Productors de llet auguren un increment dels preus per la sequera

El president de Llet Nostra adverteix que «haurem de comprar tot el farratge del que s’alimenten les vaques i no sé si el trobarem»

Jordi Riembau, president de la cooperativa Llet Nostra

Jordi Riembau, president de la cooperativa Llet Nostra / David Borrat/EFE

David Álvarez/EFE

Després que s'hagi decretat la fase d'emergència per sequera a Catalunya, el president de la cooperativa Llet Nostra, Jordi Riembau, segueix amb la feina al capdavant de més de dues-centes explotacions sense veure problema per donar de beure a les vaques, però sí per alimentar-les. Riembau adverteix d'una previsible pujada del preu de la llet per aquesta dificultat que focalitza als camps on es cull el farratge que nodreix els animals.

Encara no li ha arribat la comunicació oficial, però ha llegit que la despesa d'aigua es redueix un 50% a la ramaderia i un 80% en el reg agrícola. «El problema en granja no ve de restriccions, perquè els animals podran beure sempre, el problema és que no tenim aigua al camp i no tindrem menjar», reitera.

La seva preocupació ve ja d'any i mig de manca de precipitacions i recorre al seu vast coneixement per explicar als que no estiguin diàriament al capdavant d'una explotació ramadera quina és la situació.

«El pinso és part de l'alimentació, però el farratge, que és leguminosa -amb alt contingut proteic i clau en la nutrició del bestiar boví- és el que dispararà el preu de producció«, precisa.

Jordi Riembau s'atura un segon en referir-se a aquest assumpte i afegeix immediatament que aquest supòsit parteix de què es trobi farratge alternatiu, una cosa de la que no està segur amb «les tones que mengen els animals».

La retallada d’aigua en granja insisteix que «no afectarà gaire» en comptar amb la «promesa» de l’Agència Catalana de l'Aigua que, per la llei de benestar animal, disposaran de tota la que necessitin les vaques.

La gestió de les explotacions ha invertit en els darrers anys en estalvi i l'aigua que s'utilitza per netejar les conduccions de llet es recicla després per netejar els terres.

El problema és al camp. «No ha plogut, no hi ha hagut farratge d’hivern, a l’estiu no recollirem res i, en regadiu, no regarem - el principal cultiu per alimentar vaques és el blat de moro-. Haurem de comprar tot el farratge que utilitzen les vaques per alimentar-se i no sé si el trobarem», indica.

«Si no hi ha aigua haurem de sacrificar animals amb minva en producció i un cost afegit que s'haurà de reflectir a la llet», es lamenta.

Confia plenament en el compliment de la llei de benestar animal per la informació que té de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i concreta el que beu una vaca en 75 litres d’aigua diaris, «que poden arribar a 100 a l’estiu quan fa més calor».

Disposar d'aquesta aigua ho dona per segur , però no li passa igual amb l'alimentació i preveu una reducció de producció que derivarà en aquesta afectació en el preu de la llet, «perquè el que ho fa pujar és l'escassetat i si no puja, hi haurà problemes força grans per a tot el sector», assegura.