanitat pública, l'escolarització dels nens i, si és el cas, aconseguir la residència legal i el permís de feina a Espanya. Segons explica la mare, el Govern central els demana l'empadronament per a demanar asil polític a Espanya. "Però a l'ajuntament ens van dir que no ens podem empadronar fins que no tinguem un contracte de lloguer. Si no el tens, no t'empadronen", explica Prada. En aquest moment, la dona va preguntar com el podien aconseguir, atès que per a ells és inviable pagar els preus dels pisos en el mercat de lloguer. "Em van donar un paper per a sol·licitar un pis de lloguer social però estem allà mateix, et demanen el padró... Així que res", afegeix desesperada.

El cas d'aquesta família colombiana és idèntic al de Luis Olivares i Nazareth Rebolledo, procedents de Veneçuela. El pare va arribar fa més d'un any a Barcelona, ciutat on està empadronat i on va dormir al carrer durant diversos mesos. Va aconseguir sortir de l'asfalt gràcies a un amic, que li va oferir feina i sostre a Ripoll en una habitació subarrendada. Al juny de 2022 va arribar la seva dona, Nazareth. Vivien en una habitació sense contracte de lloguer però la dona va aconseguir empadronar-se a Ripoll perquè l'alcaldessa ultra encara no havia pres el comandament de l'ajuntament ni canviat els procediments per al tràmit.

La parella es va establir així a Ripoll. Ell, després de mesos de treballar sense contracte en la construcció, va aconseguir tramitar la sol·licitud d'asil per raons humanitàries. Ara té permís de residència i de feina i ha aconseguit un contracte de substitució fent feines de neteja en el centre d'educació especial Doctor Ramon Suriñach de Ripoll, on cobra 924 euros al mes. La mare també ha iniciat els tràmits per a ser refugiada i a l'abril aconseguirà el document definitiu que li permetrà viure i treballar legalment a Espanya. Fins llavors treballa per hores netejant pisos o cuidant a persones grans a Ripoll. "Amb el que guanyem no podem pagar un pis, et demanen tres mesos de dipòsit... no podem pagar-ho", insisteix el pare, que deu diners prestats per veïns i amics per a comprar menjar.

El matrimoni té els seus tràmits ben encaminats. Però la situació no és la mateixa pels seus fills Liscandrys, de 15 anys, i Arnaldo, de 13, que van arribar a Ripoll al desembre en virtut de la reagrupació familiar. "Ens diuen que no poden empadronar als nens, que no els ho permeten. Que si no tenim un contracte de lloguer no podem", prossegueix la mare. La família va intentar, a la desesperada, llogar un pis a Ripoll. Van pagar 600 euros i van arreglar l'habitatge, que estava en mal estat. "Es veu que era una estafa, que el pis estava ocupat: ens van desnonar el 31 de desembre", expliquen.

Ara viuen en una golfa sense dutxa, sense aigua calenta, sense calefacció i sense cèdula d'habitabilitat. No descarten recórrer a les màfies de l'empadronament quan tinguin diners per a pagar-los. "Al final és una roda, un circuit, que et deixa sense drets i sense res", aputa la dona.

Aquesta roda es podria trencar si l'Ajuntament de Ripoll apliqués el padró sense domicili fix. Un procediment que fixa la llei estatal d'empadronament, que obliga els ajuntaments a empadronar a tots aquells habitants que no tenen contracte de lloguer ni de propietat d'un habitatge. És vàlid per a les persones que viuen en habitacions, en llocs sense cèdula d'habitabilitat -com és el cas d'aquestes famílies-, en barraques, en coves o al carrer. Ripoll no és l'únic municipi català que no aplica el padró social.

Els fills de Prada ja han començat a anar a escola, però els d'Olivares segueixen en tràmit per a ser admesos a l'institut. "Ens passem el dia tancats a casa. Al llit, dormint", reconeix la filla gran, de 15 anys, sense cercle social a Ripoll i amb evidents signes de descoratjament. No l'ajuda al seu benestar el mal de queixal que pateix des de fa dies. Aquesta adolescent tampoc ha pogut ser atesa a la sanitat pública, segons explica la seva mare que combat el sofriment de la seva filla amb infusions i oracions.

La desatenció sanitària, una altra conseqüència de la falta d'empadronament, la sofreix igual el seu germà Arnaldo. I també els dos fills de Prada. Totes dues famílies automediquen com poden als seus fills per a combatre el dolor o la febre. "Sents que l'ajuntament et vol fora d'aquí", lamenta Leandro, que agraeix la solidaritat veïnal però lamenta tots els impediments que imposa la nova alcaldessa ultra.

Subscriu-te per seguir llegint