Ramaders del Ripollès no poden fer la transhumància a l'Empordà: "Fa 50 anys que ho faig, però no hi ha menjar ni aigua"

La sequera continuada dels últims mesos ha obligat ramaders del Ripollès a no baixar el bestiar a l'Empordà on cada any feien la transhumància, un fet sense precedents. "Fa 50 anys que ho faig, però aquest any no hi ha ni menjar ni aigua", denuncia Jaume Batlle a l'ACN tot afegint que "fins i tot els matolls estan morts". El bestiar que hauria d'estar a baix, ara pastura els camps ripollesos, però com que tampoc hi ha herba han de comprar els farratges a França a "preu d'or", el doble del que es pagava. El mateix els ha passat a Jaume Morera i Ramon Carbonell, també de la Vall de Ribes, que ja han portat a sacrificar bestiar per reduir la cabana. "Això és insostenible", avisen i denuncien que l'administració no els fa costat.

Ramaders de la Vall de Ribes i de la Vall de Camprodon, al Ripollès, han vist com la situació de les explotacions s'ha agreujat per culpa de la sequera i la falta de pastures a l'Empordà, en punts com Roses, Cadaqués o el Port de la Selva. "Ja faria dos mesos que hi seríem", es lamenta Jaume Morera, que no veu cap futur a mig termini. Ell és la quarta generació de ramaders a la seva família i assegura que no recorden un fet així abans. "Si això va a més, no sé què haurem de fer perquè no podem mantenir el bestiar a aquests preus i a veure què passa, si plou", es lamenta tot dient que aquest és un problema que pateix tota la pagesia catalana.

Passar aquest hivern, assegura, "serà molt difícil". Els farratges s'han doblat i aquest hivern tenen molt més bestiar de l'habitual. "I els lloguers de les terres de l'Empordà s'han de pagar igual, com és normal i hem de comprar el menjar per aquí dalt", detalla el ramader. Una bala de silo ha passat de 40 a 80 euros i la d'herba seca també s'ha doblat fins arribar als 120 euros. L'any passat va ploure abans de l'estiu però a partir de setembre ja va venir la sequera i els aqüífers s'estan ressentint, també a la muntanya. Expliquen que hi ha fonts que no ragen: "Que això ens passi aquí, és que és greu".

Ho constata també Ramon Carbonell, ramader de Ribes de Freser, que té totes les vaques a la zona perquè no les ha pogut portar a Colera, on fan la transhumància cada any. "Tenim un abeurador on sempre havien begut els animals i ara s'ha eixugat", explica. Per ell, també està essent un hivern molt dur. Explica que els costos s'han duplicat i que cada dia es gasta 1.200 euros en farratges per alimentar les més de 200 vaques que té de ramaderia extensiva. "Necessito 12 bales cada dia, és insostenible i l'administració ens hauria d'ajudar, tots estem igual", es queixa. I es pregunta com pot ser que el preu d'una vaca sigui el mateix que fa 40 anys mentre els costos no han parat de créixer any rere any.

Per Jaume Batlle, ramader a Pardines i veí de Queralbs, avisa que la situació afectarà al consumidor final. "Primer rebem nosaltres, però tot és una cadena", alerta i denuncia que la pagesia és la més mal pagada de totes, malgrat treballar tots els dies de la setmana.

Sacrificar animals, com a última opció

La ramaderia porta temps denunciant aquesta situació i com molts ramaders, al Ripollès també han hagut de sacrificar animals abans d'hora per no haver de tancar. Per Morera, portar bestiar productiu a l'escorxador per falta de menjar i reduir costos "sap molt greu" perquè són molts anys de feina fent una bona selecció. "Haver-les de matar per no tenir menjar és fotut", assegura. Per això intenten fer-ho només amb els exemplars més grans o aquells que no poden criar.

Els ramaders també es queixen que l'administració no els està donant prou suport i que els ajuts que es van aprovar l'any passat han sigut molt insuficients. "Estem al 2024 i del 2023 encara ningú no ha dit res, de què ens donaran i què hi ha previst", afirma amb impotència Carbonell, que assegura sentir-se "molt sol i molt cansat" d'haver d'anar a contracorrent.

L'assegurança no ho considera sequera

Un altre aspecte que ha indignat els ramaders Ramon Carbonell i Jaume Morera és que no cobraran de l'assegurança de pèrdua de pastures per sequera que van contractar el 2023 perquè la companyia, Agroseguro , els ha descartat com a sinistres. Segons informació d'Unió de Pagesos, l'asseguradora només indemnitzarà en punts de l'Alt i Baix Empordà, Cerdanya i Baix Ripollès (en menor mesura). L'Alt Ripollès, en canvi, n'ha quedat exclòs. Per calcular-ho, l'asseguradora es basa en les dades obtingudes per satèl·lit que, mitjançant uns censors, els permet veure la vegetació de les finques entre l'abril i el novembre, el moment en què s'aprofita més el farratge a la muntanya. A més a més, també es compara amb l'històric dels últims 10 anys a la zona i així es determina el valor final. Des d'UP reclamen que aquestes mesures vagin acompanyades d'inspeccions sobre el terreny per calcular amb més precisió els possibles danys.

Un futur "negre"

Tots ells estan tirant d'estalvis per capejar la situació, però admeten estar al límit. Segons Carbonell, "estem perdent el patrimoni que van crear els nostres avis i pares, ho estem perdent amb poc temps". I alerta que ja queden molt pocs ramaders. "Quin futur deixarem als fills, un país que no té aliment ni energia, és un país sense futur".

En el seu cas, compta que li queden uns 5 anys per jubilar-se i, si no canvia la situació, "seran els més llargs de la seva vida". I admet que veu el futur de la pagesia molt negre: "Estem crítics terminal, els meus fills ho volen continuar però no ho veig gens clar perquè ara treballes sense il·lusió, la pagesia estem cansats", conclou.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona