La detecció de conductes suïcides creix un 40% a les comarques gironines respecte al 2019

El Codi Risc Suïcidi s'ha activat en 257 casos durant el 2023, 73 més que el 2019

La Selva és on s'ha registrat un augment mes alt, on pràcticament s'han doblat

Les morts per suïcidi superen les d'accidents de trànsit en un 75% a Girona

La presentació del vinil aquest matí davant la Coma Cros de Salt.

La presentació del vinil aquest matí davant la Coma Cros de Salt. / Aniol Resclosa

Laura Teixidor

Laura Teixidor

La Regió Sanitària de Girona va activar el Codi Risc Suïcidi (CRS) en 257 casos durant el 2023, un 40% més que les activacions registrades el 2019, quan en van ser 184. Aquest codi s'activa quan es detecten conductes suïcides. Dels 257 casos de CRS produïts l’any passat, el 77% van acceptar realitzar almenys una visita de seguiment al centre de salut mental de referència. En comparació amb el 2022, la xifra també ha augmentat en un 23%, havent-se activat en 209 ocasions. Les dades inclouen els territoris de la xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària. Les activacions durant el 2023 del Codi Risc Suïcidi representen una taxa de 3,3 casos per cada 10.000 habitants i les comarques de la Selva i Gironès-Pla de l’Estany són les que tenen una taxa més alta: de 3,8 casos per cada 10.000 habitants.

Si les dades es comparen amb les d'abans de la pandèmia, la Selva és la que registra un augment més elevat, fins a tal punt que la taxa s'ha gairebé duplicat. El 2019 va ser de 2,1 casos per cada 100.000 habitants, mentre que l'any passat es va enfilar fins a 3,8. Pel que fa a activacions concretes, s'ha passat de 37 a 71. El director de la Xarxa de Salut Mental i Addicions de l'IAS, Claudi Camps, alertava a aquest diari que la pandèmia havia ocasionat un increment d'ansietat i depressions com a conseqüència de la crisi econòmica i ho notaven especialment a zones que viuen del turisme com la Selva Marítima, zona on s'han disparat les conductes suïcides. On també s'han incrementat substancialment en aquests cinc anys és una altra comarca costanera i molt turística, es tracta de l'Alt Empordà. La taxa el 2019 era d'1,9 i l'any passat va ser de 2,8.

Seguidament, al Baix Empordà i Gironès-Pla de l'Estany l'augment ha sigut de 0,6 punts i on està estabilitzada és a la Garrotxa i el Ripollès, que han detectat el mateix nombre d'activacions el 2019 i el 2023.

Aquest balanç s'ha fet públic aquest matí durant la presentació de la campanya de prevenció del suïcidi del Departament de Salut a la Regió Sanitària Girona i que posa el focus en la capacitat de prevenció i detecció de l’entorn. 

Campanya per prevenir el suïcidi

L’acció consisteix en la instal·lació temporal d’uns vinils que mostren un punt negre que simbolitza allà on es poden trobar les persones amb ideació suïcida i s’emmarca en la campanya “No el deixis caure en el pou del suïcidi”. A la Regió Sanitària Girona s’ha estès a 17 ciutats –capitals de comarca o amb prop de 20.000 habitants- amb un total de 19 vinils; essent la Regió amb més punts adherits (el 20% dels vinils instal·lats arreu de Catalunya). Aquests punts es van començar a instal·lar ahir i se’n completarà el muntatge durant tot avui. Els vinils, de 2,6 m de diàmetre, estaran presents a les ciutats adherides durant un mes. Amb aquesta instal·lació, Salut vol posar èmfasi en la detecció de senyals d’alerta i en la prevenció per part de l’entorn de les conductes que atempten contra la pròpia vida i, també en demanar ajuda, si cal, trucant al telèfon 061/Salut Respon.

La campanya a comarques gironines s’ha presentat a la plaça 1 d’octubre de Salt, davant la Coma Cros, on hi ha instal·lat un d’aquests vinils.

El gerent de la Regió, Jaume Heredia, ha agraït la col·laboració de tots els ajuntaments implicats i ha destacat “la importància de la col·laboració entre administracions alhora de sumar esforços per un objectiu comú, com és la prevenció del suïcidi”. Heredia ha insistit en “la importància que l’entorn sigui capaç de detectar els factors de risc com la soledat, l’aïllament o la depressió per tal d’alertar en cas que puguin desembocar en conductes suïcides”.

L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha destacat la vinculació històrica del municipi amb l’atenció a la salut mental i com aquesta ha evolucionat, conscient, tothom, de la seva importància”.

Per la seva banda, el cap de psiquiatria d’aguts i urgències psiquiàtriques de l’IAS, Domènec Serrano, ha posat l’accent en el patiment de les persones que intenten suïcidar-se. L’expert ha explicat que els factors dels pensaments suïcides són múltiples i que sovint responen a trastorns afectius, però també a altres causes psicosocials. El doctor Serrano ha detallat que si bé el nombre de suïcidis consumats és major en homes, el percentatge de temptatives és més alt en les dones, a l’igual que succeeix en les persones grans en relació amb les joves.

En l’última dècada, entre els anys 2012 i 2021, s’han produït a la Regió unes 818 morts per suïcidi, el 74% de les quals han sigut homes, segons dades del Registre de Mortalitat de Catalunya del Departament de Salut.

Segons els últims resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya, (ESCA 2021), gairebé una de cada tres dones (27,9%) i un de cada cinc homes (17%) manifestava tenir malestar emocional. A Girona, que engloba el període 2021-2022, només el 15,6% dels homes admetia tenir malestar emocional, enfront del 21,6% de les dones gironines. 

El Codi Risc Suïcidi

El Codi Risc Suïcidi es va implantar a la Regió l’any 2015 i defineix el circuit i el procediment d’actuació a seguir davant la detecció d’un cas amb risc de suïcidi alt, amb l’objectiu de reduir la mortalitat per aquesta causa i evitar el risc de noves conductes suïcides. El primer avís el rep normalment el 061, ja sigui via telefònica, presencialment per una activació d’atenció assistencial, o per qualsevol altre agent de salut.

Així doncs, el CRS ha permès implantar un procediment homogeni d’actuació per millorar la seguretat dels pacients atesos per conductes suïcides en els serveis d’urgències hospitalàries i garantir la continuïtat assistencial posterior a l’alta.