Marxen els més de 700 migrants acollits a Blanes i Lloret arribats de les Canàries

L’Estat va decidir concentrar-los en un únic dispositiu a Madrid per optimitzar recursos i al desembre es van clausurar les dues unitats

Els migrants allotjats a Blanes, en una imatge de finals d’octubre.

Els migrants allotjats a Blanes, en una imatge de finals d’octubre. / JORDI COTRINA

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Els 400 migrants que van desembarcar a Blanes a l’octubre, rescatats a les illes Canàries, ja han marxat de la localitat selvatana. Es tractava d’un dispositiu excepcional de reforç, coordinat per la Creu Roja, que es va habilitar puntualment per reforçar les unitats ja existents arreu de l’Estat en el marc del programa d’acollida humanitària de l’entitat.

El dispositiu de Blanes es va posar en marxa a mitjans d’octubre i es va tancar el 7 de desembre a petició del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social i Migraciones, quan el centenar de persones que hi quedaven es van traslladar a Madrid. «El Govern va decidir concentrar-los tots en un únic dispositiu per a optimitzar recursos, enlloc de tenir poques persones repartides arreu de l’Estat», explica la responsable dels projectes d’immigració i refugi de la Creu Roja de Girona, Anna Serra.

Molts van marxar abans

A Blanes es van concentrar en un únic hotel, que va obrir «específicament per acollir-los, perquè el Ministerio ho va contractar». El nombre d’usuaris que va atendre el dispositiu, assenyala Serra, «va fluctuar»: «Molts van marxar durant els primers quinze dies, tenien familiars o coneguts en altres punts de l’Estat i els van venir a recollir», recorda. Amb tot, sosté que «no era obligatori quedar-s’hi». El 7 de desembre, el centenar de migrants que quedaven al dispositiu van abandonar Blanes en autobús fins a Madrid, en una unitat central que també gestiona la Creu Roja. «Es van tancar aquest i tots els altres recursos excepcionals que s’havien creat», explica.

També el dispositiu de reforç que s’havia habilitat a Lloret de Mar, que havia acollit a més de 300 migrants i que es va clausurar al desembre. La seva gestió, en aquest cas, no passava per la Creu Roja, sinó per l’ONG Accem.

Segons l’Ajuntament de Blanes, una vintena de migrants s’han quedat al municipi, una xifra de la que la Creu Roja no té constància: «Ningú ens va demanar per quedar-se», sosté Serra. Durant la seva estada a Blanes, l’Ajuntament assegura que «no s’ha registrat cap incidència ni fet delictiu», tot i que sí que han detectat missatges racistes a través de les xarxes socials.

Durant la seva estada a Blanes, la Creu Roja va proporcionar als migrants que havien aterrat al dispositiu atenció sanitària, revisions mèdiques i medicació (en cas de requerir-la), a més de situar-los geogràficament perquè sabessin on estaven i proporcionar-los informació pràctica sobre tràmits que podien realitzar, des de gestionar el passaport a la possibilitat de demanar asil i protecció internacional.

Subscriu-te per seguir llegint