L’entitat ECCIT arriba a més de 350 intercanvis de professors de Girona i el Marroc en tretze anys

L'objectiu és trencar barreres amb les famílies immigrants i alhora que intercanviar experiències i eines educatives

Uns joves estudiants a la classe en un institut de Xauen amb els professors gironins

Uns joves estudiants a la classe en un institut de Xauen amb els professors gironins / ECCIT

Gerard Vilà / ACN

Gerard Vilà / ACN

Més de 350 professors han participat en la iniciativa de l'entitat ECCIT que promou l'intercanvi durant una setmana entre docents de Girona i de Xauen, al Marroc. Ja fa tretze anys que l'associació va iniciar aquesta proposta que pretén millorar la integració dels alumnes nouvinguts, però també donar eines a professors de les dues ciutats per tal d'aprendre uns dels altres. Yasser Saddoume és un dels impulsors i membre de la junta d'ECCIT i explica que els docents gironins els interessa especialment per poder aprendre com trencar barreres amb les famílies que han emigrat a Girona i que s'obrin amb ells. A banda, els professionals del Marroc que venen coneixen claus del sistema educatiu català que apliquen després a les aules.

Del 30 de desembre al 5 de gener, divuit professors de diversos instituts i escoles de Girona van viatjar a Xauen, a la zona del Rif del Marroc. Allà van poder visitar dos centres i van intercanviar impressions i experiències amb docents de la zona. Aquesta visita es va produir en paral·lel a la diversos professors marroquins que van poder venir a Girona a veure el model educatiu que es practica i veure quines eines poden ser útils per aplicar als centres on treballen. Aquest intercanvi és una iniciativa de l'entitat ECCIT que ja fa tretze anys que aposta per aquestes trobades i que cada vegada tenen més popularitat entre els professors.

De fet, el membre de l'entitat Yasser Saddoune assenyala que sempre tenen excés de peticions per les places que poden oferir i que els docents veuen que és una "molt bona oportunitat" per poder adquirir coneixement i experiència.

Pel que fa als professors de Girona, Saddoume explica que el fet de conèixer la cultura del país, les relacions socials i l'entorn familiar amb el pes que té la religió, fa que els professors tinguin en compte totes aquestes qüestions quan arriben i tracten amb l'alumnat marroquí que tenen a les aules i amb les famílies.

"Quan els pares veuen que el professor els hi explica que ha estat al Marroc, que s'ho ha passat genial, que ha après moltes coses i que ha entès com funciona la comunitat marroquina, la família s'obre al professor. Això permet generar un vincle de confiança i és molt bo per a l'alumne", assenyala Saddoume.

D'altra banda, des d'ECCIT expliquen que moltes de les figures que existeixen en el sistema educatiu català com el tutor, l'educador o l'alumne gran que dona suport al petit, ara s'han implementat a molts dels centres que han fet l'intercanvi. "Les reunions, les juntes d'avaluacions i totes aquestes coses abans no existien", remarca Yasser Saddoume.

L'autoritat del professor

Una de les docents que s'ha desplaçat a fer una estada és la Montse Vidal. Ella és coordinadora de 4rt d'ESO a l'Institut Carles Rahola de Girona. Explica que l'experiència va ser "molt maca i enriquidora", que també va servir per veure les mancances que hi ha especialment en inversió als centres. "Va ser com viatjar 60 anys enrere. Per ells el principal problema és l'abandonament escolar i analfabetisme".

En aquest sentit, Vidal explica que encara hi ha moltes famílies que estan més pendents que els seus fills treballin el més aviat possible i que ajudin a portar diners a casa. Això fa que molts deixin els estudis abans de temps i només siguin uns pocs els qui acaben apostant per fer una carrera o acabar l'institut.

Amb tot, la docent gironina destaca que un dels avantatges que tenen els professors és que hi ha un respecte a l'autoritat que "aquí es troba a faltar a vegades". "Ells ho tenen guanyat i nosaltres l'hem anat perdent. Els alumnes poden ser més o menys hàbils però això sí que ho tenen, malgrat que el principal problema és que després no acaben perquè la família aposta perquè treballin el més aviat possible", destaca.