Un superaliment per a aus

L’arribada de la vespa asiàtica va posar en alerta la comunitat científica i també els apicultors, que es veien afectats pels estralls d’aquesta espècie invasora que entrava a Espanya el 2010. Anys després, la presència de la vespa velutina ja ni es discuteix. Continua sent una espècie invasora. Però la seva erradicació és gairebé impossible i no està sobre la taula. Només es parla de mitigació. I en aquesta nova assignatura que s’ha de cursar, les administracions han trobat aliats inesperats entre la fauna autòctona. Diverses espècies d’aus han convertit la vespa asiàtica en la base principal de la seva dieta. Un estudi de la Universitat d’Alcalá de Henares, el 2019, indicava que l’alimentació de l’aligot vesper europeu (Pernis apivorus) estava basada, en un 50%, en la vespa velutina.

I des d’aleshores, aquestes dades s’han consolidat. Els agents rurals suggereixen que aquestes aus rapinyaires especialitzades en vespes i abelles, a Catalunya s’alimenten majoritàriament de vespes asiàtiques. «¿Per què ho fan, si no menjaven aquests insectes? Doncs per l’abundància. Com que hi ha aquest recurs, l’aprofiten sense dubtar-ho ni un segon», detalla Jordi Ruiz, responsable d’espècies exòtiques del Departament d’Acció Climàtica.

Destructors de nius

«Els abellerols desfan el niu pas a pas, ja que tenen un plomatge que els protegeix de les picades, i van alimentant- se», detalla. Sovint traslladen fragments de les cel·les en les quals viuen les vespes fins al seu niu, per alimentar-se tranquil·lament de les larves. Els abellerols són un ocell estival a Espanya, que sense ser abundant, s’està expandint en els últims anys, cosa que es podria explicar per la disponibilitat de menjar, amb la presència d’aquestes vespes de més mida que les autòctones. 

Altres aus que han incorporat les vespes en la seva dieta no arriben a desmuntar els nius, però igualment consumeixen una gran quantitat de vespes. Els abellerols, que solien menjar abelles o altres insectes, cacen al vol aquestes vespes quan les troben: «Van volant a tota velocitat i quan capturen una vespa asiàtica, per a ells és una situació òptima, perquè amb una sola presa disposen del triple de menjar, ja que és més gran que les altres vespes». Els abellerols també són una au present a la Península a l’estiu. 

«En realitat, qualsevol insectívor que sigui una mica gran no té problemes per caçar i ingerir aquestes vespes velutines», apunta Ruiz. El capsigrany roig, el tord o els picots han sigut observats alimentant-se de vespes asiàtiques adultes o larves, quan els nius encara eren incipients. 

«És una paradoxa habitual que se sol donar amb la presència d’espècies invasores. Les llúdries o els agrons se solen alimentar de crancs vermells americans, mentre que el blauet comú constantment pesca gambúsies», tal com afirma l’expert. Aquest fet, adverteix, no significa que aquestes espècies deixin de ser un problema per als ecosistemes autòctons. Ara bé, les espècies que poden s’adapten i incorporen en la seva dieta els recursos que troben disponibles.

Subscriu-te per seguir llegint